Utilitzem cookies pr˛pies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferŔncies. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ˙s. OK | Mßs informaciˇn

Consells a pares i famílies davant confinament

A continuació us oferim una sèrie de consells que creiem poden ser útils. És una presentació i haureu d’anar clicant a les rodonetes que hi ha sota el text per veureu tota la informació. Si ho mireu des del mòbil cal baixar el pdf que trobareu a continuació. [1.580 KB]

Els 14 punts bàsics que heu de tenir presents:

  • Cal explicar la situació als nens per˛...

    Ho farem amb molta tranquilĚlitat i amb suport visual (imatges, dibuixos, comtes, etc.) especialment amb els nens més petits (menys de 6 o 7 anys). En la nostra secció de recursos y material educatiu hi trobareu diferents contes i recursos pels nens. No obstant, recordeu que, davant una situació que els nens poden no acabar d'entendre, lo més important son les senyals que reben dels pares. Es a dir, cal estar assossegats i anar fent les rutines quotidianes. Hem de ser capašos de contenir com adults la tensió que ens pugui produir la incertesa sinó, els nens, més enllà del que diguem, ho percebran i, per tant, els hi generarà angoixa. Eviteu que escoltin o vegin masses noticies pels mitjans de comunicació. Si ja han vist algunes imatges compromeses o escoltat qualsevol cosa que els hi generi angoixa, cal que enseguida els hi pugueu explicar per˛ tal com us expliquem en el següent text. Els pares han de procurar, ara més que mai, evitar discussions o tenir respostes diferents.

  • Quan expliquem hem de "tancar" positivament...

    Davant situacions imprevistes, que cursen amb incertesa, patiment o canvis substancials en la seva forma de viure, hem dit que és important explicar la situació ajustada a l'edat de cada nen/a i ho hem de fer amb tranquilĚlitat, per˛ també oferint un "tancament". Es a dir, hem de donar una sortida o solució al problema. Quan els fem escriure o dibuixar "Tot sortirà bé!" o "Guanyarem a l'intrús!" estem ajudant a reduir angoixa des de la visualització que aix˛ té un final bo. Cal que tinguin clar que no és la seva salut la que està en perill sinó que ens hem de quedar a casa per ajudar a cuidar a les persones grans i les que estan malaltes. Cada dia els hi podem recordar que al estar a casa ajudem a que hi hagi menys gent malalta.

  • S'insisteix molt en els horaris per˛...

    No es tracte d'anar cada dia amb uns horaris de rutines inflexibles. Cal aplicar el sentit comú. Els nens, com els adults, estan sotmesos a un cicles biol˛gics i és important durant el confinament, intentar mantenir horaris i hàbits de la forma més similar a com ho estàvem fent abans. En tot cas, cal evitar llevar-se o anar a dormir massa tard, canviar horaris del menjar, etc. Hi ha d'haver molt de temps de jocs per˛ també temps de treball (deures, estudi, etc.) i d'ajudar en feines de casa. No es tracta tan de que els nens puguin acumular un cert retard en els aprenentatges d'escola, sinó de que la ment no perdi un mínim hàbit d'esforš per quan torni desprès la normalitat.

  • Fem-ho divertit...

    Cal tenir una estructura d'horaris i feines a fer, també de passar-ho bé. Si teniu varius nens, us pot anar molt bé utilitzar qualsevol pissarra on mitjanšant fotos, dibuixos podeu anar planificant les diferents coses que toquen fer en un dia. Podeu també establir algun tipus de premi o graella de punts per motivar el seu compliment. Fins i tot, us aconsellem ficar un "temps de pati". El pati ha de ser un temps on els nens tinguin accés a aquelles activitats que més els hi agraden per˛ sempre amb companyia de la família. No serveixen aquí els jocs on-line. Busqueu o prepareu un lloc dins a casa o fora els que tingueu jardí, terrat o balcó. Prioritzeu els jocs de moviment. No oblideu també ensenyar i practicar totes aquelles mesures d'higiene personal que les autoritats sanitàries ens van explicant. Cal que els nens ho interioritzin i acabin formant part de les rutines habituals.

  • Més coses...

    També, haurem de ser més tolerants amb ells. Els més petits poden presentar canvis sobtats del seu estat d'ànim, fortes rebequeries u altres. Intenteu mantenir la calma, sempre tranquilĚlitzant i sent moderats amb els càstigs. Els nens solen expressar amb la conducta all˛ que no entenen o no saben explicar. Per tant, haurem de deixar que corrin una mica més per casa, juguin a pilota en llocs que haurem d'habilitar, etc.. Necessitaran més la vostra atenció i els pares s'hauran de repartir la feina, especialment si estan treballant des de casa. Procureu establir uns torns en l'atenció als nens i no ho deixeu a l'atzar. A casa, establiu els horaris habituals per les dutxes i desprès que es fiquin roba c˛moda d'estar per casa, deixant el pijama només per anar al llit a dormir.

  • Els adolescents tenen les seves pr˛pies necessitats....

    És una etapa en la que la relació entre iguals és molt important i cal entendre les seves circumstàncies en aquest moment. Aconsellem compaginar el respecte als seus espais d'intimitat i contacte telemàtic amb els seus companys o amics, per˛ també reclamar la seva complicitat per assumir i colĚlaborar en les tasques i rutines de casa. Cal combatre l'excessiu acomodament a la situació, de pèrdua d'interès en res, l'ús excessiu de les tecnologies i la negació a fer qualsevol tipus de feina ja sigui acadèmica u altre. Els adolescents necessiten també una estructura i horaris concrets. Aquest ordre, tot i que ells el solen rebutjar amb moltes excuses i raonaments, fa que s'acabin trobant millor amb sí mateixos. Per tant, mereix la pena supervisar com a pares que aix˛ sigui així.

  • Algunes idees pels adolescents....

    Cal que com a pares els hi feu veure la excepcionalitat del que estem vivint. És malauradament una situació que no esperàvem i que ha canviat tot. Probablement els joves, passat ja un temps, ho recordaran i ho podran explicar als seus fills. Segurament, ja en el seu paper de pares, es veuran obligats a explicar als seus propis fills què van fer, què van sentir i com se'n van sortir. Els adolescents d'ara haurien de pensar quines respostes els hi podran donar en un futur als seus descendents. Per tan, el que fan ara és important. Cadascun d'ells ha de buscar les seves pr˛pies eines en base a les seves pr˛pies preferències. Escriure o portar un petit diari en el que anem ficant pensaments, sensacions i angoixes del dia a dia durant el confinament pot anar molt bé. També qualsevol activitat creativa, ara que tenim temps, hauria de ser una eina a utilitzar. Fer videos, crear música, dibuixar alguna cosa original, etc...

  • Tecnologies sí per˛....

    Les tecnologies ens haurien de servir per créixer, per aprendre, per fer-nos millors com a persones, per˛ en tot cas no per esclavitzar-nos. L'excés de temps en les mateixes o un mal ús tenen que ser controlats per part dels pares. No caigueu en el pensament fàcil que la maquineta és un bon recurs per entretenir al nen i que no molesti. Cal regular a què juguen i els temps. Jocs com el Fornite poden ser altament addictius en alguns nens i provocar canvis sobtats en el seu estat d'ànim. Per tant, no cal una prohibició absoluta (molts nens es relacionen mitjanšat el xat intern del joc) sinó un control del temps i els seus efectes sobre el nen. Si observem massa nervis potser parem una temporada. Aconsellem permetre temps de joc (màxim 2 hores diàries en nens a partir de 14 anys) sempre que la resta de compromisos d'estudi, hàbits, etc, es compleixin.

  • Utilitzem bé els recursos on-line...

    Davant el confinament, tenim més ganes que mai d'estar amb la nostra gent i les tecnologies ens ho posen fàcil. Volem contactar i saber del mon exterior, dels nostres amics, companys, etc. Creiem que establir mitjanšant recursos com l'skype o la vídeo trucada del whatsapp, pot fer fàcil aquestes trobades i ser molt saludable pel nostre benestar psicol˛gic. No em serveix els xats dels jocs. Que els alumnes es poguessin trobar amb els seus companys i mestres on-line i parlar obertament de què fan, com ho viuen i quines idees han desenvolupat per distreure's i compartir-ho, pot esdevenir una bona teràpia grupal i connectar-nos de nou anticipant la propera tornada a la vida quotidiana. Per tant la prioritat no haurien de ser els continguts curriculars sinó la salut social i emocional. També ho hem de fer amb els nostres familiars i especialment amb els avis que han d'estar més a´llats.

  • Dos eines fonamentals per la salut ....

    Experiències de persones que amb anterioritat han viscut un temps tancades o a´llades per diferents motius, coincideixen en assenyalar que dos de les estratègies que els han ajudat a portar millor la situació han estat: el tenir el cap ocupat o distret en alguna tasca (creativitat) i l'activitat física o motriu. Aquest dos aspectes (el mental i el físic) formen el nucli fonamental per assolir l'equilibri psicol˛gic i combatre la desesperanša i, per tant, vèncer la situació. Per tant, cal que dediqueu un temps a l'activitat motriu com a pares i també amb els nens. Aquí cadascú té els seus propis hàbits i eines. Penseu que ara el motiu no és tan (que també) el perdre pes o veurem bé, sinó enfortir la nostra salut psicol˛gica. A les xarxes teniu multitud de suggerències al respecte. La creativitat l'heu d'aplicar especialment en all˛ que us apassiona i no sempre heu tingut prou temps per desenvolupar-ho. Procurem les condicions perquè els nens també la desenvolupin.

  • Apliquem la resiliència...

    Són temps per posar en pràctica el vell per˛ molt actual concepte de resiliència. Ara és el moment. La resiliència suposa un renaixement de la persona, per˛ no en iguals condicions, sinó com a persona més forta en tots els aspectes. Per˛ no sempre ho podem portar a terme, donat que necessitem abans haver passat per una situació extrema, de dificultat i pèrdua. Ho sabem molt bé gent que hem perdut persones, patrimoni, negocis... Suposa fonamentalment un canvi de mentalitat on cal centrar-se en les solucions i no tan en el problema. Podem centrar-nos en la desgracia de perdre uns hàbits o feina que teníem com a normalitat o comenšar a distreure els recursos per pensar en com ens reinventem i què podem fer per nosaltres mateixos i la nostra família. No és fàcil per˛ és el camí. Les lamentacions son només expressió de malestar per˛ no formen part de les solucions. Recordeu que els vostres fills us estan mirant i aprenent amb vosaltres.

  • Un bon moment per millorar vincles....

    Sovint, a consulta, treballant amb nens, ens hem trobat amb la necessitat, com a part fonamental per aconseguir una millora del seu funcionament emocional, de demanar als pares que estesin més amb ells, que juguessin més, que els escoltessin més.... La resposta, en la majoria de casos, ha estat la mateixa: els horaris de feina no m'ho permeten, tinc que treballar.... Altres vegades, l'excusa és tan pintoresca com que directament no saben jugar amb els nens! Doncs bé, ara és un bon moment per enfortir i establir uns vincles més adequats amb els nostres fills. Per tenir més coneixement de qui és cada persona i com s'expressa en aquesta situació. En definitiva, de crear un vincle més segur. Tanmateix tindrem, grans i petits, un aprenentatge accelerat i intens en entendre que les coses no sempre surten com volem. Que no sempre les tenim a l'abast immediatament i sense esforš i que només fent cas a les normes aconseguirem solucionar el problema.

  • En quines situacions demanar ajuda...

    Com a pares, heu de pensar que també esteu fent el vostre propi procés d'adaptació a la nova situació. Hi poden haver circumstàncies que agreugin el vostre estat d'ànim i potser un suport psicol˛gic podria ser convenient. Respecte als nens heu d'estar alerta davant de certes verbalitzacions o canvis de conducta o emocionals. Concretament verbalitzacions de desesperanša, de manifestar poques ganes de viure, de menyspreu cap a ell mateix o si es provoca autolesions. Alerta amb els canvis sobtats de la seva conducta. Especialment si manifesta conductes de risc i es posa ell o altres en perill. Vigileu qualsevol canvi en els hàbits del menjar (reducció ingesta o menjar compulsiu) així com conductes an˛males com a v˛mits. La presencia de pensaments estranys o discurs an˛mal, negant la situació o creant una historia irreal per explicar el què passa, és també un símptoma que precisa de suport professional. Finalment les obsessions o temor excessiva al virus.

  • Imaginar el futur...

    Psicol˛gicament, una de les coses que ens crea a tots més temor és la incertesa. El dubte de saber com es resoldrà tot. Per˛ ja en tenim moltes pistes per imaginar que sense ser fàcil el camí, el resultat ha de ser el d'una societat i d'unes persones millors. Millors en el sentit de saber entendre què és la vida i quines les seves prioritats. L'altruisme, la cooperació, la família, els fills, el treball en equip, l'empatia, son presents i haurien de quedar-se per configurar un mon més humanista i menys materialista. Per tan, imaginem el nou futur com una oportunitat per créixer i avanšar en el millor dels sentits i expliquem-ho així als nostres fills. "No existeix la falta de temps, existeix la falta d'interès. Perquè quan la gent realment vol, la matinada esdevé dia, dimarts es converteix en dissabte i un moment es torna oportunitat" Que així sigui!

Si necessiteu consultar qualsevol cosa, us recordem que hem posat en marxa un servei d’atenció on-line. Podeu contactar prèviament amb un professional del nostre equip i us explicarem.

Dubtes o preguntes?

Contecteu amb nosaltres per telèfon, whatsapp o mail i us informarem personalment.

00000439