Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. OK | Més informació

Entre llums i sorolls: Coneixer els TEA

Participem en un nou llibre:

Recentment s’ha publicat el llibre: “Entre llums i sorolls” del que són autores la Gianina Abramiuc, mare d’un nen autista i la Mercè Sancho, ambdues d’Alcanar (Tarragona).
Es tracte d’una obra en la que els professionals del nostre gabinet hem participat en l’assessorament tècnic de la mateixa, aportant les explicacions oportunes.
El llibre és diferent a altres ja que compren d’inici les incerteses d’una mare al descobrir que el seu fill és diferent. A partir d’aquí i mitjançant diferents dibuixos, a modus de conte, exposa diverses situacions “curioses” als ulls dels altres, però que van delimitant els trets fonamentals dels nens que s’inclouen en els anomenats TEA o Trastorns de l’espectre autista, essent el fil conductor el Sebastià.
Cada dibuix relata una escena acompanyada d’una explicació tècnica on es descriu el motiu de determinades reaccions i/o conductes habituals en aquets nens i que cal comprendre si els volem ajudar.
Es tracte d’una obra fàcil d’entendre, molt visual però al mateix temps mol esclaridora per fer una primera aproximació i entendre a aquest col·lectiu.
Més avall, podeu veure una de les nostres aportacions al llibre en la que expliquem la nova visió dels TEA en l’actualitat.
També adjuntem un enllaç on podeu adquirir el llibre.

Autisme i espectre autista

Aquest llibre explica les peculiaritats del Sebastià i les situacions “estranyes” que poden produir-se al voltant de la gent , inclosos familiars, que no coneixen bé aquets nens.
Les diferents situacions exposades, no volen ser ni les úniques ni les necessàries que es donen en els nens de l’espectre autista, però sí que volen evidenciar les dificultats que es poden trobar en el seu desenvolupament personal i social per ser diferents a la resta. Tanmateix, el neguit que crea en els pares u altres el fet de no entendre el què està passant com es va explicant al llarg d’aquestes pàgines.
Actualment i arrel dels nous criteris diagnòstics (DSM V), cal que parlem més de Trastorns de l’espectre autista que no pas d’Autisme a seques. Tot això no es deu a un caprici de qui fa els criteris diagnòstics, sinó que és el resultat dels últims estudis i les necessitats actuals per comprendre millor aquest col·lectiu, especialment quan encara es segueix diagnosticant tard i amb alguns dubtes.
Part del problema està en la interpretació dels mateixos criteris diagnòstics i la falsa creença de que tots els nens han de complir tots els símptomes, sinó enseguida al professional li entren els dubtes. Tanmateix, si el nivell cognitiu (intel·ligència) està normalitzada o és alta o molt alta (altes capacitats?) sembla que també ens entri la por a parlar del trastorn autista, que erròniament sol associar-se, almenys popularment, a discapacitat intel·lectual. Potser, al respecte, caldria recordar que tenim moltes persones adultes, dins l’espectre, que avui són enginyers, advocats, programadors informàtics, etc..
Doncs bé, quan avui en dia parlem d’espectre autista, vol dir que tenim nens molt diferents però que comparteixen una sèrie de trets comuns i, entre ells, no hi ha necessàriament la discapacitat intel·lectual. Contràriament, és habitual trobar nens amb bones capacitats o talent en determinades àrees. Això no vol dir que una part dels nens de l’espectre, pateixin serioses dificultats en el llenguatge, la comunicació i també discapacitat intel·lectual severa, però no la majoria.
L’Autisme, fins ara, era un conjunt de categories independents (Síndrome d’Asperger, TGD, etc.). Ara cal entendre’l com un espectre en el que les diferents persones que el pateixen ho fan en una u altre mesura dins unes sèrie de dimensions nuclears concretes. La més important és la de les habilitats socials i relacionals. Tot i que poden disposar d’un llenguatge molt variat, els nens dins d’aquest espectre, disposen d’escassos recursos per entendre les intencions dels altres, les bromes, i mantenir la conversa reciproca. Es a dir, aquella en la que una persona és capaç d’anar adaptant el seu discurs en base, no tan sols als seus interessos, sinó a lo que va dient l’altre persona. Les metàfores o la ironia estan fora de la seva comprensió, així com també saber analitzar els elements no verbals del discurs humà.
Tot això acaba creant distanciament, incomprensió i rebuig de l’entorn que no coneix què està passant. D’aquí la importància de la detecció i intervenció primerenca, ja que si no, es produiran els malentesos pertinents: del nen cap al seu entorn i de l’entorn cap el nen. Això acaba provocant problemes de conducta, conductes estranyes, incomprensibles pels altres, aïllament, etc.
Cal destacar, que en el rerefons de tot això, només hi ha la intenció per part d’ells de defensar-se d’un món que interpreten com a contrari o hostil a la seva pròpia forma de ser i sentir.
Però crec que, més enllà de les etiquetes diagnòstiques, cada nen és un esser únic amb la seva pròpia genètica, circumstàncies i experiències. Per tant, sempre quan intervenim amb un nen/a dins l’espectre, cal que ho fem no tan sols en base al diagnòstic, sinó fonamentalment amb la persona, que és en definitiva, la que ens mostrarà quines són realment les seves necessitats.
Si, a més, aquestes necessitats les detectem lo més aviat possible, ens assegurem un desenvolupament molt més normalitzat i integrat, estalviant-nos malentesos i posant sota control un patiment per part de tots innecessari.
Espero que aquest llibre aporti, en aquest sentit, una primera aproximació al mon ric i heterogeni que conformen en l’actualitat els anomenats Trastorns de l’espectre autista.

Sergi Banús Llort
Psicòleg clínic infantil
Director Gabinet Psicodiagnosis (Tarragona)

Més informació del llibre:

Necessita més informació o ajuda?

00000141