La Síndrome alcohòlica fetal

1 - Introducció
2 - Característiques, signes i símptomes del SAF.
a) Característiques generals
b) A nivell psicològic
3 - El diagnòstic
4 - Avaluació i Intervenció psicològica al SAF

1- Introducció

La Síndrome alcohòlica fetal (SAF) s'inclou dins dels anomenats síndromes d'influència prenatal. A diferència de les síndromes genètiques, el SAF es produeix durant la gestació de l'embrió i no ve determinat per un error en la codificació genètica. La seva causa és la ingesta i abús d'alcohol (etanol) per part de la mare durant el període de formació del fetus abans del seu naixement.
No es tracta d'un tema menor. El SAF, és una de les principals causes de Retard Mental en nens conjuntament amb problemes orgànics, neurològics i psicològics. Es calcula que 1 de cada 700/1.000 nens nascuts podrien, actualment, estar afectats pel SAF.
Recordem que la ingesta d'alcohol a partir dels seus diferents productes (destil·lats, licors, etc.) és un producte legal i de fàcil accés a la majoria de països i, encara que la seva ingesta moderada en les seves formes de menor graduació (vi, cervesa , etc.) no pot associar-se directament a problemes de salut, sí que és cert que la seva ingesta durant l'embaràs suposa un seriós risc per a la integritat física i psíquica del futur nadó.
En tot cas es planteja la dificultat d'establir la quantitat o tipus de beguda que pot començar a considerar-se perillosa en dones embarassades.
Diferents associacions de salut recomanen encaridament l'abstinència total durant la gestació donat que aquesta sembla ser la millor mesura en vers una prevenció eficaç.
Alguns estudis demostren que les mares que consumeixen 80 grs. d'alcohol per dia, la possibilitat d'un SAF en els seus nens és del 30 al 50% (Forcén LM-1991).

Hi ha altres factors que semblen tenir certa rellevància en la gènesi del SAF, com pot ser els hàbits de consum, és a dir, si es tracta d'ingestes "controlades" freqüents o episodis aïllats d'excessos incontrolats. Igualment sembla que el fet que la ingesta d'alcohol es produeixi juntament a algun aliment sòlid o en solitari pot produir diferents efectes d'absorció per part del fetus i, per tant, diferents conseqüències.
Sigui com sigui, el fet és que l'alcohol ingerit per la mare passa fàcilment a través de la placenta i el fetus es troba exposat als seus efectes. Pensem que el fetus encara no disposa de recursos per eliminar-lo i, per tant, roman durant més temps en el seu organisme.
Cal destacar també que el període de major risc, segons alguns estudis (L. Nicholson), és durant el primer trimestre de gestació. En aquesta etapa és quan una ingesta d'alcohol excessiva pot comportar més danys neurològics ja que és quan el cervell està formant-se i poden produir danys irreversibles.

A diferència d'altres problemes incontrolables i, fins i tot, impredictibles, cas de les síndromes genètics, que es produeixen sense possible control voluntari, el SAF obeeix a un factor de risc assumit (amb coneixement o no) per la mare: la ingesta d'alcohol. És per això, que aquesta síndrome és especialment dolorós per a aquells nens que ho pateixen ja que va poder ser evitat en el seu moment.

2 - Característiques, signes i símptomes del SAF.

En primer lloc comentar que hi ha diversos autors que fan una distinció des d'una dimensió qualitativa entre el SAF (Síndrome alcohòlica fetal) i el EAF (Efectes alcoholisme fetal).
És a dir, el que es planteja és un continu de major a menor afectació depenent de la quantitat, tipus o moment de la ingesta de l'alcohol per part de la mare, i també la concurrència d'altres factors de risc. A l'extrem de major afectació es troba el SAF que cursa amb símptomes més severs, en concret:

a) Característiques generals:

1.	Poc pes en néixer.
2.	Percentils baixos en talla i pes progressius.
3.	Microcefàlia (diàmetre cranial petit).
4.	Problemes de desenvolupament.
5.	Problemes orgànics (buf cardíac, dèficits visuals, auditius).
6.	Fenotip peculiar amb anormalitats facials. Inclouen ulls de mida inferior al normal, galtes aplanades, malformació del paladar, orelles o altres. La ranura entre el nas i el llavi superior (filtre) mal desenvolupada.
7.	En alguns casos poden presentar episodis epilèptics.
8.	Coordinació deficient del sistema locomotor. Rigidesa en la motricitat fina amb poca capacitat de coordinació

b) A nivell psicològic:

1.	Presència de simptomatologia TDAH. És a dir, hiperactivitat, dèficit atencional i impulsivitat. Són nens generalment molt moguts amb poca capacitat d’atenció, reflexió i impulsivitat. Aquest tipus de funcionament solen generar problemes d'adaptació familiar, escolar i social.
2.	Solen ser tossuts, obstinats, de difícil maneig. De vegades, ansiosos.
3.	Poden aparèixer conductes atípiques (aleteig, balancejos, crits, moviments repetitius improductius com olorar certes coses, arrencament de pèl, sense finalitat aparent).
4.	Més endavant poden aparèixer obsessions cap a certes conductes o objectes d'interès.
5.	Problemes de relació amb els iguals. Socialització conflictiva. Semblen no entendre bé les relacions amistoses amb els iguals o companys. Dificultat per mantenir el joc estructurat.
6.	Manca d'imaginació o curiositat. Prefereixen rutines previsibles. Poden descontrolar-se més en situacions sorolloses o de molta gent.
7.	Dificultats d'aprenentatge, que inclouen disminució de memòria, incapacitat per a entendre conceptes com temps i diners, mala comprensió del llenguatge, o poca capacitat per resoldre problemes.
8.	Presència de Retard Mental de tipus lleu a moderat, en la major part dels casos i avaluat segons proves baremades (escales Wechsler o Kaufman principalment).

En el cas dels nens amb EAF (efectes alcoholisme fetal) els símptomes abans descrits poden no estar tots presents o donar-se de forma molt més lleu fins al punt que no són reconeguts com a conseqüència d'una ingesta d'alcohol en l'etapa embrionària.
Recentment s'ha informat d'un tipus d'alteració del desenvolupament neurològic relacionat amb l'alcohol que afecta un grup de nens que només mostren problemes de conducta o emocionals (pròpies del SAF o EAF) però que cursen sense cap altre signe de retard en el desenvolupament ni deficiències en el creixement físic. Aquest grup no estaria diagnosticat adequadament i, per tant, es produiria un desconeixement de l’origen de certes conductes que semblen injustificades.

Tant el SAF com el EAF són trastorns permanents que no tenen cura, si bé, a partir d'un bon diagnòstic podem establir unes pautes d'intervenció i treballar a nivell psicològic moltes de les seves manifestacions cognitives i conductuals.

3 - El diagnòstic

El diagnòstic es fa sobre la base de l'exploració mèdica, la presència de les característiques fenotípiques, orgàniques i conductuals abans apuntades. Igualment haurem de valorar la història clínica de la mare i la presència, en una o altra mesura, d'ingesta d'alcohol durant l'embaràs com a requisit imprescindible.

4 - Avaluació i Intervenció al SAF

L'avaluació i intervenció en nens amb SAF és multidisciplinar. És fonamental una coordinació entre els diferents serveis de pediatria, salut mental i educatius.
Hem de començar per una recollida de dades exhaustiva. Després de l'entrevista amb els pares hem de demanar la història clínica i evolutiva del nen, antecedents rellevants, proves mèdiques efectuades, etc. També informes escolars si n'hi ha.
A nivell psicològic s'ha de fer una primera avaluació amb proves d'Intel ligència General (segons edat: WPPSI-III, WISC-IV) per determinar el nivell intel lectual i el seu perfil cognitiu. Això ens aportarà dades rellevants per poder intervenir adequadament.
L'avaluació hauria de complementar-se amb qüestionaris de conducta baremats (per exemple BASC o CBCL).
També pot ser útil el Test de Bender ja que solen presentar problemes de coordinació visomotriu.
Finalment l'observació directa del nen per part del psicòleg infantil ajudarà a completar la recollida de dades.
Totes aquestes dades ens aportaran informació sobre l'estat actual del nen i quines són les línies prioritàries d'intervenció.

Normalment les línies d'intervenció psicològica al SAF a nivell general són:
1 - Estimulació cognitiva.
Adaptat al nivell actual del nen caldrà introduir activitats per treballar els aspectes deficitaris que dificulten l'aprenentatge (atenció sostinguda, seriació o seqüenciació, conceptualització, etc.).
2 - Regulació de conductes.
La intervenció va fonamentalment dirigida a corregir o millorar la simptomatologia TDAH present en aquests nens. És a dir: Hiperactivitat, Dèficit atencional i Impulsivitat. Les estratègies són les mateixes que per al TDAH: modificació de conducta (economia de fitxes, temps fora, etc.). També assessorament i entrenament als pares per posar en pràctica a casa totes aquestes tècniques.
Igualment pot ser necessari crear un pla específic per actuar sobre alguna conducta atípica en el nen (obsessions, estereotípies, etc) i que poden ser objecte de burla fàcil per part d'altres nens.
3 - Treball emocional.
Els nens amb SAF solen ser fràgils emocionalment, de vegades, manipulables i objecte de bromes per part dels iguals, en part, per les seves característiques fenotípiques (pes i talla reduïda, orelles prominents o microcefàlia). Haurem de vigilar aquests aspectes així com el seu impacte emocional en el nen.
4 - Fomentar Habilitats Socials
A partir dels 5 / 6 anys pot ser necessària la introducció de programes d'habilitats socials per millorar la relació entre iguals i tolerar millor les situacions col·lectives.
5 - Recursos específics
Segons el cas poden ser necessaris recursos específics per a treballar àrees concretes com el llenguatge (logopeda).
6 - Assessorament continu
Finalment apuntar l'assessorament continu als pares i la coordinació amb l'escola per unificar criteris d'actuació.

Necessita més informació o ajuda?

Altres temes relacionats:

L'Insomni infantil	Els malsons i els terrors nocturns	Les pors infantils	Treballant els vincles afectius amb els nostres fills

A tenir en compte:

Els continguts d’aquesta web tan sols tenen caràcter d’informació general. Aquesta informació no pot ser utilitzada amb finalitats diagnòstiques o de tractament. És el professional de la salut pertinent qui ha de prendre les decisions adequades després d’efectuar l’avaluació del cas concret.