Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. OK | Més informació

La Dislèxia

1- Introducció

El trastorn específic de la lectura (Dislèxia) es caracteritza per un deteriorament de la capacitat per reconèixer paraules, lectura lenta i insegura i escassa comprensió. Això no és degut a factors com la baixa intel·ligència o a deficiències sensorials significatives. Amb freqüència, ve acompanyada d'altres alteracions en l'expressió escrita, el càlcul o algun altre tipus de trastorn de la comunicació.
Històricament s'han utilitzat diferents noms per qualificar aquestes discapacitats lectores, com ara "Dislèxia", "Alexia", "Incapacitat lectora", "Lectura en mirall", etc.
El terme Dislèxia es continua utilitzant per descriure una síndrome d'incapacitat lectora que inclou deficiències verbals, cognitives i lateralitat mal definida. No obstant això, hi ha encara un gran debat sobre la validesa diagnòstica i independent del trastorn dislèxics. Alguns autors neguen l'existència del trastorn mentre que altres consideren que existeix una continuïtat sense límits clars entre la dificultat severa per a la lectura i la normalitat. En aquest segon cas es prefereix utilitzar com a alternativa al terme dislèxia al de Trastorn Específic de la Lectura.
Un altre problema en el tractament dels problemes lectors el constitueix la variabilitat de manifestacions dins del col·lectiu, on podem distingir diversos grups. En un primer grup es situen aquells nens que poden comprendre bé una explicació oral, encara que no un text escrit amb els mateixos continguts (serien capaços de comprendre si poguessin reconèixer i llegir les paraules correctament). Aquest grup seria al que tradicionalment s'ha anomenat dislèxics. En un segon grup estarien els nens que llegeixen malament les paraules i que manifesten problemes de comprensió tant escrites com orals (a diferència del primer grup). En aquest cas se sol parlar de retard lector general.
Finalment, s'han identificat altres nens que poden manifestar dificultats en la comprensió encara que llegeixen (decodifiquen) bé les paraules. Es tracta del col·lectiu de nens hiperléxics, els quals són capaços de llegir bé però no ho comprenen. Aquest grup és menys freqüent que els anteriors i sol associar-se generalment a una manifestació d'un quadre patològic més seriós.

Fetes aquestes matisacions s'exposen a continuació els criteris diagnòstics per al Trastorn específic de la Lectura segons el DSM-IV.

2- Criteris diagnòstics DSM-IV

A) El nivell de lectura, mesurat individualment per tests
estandarditzats de capacitat lectora o comprensió, està
substancialment per sota de l'esperat en relació a la
edat cronològica, al nivell d'intel·ligència mesurat i a l'educació
apropiada per l'edat.
B) El problema del criteri A interfereix significativament amb el
rendiment acadèmic o les activitats diàries que requereixin
habilitats lectores.
C) Si existeix un dèficit sensorial, les dificultats per a la lectura
són superiors a les que habitualment van associades amb aquest
dèficit.

Actualització criteris diagnòstics (DSM-V)

Actualment, els professionals que treballem amb nens que presenten en una mesura o una altra, dificultats de l'aprenentatge, observem que, freqüentment, resulta molt complicat establir un diagnòstic diferencial clar. És a dir, ens trobem amb nens que tenen una bona lectura però molt baixa comprensió lectora i, a més, presenten moltes dificultats en l'escriptura en forma, contingut o faltes d'ortografia. En aquest cas quin seria el diagnòstic de preferència? Potser una dislèxia si tenim acreditat un QI normalitzat i dificultats específiques en la comprensió o un Digrafía ja que el nen compleix aquests requisits però també presenta mala escriptura o moltes faltes d'ortografia que no es justifiquen totes per un desconeixement de les regles d'ortografia.

A la pràctica dislèxia, digrafía i discalculia, no s'han d'entendre com a entitats diagnòstiques separades sinó que, sovint, es troben molt associades. El nen que llegeix malament és molt probable que presenti també desorganització en l'escriptura i el que tingui dificultats en el càlcul, pot ser que també presenti dificultats en la comprensió lectora. Encara que sempre pot detectar-se un àrea en la que un determinat nen o nena presenta més dificultats, els Trastorns específics de l'aprenentatge tenen una alta comorbiditat entre ells i, per tant, hem de treballar amb tots ells en la mesura que cada cas ho necessiti i més enllà de l’etiqueta diagnostica que li posem.

En aquest sentit, creiem que les aportacions del nou DSM-V proporcionen més claredat i facilitat per oferir un diagnòstic més coherent amb la realitat de cada nen. La raó és que s'unifiquen els diferents trastorns (dislèxia, disgrafia, discalculia, no especificat) en una única categoria: “Trastorns específics de l'aprenentatge” i després ens permet establir les dificultats concretes (en escriptura, lectura o càlcul) i la seva intensitat d'afectació ( lleu, moderada o greu). A continuació oferim el quadre comparatiu corresponent:

5- Comparativa DSM-IV i DSM-V

DSM-IV: Trastorns de l'Aprenentatge. DSM-V: Trastorns específics de l'aprenentatge.
Trastorn de la lectura Especificar si:
-Amb Dificultat en la lectura
-Amb Dificultat en l'expressió escrita
-Amb Dificultat matemàtica
Trastorn de l'expressió escrita. Especificar la gravetat:
lleu, moderat, greu.
Trastorn del càlcul.  
Trastorn de l'aprenentatge no especificat.  

3 - Alteracions associades al trastorn

a) Mala lateralització

Diferents estudis efectuats comparant el percentatge de dislèxics de la població general amb el percentatge en grups de esquerrans manuals, d'individus amb lateralitat creuada o d'esquerrans de la mirada, donen com a resultat un major percentatge en aquests grups que en població normal.

b) Psicomotricitat

Els nens dislèxics poden presentar problemes en aquesta àrea associades o no a lateralitat mal establerte.
Cap als 6 o 7 anys sol apreciar-se un retard en la maduresa de certes funcions com: immaduresa psicomotriu, malaptesa parcial manual o generalitzada, to muscular escàs o excessiu, manca de ritme, respiració irregular. També dificultat en mantenir l'equilibri tant estàtic com dinàmic; coneixement deficient de l'esquema corporal el que els dificulta l'estructuració espacial del propi cos i, en conseqüència, l'establiment dels punts de referència a partir dels quals localitzar objectes.

c) Problemes perceptius

Per als nens dislèxics els conceptes dreta-esquerra, dalt-baix, davant-darrere, referits a si mateixos, els adquireixen amb dificultat, cosa que els impedeix transferir-los a un pla més ampli. Concretament a la lecto-escriptura per un correcte aprenentatge és necessària la capacitat de codificació de signes i la seqüenciació en els eixos espai-temps.
Si el nen no distingeix bé entre amunt i avall, tindrà dificultat per diferenciar lletres com la "b", la "p", la "d", etc ...
Pel que fa a la distinció davant-darrere la seva alteració es manifestarà més aviat en un canvi de lletres dins de les síl·labes, com, per exemple: "le" per "el" o "es" per "és".
A més dels trastorns perceptius cal ressenyar també els relatius a la percepció auditiva i visual. No es tracta específicament d'una deficiència, sinó d'una alteració qualitativa. No existeix una pèrdua d'audició o visió, però no obstant això, els sons no es discriminen amb suficient precisió i es confonen els uns amb els altres. Respecte a la percepció visual pot produir-se la confusió entre colors, formes i mides.

d) Alteracions en el llenguatge

En aquesta àrea es succeeixen múltiples alteracions com dislàlies, baix nivell de vocabulari, llenguatge amb formes indegudes, inversions orals amb mala col·locació de les síl·labes, ús incorrecte de les formes verbals i ús inadequat de conceptes contraris (p.e. obrir-tancar).
La dificultat en la correcta construcció dels fonemes serà un escull important per consolidar l'avenç en l'aprenentatge de la lectura.
Els trastorns abans esmentats poden manifestar-se en forma conjunta, però el més habitual és que prevalgui el domini d'algun d'ells. Alguns autors estableixen una distinció entre Dislèxies amb predomini d'alteracions viso-espacials i motrius caracteritzades per: escriptura en mirall, confusions i inversions en escriure, malaptesa motriu i disgrafia; amb un altre tipus caracteritzat per alteracions fonamentalment verbals i de ritme que es caracteritzarien per : dislàlies, pobresa d'expressió, poca fluïdesa verbal, baixa comprensió regles sintàctiques, dificultat per redactar, etc ...

e) Comorbiditat

És important ressaltar l'alta comorbiditat del trastorn lector amb el TDAH Segons alguns estudis, entre el 30 i 35% dels nens amb trastorns de la lectura presentarien també un quadre de TDAH.
Algunes explicacions al respecte exposen que el nen amb dificultats en els processos lectors està més predisposat a la desatenció. Això es justifica pel major esforç que ha de realitzar per controlar uns processos de codificació-descodificació que escapen a la seva voluntat.

4- Etiologia i prevalença

L'origen exacte dels trastorns lectors segueix sent objecte de controvèrsia. No hi ha dubte que existeixen clars indicis que assenyalen a causes neurobiològiques però no s'han trobat encara marcadors concrets i específics per a la dislèxia.
Part del problema rau en la presència concurrent de diverses alteracions perceptives, lingüístiques, de lateralitat però també emocionals, familiars, socials i escolars.
Sí està més clara la influència del factor hereditari. Alguns estudis situen en un 40% el percentatge de germans de nens dislèxics que presenten el mateix problema, i és d'un 30-40% en el cas dels pares. No obstant això, no es coneixen exactament els marcadors genètics implicats.
Seguint alguns estudis europeus, la prevalença en el nostre país podria situar-se al voltant del 10 al 15%. La xifra s'ha de prendre amb cautela a falta d'estudis propis.
Una altra dada a tenir en compte és que el trastorn lector es dóna amb més freqüència en nens que en nenes (2 o 3: 1), si bé, també hi ha discrepàncies en aquest terreny i alguns estudis recents demostrarien que la proporció de nens i nenes estaria més igualat del que s'ha pensat tradicionalment.

5 - Dislèxia i àmbit escolar


a) Etapa preescolar

El que més destaca són les alteracions del llenguatge i les sensoperceptivas (dificultat per la distinció de colors, formes, mides, esquema corporal, etc ...) al costat de malaptesa motriu i poca habilitat per als exercicis manipulatius i gràfics. Es tracta de nens anomenats pre-dislèxics amb una predisposició a la dislèxia que apareixerà més endavant quan comenci l'aprenentatge pròpiament dit de la lecto-escriptura.
És en aquest moment escolar quan les dificultats es manifesten amb tota la seva intensitat.
El nen dislèxic té dificultat per identificar, memoritzar i reproduir lletres, síl·labes, números, etc, en especial aquelles que tenen formes semblants com la "pb", "pq", ..., que es diferencien pel seu posició espacial respecte a un eix de simetria. Així pot llegir "libre" en lloc de "llibre" o "qero" en lloc de "però". Aquest error es denomina inversió estàtica.
Un altre error consisteix en una inversió dinàmica, és a dir, l'alteració en l'ordre de les lletres o síl·labes. També es poden donar omissions o reiteracions de les mateixes, per exemple "Barlona en lloc de Barcelona."
A nivell més general s'observa la lectura lenta, mecànica, sense ritme ni entonació adequat al nivell de desenvolupament del nen, freqüents salts de línia i distracció fàcil.

b) Etapa escolar

Es mantenen les dificultats abans esmentades especialment en l'escriptura com disgrafies, escriptura en mirall i disortografies.
En una etapa més avançada, el dislèxics es solen estacionar en una lectura vacil·lant, no sempre del tot comprensiva, escriptura irregular, disortografia i capacitat verbal comprensiva-expressiva baixa.
La superació d'aquests aspectes està condicionada per les possibilitats intel·lectuals, la gravetat del trastorn i l'adequat diagnòstic primarenc així com per la posterior intervenció psicopedagògica.

6- Avaluació psicopedagògica

Tenint en compte l'edat del nen i les dades trobades mitjançant entrevista, s'efectuarà la corresponent avaluació individual. Aquesta ha de comprendre aspectes específics dels processos lectors però també àrees més generals com la intel·ligència o la personalitat.

A continuació s'exposen els diferents factors a avaluar:
a) Nivell intel·lectual
S'utilitzen proves per determinar el perfil cognitiu i QI (Quocient Intel·lectual) com el Wisc IV, també el K-ABC de Kaufman. En casos que tinguem afectada la part de la parla o el nen no coneix el nostre idioma, pot utilitzar-se el Test de Matrius Progressives de Raven o el Toni-2 entre d'altres.
Els resultats obtinguts amb aquestes proves suposen una mesura de la capacitat intel·lectual del subjecte globalment, però també proporcionen un perfil dels diferents factors mentals implicats. Recordem que per al diagnòstic d'un trastorn específic de l'aprenentatge hem de descartar la presència d'un Trastorn del desenvolupament intel·lectual.
b) Anàlisi específic lecto-escriptura
Alguns dels instruments adequats són:
1 - El TALE (o TALEC en versió catalana) construït per investigar amb rapidesa i detall el nivell general i les característiques essencials de l'aprenentatge de la lectura i escriptura. Comprèn dues parts (Lectura i Escriptura) cada una de les quals està integrada per diverses proves (Tea Edicions).
2 - EDIL. Es tracta d'una prova per a l'exploració de les dificultats individuals de la lectura. Avalua tres aspectes: Exactitud, Comprensió i Velocitat.
3 - PLONE-R (Prova de Llenguatge Oral de Navarra). És un test que serveix de screening o detecció ràpida del desenvolupament del llenguatge oral. Edat d'aplicació: 3 a 6 anys.
4 - PROLEC. Avaluació dels processos lectors. S'obté una puntuació de la capacitat lectora dels nens i informació sobre les estratègies que cada nen utilitza en la lectura d'un text, així com dels mecanismes que no estan funcionant adequadament i per tant no li permeten fer una bona lectura. Edat d'aplicació: cursos de 1r a 6e d'Educació Primària.
6 - PROLEC-SE. Avalua els principals processos implicats en la lectura: lèxics, sintàctics i semàntics. Edat d'aplicació: tercer cicle de primaria i secundaria.
7 - PROESC. Avaluació dels processos de l'escriptura. Avaluació dels principals processos implicats en l'escriptura i la detecció d'errors. Edat d'aplicació: De 3r d'Educació Primària a 4t d'Educació Secundària.

De recent creació, el ECOMPLEC (distribuit per TEA Ediciones) permet avaluar la competència lectora de forma similar a com es realitza en els estudis PISA. A més d'un índex de comprensió lectora global, permet analitzar el rendiment dels alumnes en diferents tipus de textos (narratius, expositius i discontinus), en els diferents nivells de representació (més profunda o més superficial) i davant diversos tipus de comprensió (científica , orientada a metes, metacognitiva ...). Aquesta informació permet identificar les dificultats concretes dels alumnes i delimitar si són degudes a un problema en l'aplicació d'estratègies adequades de lectura, a la manca de coneixements o la dificultat per realitzar inferències.

c) Exploració perceptiu-motriu
Abasta l'examen de l'esquema corporal, la lateralitat i la percepció espai-temporal.
Per apreciar la imatge que del seu propi cos té el nen poden utilitzar la proves de Piaget i Head. Es tracta de constatar el moment del procés evolutiu en què es troba el nen en relació amb la seva edat. Les pautes normals al respecte són:

Pautes normals (Piaget)

Edat: Processos assumits:
5 anys Ha de conèixer les parts del seu cos.
6 anys Ha de conèixer, assenyalar i nomenar els membres i òrgans del costat dret i esquerre.
7 anys Ha de produir l'anomenat creuament de l'eix de simetria. Es tracta de combinar el costat dret amb l'esquerre el que possibilita la ubicació dels objectes, prenent el seu cos com a punt de referència.

Respecte a la dominància lateral aconsellem l'ús del Test de Harris (veure què és la lateralitat creuada?).
En l'exploració espai-temporal resulta especialment útil el Test guestàltic Viso-Motor de Laureta Bender.

d) Avaluació del temperament / personalitat
Finalment l'avaluació d'aspectes de la seva personalitat poden resultar necessaris per traçar un pla d'intervenció eficaç.
També els aspectes conductuals, la seva forma de relacionar-se amb el seu entorn més immediat (pares, germans, companys, mestres, etc ...) i conèixer com percep el seu problema resultarà de molta utilitat.

Segons l'edat del nen poden utilitzar tècniques projectives com el Test de la Família, el Test de l'Arbre o Test de la Figura Humana com una primera aproximació.

7- Orientacions pel tractament de la Dislèxia

S'ha comentat ja el possible origen neurobiològic de la dislèxia o trastorn específic de la lectura. No es tracta, per tant, d'un retard maduratiu ocasional, sinó d'un trastorn crònic que en una o altra mesura seguirà afectant les competències lectores al llarg de la vida. No obstant això, el trastorn no afectarà de la mateixa forma en l'etapa escolar que en la vida adulta. Els majors problemes es donaran coincidint amb l'escolarització i l'obtenció dels diferents objectius acadèmics. En l'etapa adulta la manifestació del trastorn es limitarà a la persistència d'una certa dificultat per a la lectura (menor fluïdesa i precisió que la d'un no dislèxics) i un major esforç per a la comprensió.
Malgrat aquestes consideracions resulta de vital importància que el nen dislèxic rebi, des de la manifestació dels primers símptomes, una intervenció psicopedagògica per tal de minimitzar les conseqüències i portar al màxim nivell de competència possible els seus propis recursos lecto-escriptors.
En termes generals, el tractament es dirigeix a corregir, mitjançant mètodes psicopedagògics específics, les alteracions perceptiu-motrius, verbals i de lecto-escriptura, treballant amb preferència les àrees més afectades. Quan existeixin associats problemes d'articulació, trastorns neurològics o de personalitat, caldrà comptar a més amb tractaments de logopèdia, neuropsiquiatria i psicologia.
Existeix en l'actualitat gran quantitat de material específic en el mercat pel tractament de la dislèxia. Aquest material sol estructurar-se en ordre de dificultat i també per edats.
Independentment del treball efectuat a l'escola o per part dels diferents professionals, és necessari la participació activa dels pares en el tractament. Des de casa poden donar suport al nen fomentant el joc actiu en programes d'ordinador específics o altres. És molt important que els jocs proposats siguin senzills (que el nen, almenys en inici, pugui realitzar-los amb facilitat) i, per damunt de tot, que atreguin l'atenció del nen (veure al final alguns enllaços d'interès) .
Aquests jocs adquireixen diferents formes però van encaminats a treballar diferents aspectes que són crucials a l'hora de potenciar en aquests nens les habilitats de descodificació lectora i orientació espai-temporal.

a) Exercicis d'Activitat Mental
Pretenen centrar l'atenció del nen millorant la seva atenció sostinguda (el temps de resposta i la perseverança). També a captar la comprensió d'estructures amb objectes i gràfics, establir relacions de diferències (aquestes poden establir sobre diferències o semblances).

b) Exercicis de Llenguatge
Van dirigits a treballar a la correcta articulació de fonemes i l'enriquiment de la comprensió i l'expressió oral, es persegueix un perfeccionament mitjançant l'augment del vocabulari, utilització precisa de termes, fluïdesa verbal, elaboració de frases i narració de relats.

c) Exercicis de Lecto-escriptura
Són necessaris per reconèixer i reproduir signes gràfics i lletres, insistint en aquelles que per la seva problemàtica ofereixen major dificultat, també es treballa amb síl·labes directes, inverses i compostes, procurant fer-les comprensives des del primer moment.

d) Exercicis perceptivomotrius motors
Comprenen des de l'aprenentatge de colors, formes i mides elementals, així com el coneixement del propi cos, la seva localització espacial i de nocions temporals. S'utilitzen per això làmines, gràfics i especialment el moviment, el ritme i el so. S'introdueixen a més continguts espacials sobre eixos de coordenades i punts cardinals. Dins la percepció temporal s'inicia l'ús del rellotge i del calendari.

8- Resum i conclusions

1- La dislèxia o trastorn específic de la lectura, tot i que són diversos els factors que poden influir en la seva aparició i desenvolupament, té un clar origen neurobiològic i, per tant, no obeeix al caprici, desmotivació o mala actitud del nen cap a la lectura .
2- No està causada per un baix nivell d'Intel·ligència. Els nens dislèxics, en general, tenen bones capacitats intel·lectuals fora dels processos específics de la lectura i escriptura.
3- Els nens dislèxics, tenen el seu propi ritme d'aprenentatge i parteixen amb clara desavantatge respecte als nens que no tenen aquests problemes. Cal no ridicularizar-lo davant d'altres o fer-lo sentir culpable. Es tracta d'un trastorn que el nen ha de saber que coneixem i entenem per poder ajudar-lo adequadament.
4- Donar-li tot el suport a classe: Efectuar l'avaluació acadèmica oralment sempre que sigui possible. Cal valorar més el seu esforç i interès que els resultats obtinguts respecte al nivell de la resta de la classe. Proporcionar un entorn físic adequat, amb pocs elements distractor (finestres, llocs de pas, etc.). Dotar-lo d'ajuts per correcció de textos i / o calculadores per problemes de càlcul si així podem ajudar-lo. Necessitarà més temps que els seus companys per efectuar el mateix treball.
5- Evitar aclaparar-lo amb l'excés de treball. El nen dislèxics té molta més dificultat per centrar i mantenir l'atenció. Procurar graduar el temps de treball i ser flexible segons les necessitats del nen. Reforçar adequadament i desdramatitzar les situacions. No fer repetir treballs per haver-ho fet malament llevat de situacions excepcionals. Cercar exercicis que li resultin lúdics i li puguin assegurar, almenys d'inici, algun èxit.
6- Probablement necessitarà atenció individualitzada per part de professionals especialitzats. Com a material de reforç i segons l'edat poden introduir-se jocs lúdics mitjançant l'ordinador o altres ajustats al seu nivell. Existeixen en el mercat diferents programes de reforç per treballar lletres, síl·labes i les diferents combinacions de grafies i fer-ho des de casa amb els pares.
7- Es tracta d'un trastorn crònic i, per tant, les dificultats estaran sempre presents encara que amb diferents conseqüències. En l'etapa escolar és quan es produiran els majors conflictes en no poder seguir el ritme dels seus companys. En l'etapa adulta persistirà una certa dificultat en la fluïdesa i comprensió lectora però sense més conseqüències. En tot cas, dependrà de la correcta atenció i tractament rebut en la infància.

9- Enllaços d'interés:

Protocols de detecció i actuació:
Des de les pàgines del xtec d’Ensenyament, concretament des del SEP (Suport Escolar Personalitzat), podem ara descarregar protocols d’actuació i intervenció de la dislèxia en l’àmbit educatiu. Aquets protocols estan organitzats per cicles:
Educació infantil [286 KB]
Educació Primària (Cicle inicial) [306 KB]
Educació Primària (Cicle Mitjà) [299 KB]
Educació Primària (Cicle Superior) [304 KB]
Podeu descarregar aquest protocols directament des dels respectius enllaços o des de la pròpia pàgina: http://xtec.cat/sep/

Associacions dislèxia:
Federació Espanyola Dislèxia: http://www.fedis.org/
Associació anglesa: http://www.dyslexic.com/
La web conté informació, material i programari específic per a la dislèxia. És en parla anglesa.

Programari educatiu:
Des de la pròpia xarxa recomanem la zona click amb nombroses activitats per a totes les edats (a partir de 3 anys) i necessitats. Es tracta d'un servei gratuït del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.
Els programes d'ordinador creats i comercialitzats a Espanya amb el nom de "Pipo" contenen diferents activitats i exercicis pràctics per treballar les lletres, síl labes, paraules i també el càlcul entre d'altres. S'aconsellen especialment per població infantil. Des de la web es pot fer algun exercici de prova previ registre.
http://www.pipoclub.com/webonline/webleer.htm
Una altra web molt interessant amb ampli contingut educatiu és: http://childtopia.com
Està disponible en diferents llengües tant nacionals com internacionals.

Material especialitzat:
El següent enllaç mostra una llista de material especialitzat en problemes de lecto-escriptura i disponibles a la Llibreria Lebón (Barcelona).
http://www.lebon-libros.com
Videos interessants sobre la dislèxia:
Dislèxia: maneres d'aprendre
S'explica a través de diferents joves afectats i alguns professionals les característiques del trastorn.

Necessita més informació o ajuda?

Temes relacionats:

Trastorns específics de l'aprenentatge Trastorn de l'escriptura (Disgrafia) Trastorn del càlcul (Discalcúlia) Què és la Lateralitat Creuada?

Patrocinadors:

A tenir en compte:

Els continguts d’aquesta web tan sols tenen caràcter d’informació general. Aquesta informació no pot ser utilitzada amb finalitats diagnòstiques o de tractament. És el professional de la salut pertinent qui ha de prendre les decisions adequades després d’efectuar l’avaluació del cas concret.

00003999