L'Economia de fitxes

1 - Resum de la tècnica
2 - Fonaments teòrics
3 - Com pot ajudar-nos la tècnica?
4-Passos a seguir
a) Conèixer al grup
b) Definir l'àmbit d'actuació
c) Concretar la metodologia

5 - Aplicació i seguiment

1- Resum de la tècnica

2- Fonaments teòrics

L'Economia de Fitxes és una tècnica àmpliament coneguda i aplicada tant en ambients educatius com institucionals, familiars o fins i tot clínics. Pot ser utilitzada en grup però també a nivell individual.
En certa manera es pot considerar una aplicació derivada del condicionament operant descrit per Skinner ja que utilitza com a base el reforç, en especial els anomenats reforçadors secundaris (Hull). És a dir, objectes que per si sols no tenen valor (fitxes, punts ...) però que després poden bescanviar-se per obtenir el premi o reforç primari (joguines, caramels, qualsevol activitat gratificant, temps de joc, etc ...) .
Mitjançant la introducció d'aquest tipus de condicionament, el nen aprèn a desenvolupar-se de forma més eficient en una nova relació de contingències que li permetrà, si ho fa bé, obtenir certs beneficis dels que abans no disposava.
Cal dir però, que els creadors d'aquesta tècnica com a tal van ser Ayllon i Azrin en 1968. Va ser la necessitat de trobar una nova via per tal de motivar als pacients mentals institucionalitzats crònicament i aconseguir que actuessin de manera més competent. Aquesta fita els va portar a la creació i sistematització de la tècnica que ens ocupa.
Un dels problemes fonamentals que es van trobar a l'hora d'intentar aplicar un pla de reforçadors primaris en un ambient institucionalitzat i amb funcionament de 24 hores, era que no es podia fer un seguiment directe, per part dels psicòlegs, durant tot el temps. Feia falta establir un sistema que pogués aplicar qualsevol professional del centre (cuidadors, personal sanitari, etc ...) però que no tingués especial dificultat en la seva aplicació. Tenir sempre a disposició gelats, dolços, cigarretes o altres com reforçadors immediats era complexe. La solució que van trobar va ser la introducció de reforçadors secundaris (fitxes) bescanviables pel reforçador primari segons les condicions que es van determinar. Aquests podien ser fàcilment distribuits a tot l'equip per a ser utilitzats en el moment oportú. D'aquesta forma es va aconseguir eliminar moltes de les conductes indesitjables i potenciar-ne d'altres positives.

3- Com pot ajudar-nos la tècnica?

La Econimía de Fitxes a classe suposa establir un sistema reglat, amb unes normes i conseqüències positives per motivar als nens en l'execució de conductes desitjades. Es denomina "de fitxes" ja que per aconseguir el premi final els nens hauran de recollir un determinat nombre de fitxes o punts.
Hem comentat que la seva utilització prioritàriament és col·lectiva, per tant, podem aplicar-la a tot el grup d'una classe o aula. El seu objectiu serà aconseguir les metes que ens plantegem a l'inici.
Cada classe, cada grup és un món i dependrà de les seves pròpies circumstàncies i peculiaritats el marcar uns o altres objectius. En general podem assenyalar dos grans àmbits en els quals l'Economia de Fitxes poden ajudar:
A) Elevar la motivació del grup cap a determinats aprenentatges.
B) Augmentar les conductes positives i tractar de controlar i / o eliminar les disruptives.

4 - Passos a seguir:

a) Conèixer el grup

El pas previ per la instauració d'una economia de fitxes a l'aula passa per conèixer les peculiaritats del nostre grup. L'edat, les característiques personals de cada nen, les seves àrees d'interès, el seu àmbit social, etc, però també la pròpia personalitat del grup, és a dir, si es tracta d'un grup homogeni o, per contra, és molt heterogeni i ens trobem amb nens de diferents orígens i cultures. En aquest últim cas pot ser que sigui una mica més complex trobar reforçadors adequats i del gust de tothom especialment amb els més grans.
És molt probable que quan decidim introduir una economia de fitxes a l'aula (en especial quan es tracta de controlar la conducta) ho fem per la necessitat d'actuar sobre els nens "problemàtics". Normalment en cada classe hi ha nens que sempre es porten o treballen bé i, per tant, no necessiten de premis especials per fer-ho. No obstant això, ara tots queden subjectes als possibles premis en cas de donar-se les condicions marcades i haurem d'estar atents per assegurar-nos, almenys en inici, que el col·lectiu que ho té més difícil, pugui assegurar-se algun petit èxit d'entrada. No es tracta de regalar premis sinó baixar el llistó en començar el programa per situar-lo a l'abast de la majoria dels alumnes i anar pujant-lo progressivament a mesura que avancem en els objectius assenyalats.

b) Definir l'àmbit d'actuació

Què és el que necessitem corregir o millorar en l'aula?
Podem tenir necessitat d'actuar per fomentar la motivació cap a certes assignatures i / o activitats o també sobre determinades interaccions conductuals desadaptats entre iguals (baralles, rebequeries, desobediència, negativisme ...).
Un cop definits els objectius prioritaris, hem de transmetre'ls de forma concreta i comprensible a tot el grup. Per exemple, no podem marcar com a objectiu el aconseguir que els alumnes "es portin bé" ja que això suposa una valoració subjectiva que pot variar segons l'observador. Cal especificar (si volem modificar conductes) amb frases com: "no barallar-se"; "no contestar al mestre"; "fer el dictat" ; "llegir el llibre"...
Si són diverses les conductes que cal modificar, s'aconsella crear un llistat de les mateixes i un ordre de prioritat tenint en compte les necessitats de la pròpia escola o aula. Començar per la conducta o objectiu escollit i aplicar el procediment fins que s'aconsegueixi la millora adequada. Progressivament poden anar introduint-se d'altres. No s'ha d'intentar un canvi sobre molts aspectes a la vegada ja que pot tenir un efecte contrari al desitjat. Cal anar pas a pas, començant per aquelles conductes que es considerant més urgents o prioritaries en el seva modificació.

c) Concretar la metodologia

Com ho farem?
Aquest és un aspecte clau. Ara hem de delimitar les mesures necessàries per posar en marxa el procediment en la pràctica. Això requereix diversos passos:

1) Especificar la conducta que es premiarà i el tipus de premi:
S'explica al grup que es donaran uns premis determinats (segons edat i possibilitats) i que per obtenir el premi cal efectuar algun tipus d'activitat (per exemple, fer uns deures) o deixar de fer-ne d'altres (per exemple: no parlar a classe o no barallar-se al pati).

2) Explicar com s'obtenen o perden punts:
Els punts o fitxes poden donar-se, segons els objectius, en el mateix moment que es produeix la conducta positiva (es lliura una fitxa) o al final del dia fent balanç individual. En el cas d'aules molt nombroses poden subministrar punts col·lectius exceptuant els casos de nens que no hagin tingut les conductes esperades. En cas de mala conducta se li pot retirar un dels que hagi aconseguit però mai s'ha d'arribar a puntuacions negatives.
Per exemple, tots els nens que no han parlat a classe reben al final de la jornada un punt.
En nens petits o d'educació especial és aconsellable utilitzar el reforç immediat, és a dir, l'entrega immediata del premi o reforçador després de la conducta desitjada. No funcionarà si es demora massa el lliurament del premi final.

3) crear un registre on els nens vegin l'estat dels seus punts:
Aquests punts es van col·locant en el registre i en arribar a un determinat nombre són bescanviables, per exemple, per dolços o llaminadures. Es pot fer coincidir l'entrega de premis amb el final de la setmana, és a dir, el divendres, per a tots els nens que hagin tingut punts positius tota la setmana (5 punts = premi).
Els nens que no hagin assolit el seu premi en una setmana determinada poden anar acumulant punts per bescanviar el següent divendres si han aconseguit sumar-ne 5.
El que ens interessa és que els nens no perdin la motivació.

4) Donar els premis o reforçadors en els terminis acordats a qui aconsegueixi les fites assenyalades
El premi pot donar-se, com s'ha comentat, en un dia concret de la setmana (per facilitar les coses) i en el qual es bescanvien els punts o fitxes pel premi establert. A partir d'aquest moment, els nens poden tornar a guanyar fitxes. Els que encara no han assolit el nombre suficient de fitxes per obtenir el premi, guarden els seus punts a l'espera de guanyar-ne més i poder aconseguir el premi els dies següents.
Es poden establir temps més curts (diaris) segons les necessitats i el perfil dels nens.
Recordar que cal adaptar el tipus de reforç a les característiques dels nens (edat, nivell, etc...).

5- Aplicació i Seguiment

Finalment hem de posar en marxa el procediment sobre la base dels objectius i regles que hem establert. És important que la seva aplicació sigui el més simple possible i que tots els nens tinguin clares les normes de funcionament sense contradiccions.
És molt probable que les coses no funcionin del tot bé els primers dies i/o setmanes de la implantació del sistema. Hem de ser constants en la seva aplicació per començar a obtenir resultats positius i que els nens es convencin de que és un sistema amb el que poden obtenir beneficis extra.
A partir de la seva posada en marxa, hem d'estar oberts a la possibilitat d'introduir variacions o modificacions segons assolim o no els objectius. Sol succeir que els reforçadors poden perdre interès si sempre són els mateixos i, en gran mesura, l'èxit dependrà de la creativitat i recursos de què disposi el professional que l'apliqui. No necessitem grans premis sinó allò que pot motivar realment als nens i que sovint poden ser petites coses (temps de lleure extra, augment en les qualificacions, una comunicació positiva als pares, etc.).
Un altre problema amb el què ens podem trobar és que alguns nens es frustren d'entrada al no aconseguir el premi com altres i es desmotiven.
Per tot això, l'Economia de Fitxes, ha de plantejar-se com un sistema obert i susceptible d'introduir variacions o modificacions sobre la marxa si es consideren necessàries.
Finalment apuntar que aquestes tècniques no pretenen ensenyar al grup a funcionar sempre a base de premis sinó de donar-li, en un moment donat, motius per iniciar un canvi en les seves conductes o motivacions. El que s'espera en el futur és que les conductes adequades es mantinguin no pels premis sinó pel que anomenem "reforçadors naturals". Per exemple, un nen pot començar a no efectuar determinades conductes disruptives per guanyar el premi, però aquest canvi de comportament pot fer que funcioni millor amb els seus amics i això convertir-se en un reforçador més potent que el premi inicial. Les conductes passen a ser controlades per les conseqüències positives que es generen en el seu entorn.

A tenir en compte:

Cal dir que les diferents orientacions que s’exposen en aquestes pàgines tan sols pretenen aportar informació general. Cada docent té que valorar la idoneïtat de aplicar-les o ajustar-les a les circumstàncies del seu propi alumnat, tipus d’aula i col·legi sota la seva responsabilitat.