Avaluació Trastorn Generalitzat Desenvolupament

1-Introducció
2-L'avaluació psicològica
Proves específiques per a l'avaluació en els TGD Autisme i Síndrome d'Asperger

3-Objectius de l'avaluació. Esquema General
a) Àrea Social i comunicativa
b) Àrea Cognitiva i Motora
c) Hàbits d'autonomia, menjar, son, vestir-se, higiene
d) Conductes: Eliminació o Instauració
e) Altres àrees

4- Proves professionals per avaluació TEA:

Actualització criteris diagnòstics.

Recentment s'han actualitzat els criteris diagnòstics i categories dels TGD que han quedat englobats dins dels T.E.A. (Trastorns de l'espectre autista, DSM-V).
És, en definitiva, un canvi de nom que intenta aclarir el debat entre el que era un TGD i un Autisme, que no sempre quedava ben establert i ara passa a ser una mateixa categoria amb alguns matisos. Per més informació recomanem la visita a la nostra pàgina sobre els TEA per actualitzar dades i entendre la nova perspectiva des de la qual s'aborda actualment.
De totes maneres, en aquesta pàgina s'expliquen algunes eines i proves per la seva avaluació i diagnòstic.

1- Introducció

L'avaluació dels nens amb TGD ha de ser multidisciplinària. En primer lloc l'avaluació mèdica i neurològica ha d'aportar una història detallada des del naixement, el seu desenvolupament, exàmens o proves físiques i neurològiques. En alguns casos serà necessària la realització d'estudis del cariotip per detectar possibles anomalies cromosòmiques com la Síndrome X Fràgil.
Altres proves complementàries (Electroencefalograma, escàner cerebral, ressonància, etc ..) poden ser necessaris, a criteri mèdic, ja que el trastorn pot cursar amb convulsions, crisis epilèptiques o altres símptomes a nivell orgànic. En aquesta pàgina tractarem bàsicament de l'avaluació en el terreny psicològic.

2- Avaluació psicològica

Sens dubte constitueix un repte professional el abordar l'avaluació i / o intervenció de nens amb Trastorns Generalitzats del Desenvolupament. Les dificultats són múltiples i vénen sempre condicionades pel patró desigual i irregular del trastorn. L'expressió oral, la motricitat, la capacitat sensorial i cognitiva, són només algunes de les àrees que poden presentar disfuncions importants.
Les diferents proves psicològiques amb les que habitualment treballem amb nens que no presenten el trastorn, poden resultar inaplicables o donar-nos uns resultats que no estan d'acord a la realitat del nen. Proves de capacitat intel.lectual com les escales Weschler (WISC-R, WISC IV) s'han d'utilitzar amb precaució i només en aquells casos que l'expressió oral estigui una mica preservada. La majoria de proves s'han baremat amb població normal (no clínica), per tant, en el cas que s'apliquin hem de ser cautelosos amb la informació resultant.

Proves específiques d'avaluació

Hi han diferents bateries, inventaris i escales del desenvolupament (Gesell, Battelle, Bayley ...) que poden proporcionar-nos una informació valuosíssima, ja que ens assenyalen el punt on es troba el nen dins de cada una de les diferents àrees propostes (en les bateries Battelle: àrees personal, social, adaptativa, motora, comunicació i cognitiva). Això es porta a terme determinant una edat (segons barems) per a cada àrea. Així un nen de 5 anys amb alta afectació en l'àrea motriu pot donar una edat de desenvolupament en aquesta àrea de només 2 o 3 anys, això ens dóna una idea del retard que presenta sempre comparat amb el grup normatiu.
Hi ha proves més específiques per al Autisme com l'ADI-R, publicada per Tea Ediciones. Aquestes proves són bàsicament entrevistes estructurades i es basen en la informació proporcionada pels pares, mestres o el mateix psicòleg.
És evident que aquesta informació és necessària en un primer moment a l'efecte de confirmar el diagnòstic, però ha de ser després complementada amb proves individualitzades en funció de la realitat de cada nen.
El que es planteja en aquests nens és la necessitat de donar pas a una avaluació de cas únic en contraposició al cas avaluat en funció de la norma, és a dir, de la població general.

3- Objectius de l'avaluació

La pregunta que moltes persones es fan a l'hora d'avaluar a nivell psicològic un nen TGD és precisament: Què avaluar?.
El pas previ per a una avaluació exhaustiva en els TGD passa per una comprensió clara del que són els diferents trastorns de l'espectre i un coneixement dels seus diversos models teòrics (Teoria de la Ment, etc ..). Però no n'hi ha prou amb conèixer la teoria, els TGD requereixen d'un acostament amb una mentalitat oberta. Hem de ser especialment sensibles a la realitat de cada nen, la seva forma peculiar de funcionament, el seu marge de moviment o potencial d'aprenentatge.
L'avaluació es planteja com un joc sense regles inicials i que va configurant a mesura que avança la relació. És una relació diàdica nen-psicòleg en què tots dos estan en un procés mutu d'aprenentatge.
Les habilitats del psicòleg infantil, la seva capacitat d'observació i, també, la seva creativitat, seran decisius.

Tenint en compte els principis anteriors, l'avaluació psicològica s'ha de plantejar des d'una vessant eminentment pràctica, és a dir amb la finalitat de conèixer:
1-El punt on ens trobem (avaluació actual)
2-Determinar fins on podem arribar (potencial de modificació i aprenentatge)
3-De quina manera anem a fer-ho (estratègies psicològiques a emprar).

A nivell psicològic procedirem a una avaluació exhaustiva. Les bateries i qüestionaris estandarditzats assenyalats més amunt és només un primer pas. Amb ells obtindrem la línia base. Posteriorment, tal com s'ha assenyalat anteriorment, hem d'introduir l'avaluació de cas únic. Això comprendrà com a metodologia fonamental l'observació directa del nen en el seu ambient natural complementat amb la recollida d'informació en entrevistes a pares i educadors.
Anem a avaluar tot allò que preocupa els pares en el seu comportament, en el que fa i també pel que deixa de fer, sense oblidar allò que potser encara no és visible encara o no se li dóna importància.
Molts d'aquests nens, sobretot els que mantenen conservades part de les seves capacitats intel.lectuals, poden adaptar-se al món i desenvolupar estratègies per compensar les seves limitacions, és per això que es fa necessari una avaluació a mida i l'oferiment d'ajudes per part dels diferents professionals implicats al llarg de tot el seu cicle vital.
S'han assenyalat 4 àrees importants en les què centrarem la nostra atenció:

a) Àrea social i comunicativa

S'avaluarà els llaços afectius establerts amb als seus pares i familiars, el seu nivell de contacte ocular, interès social, intenció comunicativa, atenció i pors entre d'altres.
Cal preguntar-se quin és el canal comunicatiu entre el nen i el seu entorn més proper?,
Hi ha capacitat i intenció comunicativa?
Com expressa les seves emocions?
L'avaluació per observació i la utilització de registres i proves formals així com l'entrevista a pares i cuidadors poden aportar informació rellevant. És important trobar el punt on ens trobem.
Es poden crear diferents nivells graduats per nivell de competència i intenció comunicativa dins i fora de la família. Una vegada determinat el nivell actual tenim ja la línia base per començar a dissenyar un pla d'intervenció personalitzat.
Cal també conèixer i explorar les diferents capacitats sensorials (oïda, vista i fins i tot tacte) per intentar potenciar el canal comunicatiu més eficaç.

b) Àrea cognitiva i motora

Quina és la seva capacitat cognitiva?
Una vegada més hem de ser cauts a l'hora d'avaluar aquestes capacitat. Realment a què ens referim quan parlem de competència cognitiva? El concepte ve avalat per diferents proves estandarditzats en població normal, però en els TGD els criteris han de ser més flexibles. Un nen pot no tenir la capacitat de parlar, fins i tot tenir una manca d'intenció comunicativa, tanmateix, però, pot ser extremadament hàbil per a muntar o desmuntar objectes del seu interès o construir puzles.
Insistim, de nou, en la necessitat de furgar en les habilitats i capacitats de cada nen des de l'enfocament individual i avaluar per crear una línia base des de la qual començar a treballar.
Té coneixement de si mateix?
Reconeix el món que l'envolta?
És el nen capaç de traçar amb llapis línies simples?
És capaç de classificar objectes per colors, formes o mides? És capaç de muntar trencaclosques?
¿Quines són les seves àrees d'interès?
Aquestes i moltes altres preguntes han de ser plantejades durant l'avaluació. Necessitem molta capacitat d'observació, constància, treball i molt sentit comú. Ajudarà el conèixer quins són els seus objectes, jocs o activitats preferides per utilitzar-les com a motivadors per a les tasques d'avaluació.

Avui en dia, la incorporació de les noves tecnologies, ens proporcionen la possibilitat d'establir noves fórmules amb les que mesurar les habilitats tant cognitives com viso-motores o fins i tot auditives a través de l'ordinador. És un mitjà que resulta altament atractiu per als nens i pot ser especialment útil també en molts dels nens amb TGD. Tot i que hi ha diferents projectes en marxa estem encara en fase d'experimentació i s'aconsella que el joc s'introdueixi gradualment i al nivell adequat del nen. Per molt baix que es trobi aquest nivell, cada nen té el seu propi marge de moviment, el seu peculiar potencial i estil d'aprenentatge, i és en aquest punt on els diferents professionals hem de centrar els nostres esforços.
Pel que fa a l'àrea motriu, l'avaluació és molt més objectiva ja que una observació estructurada a partir de qualsevol de les escales de desenvolupament poden apropar-nos a les limitacions o barreres motrius del nen. En aquesta àrea l'avaluació i intervenció s'efectuarà a partir de professionals de la medicina i fisioteràpia.

c) Hàbits, autonomia, menjar...

Són objectius també prioritaris, establir, en la mesura del possible, la presència dels diferents hàbits quotidians. Això ens permetrà intervenir, si fos necessari, per tal de millorar la seva autonomia funcional.
Molts pares adopten postures massa proteccionistes el que sol portar aparellat un relaxament en les exigències de menjar, son i higiene. El nen ha d'aprendre a menjar sol, a dormir a les seves hores a la seva habitació i ser capaç de controlar els esfínters en situació diürna i nocturna. Evidentment molts d'aquests nens tenen afegides unes alteracions orgàniques i serà l'examen mèdic qui ens determini les possibilitats de corregir alguns d'aquests aspectes.
Per avaluar totes aquestes qüestions s'utilitzarà l'entrevista amb els pares i un registre de tots els hàbits assumits o no pel nen. És també necessari conèixer l'historial mèdic i si el nen presenta problemes a nivell orgànic (crisis epilèptiques, complicacions oftalmològiques, problemes en la deglució o assimilació de certs aliments, trastorns motrius, etc ...).
A partir d'aquestes dades es pot configurar el pla d'intervenció sobre la base del registre de conductes i posteriors tècniques de modificació de conducta, si escau.

d) Conductes: Eliminació o Instauració

Per on començar?
Els TGD cursen amb una àmplia, variada i complexa manifestació conductual. Rabietes, desobediència, hiperactivitat, baixa tolerància a la frustració, intolerància als canvis del seu entorn, aleteig de mans, estereotípies, obsessions, rituals i fins i tot autolesions. El registre detallat de cada una d'aquestes manifestacions així com els seus antecedents, es a dir:
Què passa abans d'efectuar la conducta?
On es produeix o davant de qui?
Quines conseqüències li comporta al nen quan fa la conducta?
És castigat, se li consent?
Aquestes dades hauran de ser recollides mitjançant registres i seran claus per traçar, si escau un pla d'intervenció.
Les primeres conductes sobre les quals s'ha d'intervenir són les que suposen un risc per al propi nen o altres. També aquelles de les que es derivin un malestar acusat en el si de la família.
S'han d'eliminar o minimitzar conductes però també haurem de procedir a incorporar aquelles que no estan presents o ho estan de forma intermitent i són desitjables o necessaries per normalitzar el dia a dia.
Caldrà donçs ensenyar o modelar conductes per millorar aspectes dels hàbits quotidians esmentats anteriorment (menjar, higiene, control esfínters, etc ...).

e) Altres àrees

Altres àrees d'interès a l'hora d'avaluar són la familiar i l'escolar. A la primera cal conèixer quines són les necessitats de la família, com els ha alterat la seva vida quotidiana, com han acceptat el diagnòstic i, en el cas que hi hagi germans, com ho han explicat.
Si el nen assisteix a una guarderia o escola caldrà també recollir informació sobre el seu funcionament en aquests llocs mitjançant entrevista als mestres o cuidadors i establint també registres conductuals si són necessaris.

4- Proves professionals per avaluació TEA:

ADI-R. Entrevista per al Diagnòstic de l'Autisme - Revisada
És una entrevista clínica que permet una avaluació profunda de subjectes amb sospites d'autisme o algun trastorn de l'espectre autista (TEA). Se centra en les conductes que es donen rarament en les persones no afectades. Per això, l'instrument no ofereix escales convencionals ni té sentit usar barems.
Ha demostrat ser molt útil en el diagnòstic i en el disseny de plans educatius i de tractament.
Com pega cal destacar que s'ha de fer una formació específica per al seu ús i interpretació i també que molts pares la veuen massa llarga.

ADOS: Escala d'Observació per al Diagnòstic de l'Autisme
Aquesta escala és una avaluació estandarditzada i semi-estructurada de la comunicació, la interacció social i el joc o l'ús imaginatiu de materials per a subjectes amb sospita de trastorns d'espectre autista. El ADOS consta d'un conjunt d'activitats, que proporcionen contextos estandarditzats, on l'avaluador pot observar o no la presència de certs comportaments socials i de la comunicació rellevants per al diagnòstic dels TEA. Es tracta d'una prova que necessita de formació prèvia per poder utilitzar-la.

A tenir en compte:

Els continguts d’aquesta web tan sols tenen caràcter d’informació general. Aquesta informació no pot ser utilitzada amb finalitats diagnòstiques o de tractament. És el professional de la salut pertinent qui ha de prendre les decisions adequades després d’efectuar l’avaluació del cas concret.