Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. OK | Més informació

Trastorn del Càlcul: Discalcúlia

1- Introducció

Es tracta d'un trastorn caracteritzat per una alteració específica de la capacitat d'aprenentatge de l'aritmètica, no explicable per un retard mental o una escolaritat clarament inadequada. El trastorn afecta a l'aprenentatge dels coneixements aritmètics bàsics: addició (suma), sostracció (resta), multiplicació i divisió més que als coneixements matemàtics més abstractes d'àlgebra o geometria.
L'estudi d'aquest trastorn va començar a finals del segle XIX, com mostra la quantitat de termes que se li han aplicat ( "Síndrome de Gertsman", "discalculia", "acalcúlies", "trastorn del desenvolupament aritmètic").

2- Criteris diagnòstics DSM-IV

A) La capacitat per al càlcul, avaluada mitjançant proves normalitzades administrades individualment, se situa substancialment per sota de l'esperada donats l'edat cronològica del subjecte, el seu coeficient d'intel·ligència i l'escolaritat pròpia de la seva edat.
B) El trastorn del criteri A interfereix significativament amb el
rendiment acadèmic o les activitats diàries que requereixin
capacitat per al càlcul.
C) Si hi ha un dèficit sensorial, les dificultats per al rendiment del càlcul excedeixen de les habitualment associades a ell.

Actualització criteris diagnòstics (DSM-V)

Actualment, els professionals que treballem amb nens que presenten en una mesura o una altra, dificultats de l'aprenentatge, observem que, freqüentment, resulta molt complicat establir un diagnòstic diferencial clar. És a dir, ens trobem amb nens que tenen una bona lectura però molt baixa comprensió lectora i, a més, presenten moltes dificultats en l'escriptura en forma, contingut o faltes d'ortografia. En aquest cas quin seria el diagnòstic de preferència? Potser una dislèxia si tenim acreditat un QI normalitzat i dificultats específiques en la comprensió o un Digrafía ja que el nen compleix aquests requisits però també presenta mala escriptura o moltes faltes d'ortografia que no es justifiquen totes per un desconeixement de les regles d'ortografia.

A la pràctica dislèxia, digrafía i discalculia, no s'han d'entendre com a entitats diagnòstiques separades sinó que, sovint, es troben molt associades. El nen que llegeix malament és molt probable que presenti també desorganització en l'escriptura i el que tingui dificultats en el càlcul, pot ser que també presenti dificultats en la comprensió lectora. Encara que sempre pot detectar-se un àrea en la que un determinat nen o nena presenta més dificultats, els Trastorns específics de l'aprenentatge tenen una alta comorbiditat entre ells i, per tant, hem de treballar amb tots ells en la mesura que cada cas ho necessiti i més enllà de l’etiqueta diagnostica que li posem.

En aquest sentit, creiem que les aportacions del nou DSM-V proporcionen més claredat i facilitat per oferir un diagnòstic més coherent amb la realitat de cada nen. La raó és que s'unifiquen els diferents trastorns (dislèxia, disgrafia, discalculia, no especificat) en una única categoria: “Trastorns específics de l'aprenentatge” i després ens permet establir les dificultats concretes (en escriptura, lectura o càlcul) i la seva intensitat d'afectació ( lleu, moderada o greu). A continuació oferim el quadre comparatiu corresponent:

Comparativa DSM-IV i DSM-V

DSM-IV: Trastorns de l'Aprenentatge. DSM-V: Trastorns específics de l'aprenentatge.
Trastorn de la lectura Especificar si:
-Amb Dificultat en la lectura
-Amb Dificultat en l'expressió escrita
-Amb Dificultat matemàtica
Trastorn de l'expressió escrita. Especificar la gravetat:
lleu, moderat, greu.
Trastorn del càlcul.  
Trastorn de l'aprenentatge no especificat.  

3- Característiques del trastorn

Com assenyalen alguns autors, podem delimitar quatre àrees de deficiències dins del trastorn del càlcul:

a) Destreses lingüístiques.
Són deficiències relacionades amb la comprensió de termes matemàtics i la conversió de problemes matemàtics en símbols matemàtics.
b) Destreses de percepció.
Dificutad en la capacitat per reconèixer i entendre els símbols. També per tal d'ordenar conjunts de números.
c) Destresa matemàtica.
S'inclou la dificultat amb les operacions bàsiques i les seves seqüències (suma, resta, multiplicació i divisió).
d) Destresa d'atenció.
Es tracta de dificultats en copiar figures i observar els símbols operacionals correctament.

4- La seva simptomatologia

Les dificultats fonamentals es centren al voltant de la simbolització i a l'estructura espacial de les operacions. Els seus símptomes més característics es manifesten de la manera següent:

a) En l'adquisició de les nocions de quantitat, nombre i la seva transcripció gràfica.
El nen no estableix una associació nombre-objecte, encara que compti mecànicament. No entén que un sistema de numeració està compost per grups iguals d'unitats, i que cada un d'aquests grups forma una unitat d'ordre superior. No comprèn el significat del lloc que ocupa cada xifra dins d'una quantitat. A mesura que les quantitats són més grans i si a més tenen zeros intercalats, la dificultat augmenta.

b) Pel que fa a la transcripció gràfica, apareixen els següents errors:
No memoritza el grafisme de cada número i, per tant, li costa reproduir-lo.
Els fa en mirall, de dreta a esquerra, i amb la forma invertida.
Confon els dígits el grafisme és d'alguna manera simètrica (per exemple, 6 i 9).
Li costa fer seriacions dins d'un espai determinat i seguint la direcció lineal esquerra-dreta.

c) En les operacions:
Suma:
Comprèn la noció i el mecanisme, però li costa automatitzar-la, no arriba a sumar mentalment ja que necessita una ajuda material per efectuar-la, com comptar amb els dits, dibuixar palets, etc.
Relacionades amb la dificultat per entendre els sistemes de numeració i la seva expressió gràfica espacial, hi ha la mala col·locació de les quantitats per efectuar l'operació, i la incomprensió del concepte "portar".
Resta: Exigeix un procés molt més complex que la suma, ja que a més de la noció de conservació, el nen ha de tenir la de reversibilitat. La posició espacial de les quantitats és, potser, el més difícil d'assimilar per alguns nens, que resten simplement la xifra menor de la major, sense tenir en compte si està amunt o avall. Quan ha de portar, es perden en el lloc on han d'afegir el que porten. Tanmateix a la suma, comencen per l'esquerra i col.loquen malament les quantitats. És freqüent que confonguin els signes i, per tant, l'operació, fent una de l'altra, i fins i tot, de vegades, barregen les dues (suma i resta).
Multiplicació: És una operació directa que no comporta tantes dificultats com l'anterior. Aquí el problema rau en la memorització de les taules i el càlcul mental.
Divisió: En ella es combinen les tres operacions anteriors per la qual cosa de la seva bona execució dependrà el domini de les anteriors. Les dificultats principals estan, com en les anteriors, en la disposició espacial: en el dividend, el nen no comprèn per què treballar només amb unes xifres, deixant altres per més endavant, i d'aquelles no sap per on començar, si apartant unes a la dreta o a l'esquerra. En el divisor li costa treballar amb més d'una xifra, i és probable que ho faci només amb una.

5- Etiologia: Possibles causes

Igual com passa amb el trastorn de la lectura o l'escriptura, no es coneix la causa exacta. L'opinió actual és que es tracta d'un problema d'origen multifactorial en què influeixen factors maduratius, cognitius, emocionals i educatius en diferents graus i combinacions, vinculats a trastorns verbals i espacials.
La capacitat viso-espacial i viso-perceptiva tendeixen a estar afectades. Sovint hi ha mala lateralització(lateralitat creuada o contrariada), amb els trastorns que comporta d'esquema corporal, manca de ritme i desorientació espai-temporal. En alguns nens, poden presentar-se a més, problemes socials, emocionals i / o comportamentals, essent relativament freqüents les dificultats en les relacions interpersonals.

6- Evolució i pronòstic

En general els primers problemes amb el càlcul aritmètic es fan evidents cap als 8 anys, si bé, alguns nens, ja mostren símptomes cap als 6. En altres no es detecta fins als 9 o 10 anys o després.
No es disposen d'estudis concloents que puguin orientar de forma inequívoca quin serà el posterior desenvolupament i progressió del nen que presenta el trastorn.
Un cop identificat el problema (normalment a primària) cal recórrer a tots els recursos psicopedagògics per intentar que el nen aconsegueixi un millor funcionament en aquest terreny. El que sí que sembla clar és que els nens amb una discalculia moderada que no reben tractament i els que encara rebent-lo no aconsegueixen millorar, tot i la intervenció educativa, tenen un major risc de presentar dificultats acadèmiques associades a baixa autoestima, frustració i fins i tot depressió. Aquestes complicacions poden provocar rebuig a anar a l'escola i trastorns comportamentals.

7- Avaluació psicopedagógica

L'avaluació psicopedagògica s'ha d'adreçar a dos àmbits principals:
1 - La Intel·ligència.
2 - Desenvolupament psicomotriu.

En el primer cas, ha de comprendre una anàlisi tant quantitatiu com qualitatiu dels diversos factors de la intel·ligència.
A partir de les proves Weschler (WISC-R, Wisc-IV) podem obtenir els diferents resultats per a les àrees verbal i manipulativa. Aquestes proves contenen un subtest d'aritmètica. Són també especialment rellevants els subtest de sèries numèriques i les que necessiten d'atenció i memòria.
A nivell psicomotriu interessa saber la lateralitat predominant, el coneixement de l'esquema corporal, el desenvolupament sensoperceptiu i l'orientació espai-temporal.
Referent a això resulta de gran utilitat l'estudi efectuat per Elisabeth Münsterberg Koppitz sobre el Test de Bender, analitzant la relació entre aquest i l'aprenentatge de l'aritmètica, el qual apareix lligat a la percepció i còpia correctes dels diferents dibuixos presentats. Els nens amb dificultats de càlcul les manifesten també en la realització del Test de Bender. En concret solen aparèixer errors en el nombre de punts o cercles d'algunes làmines, integrant malament les figures i presentant distorsions en la forma, mida i simetria de les mateixes.

Pel que fa al càlcul pròpiament dit hi ha una sèrie d'exercicis a fer que poden donar-nos pistes sobre la presència del trastorn:
-Lectura de nombres: en veu alta pel propi subjecte o reconeixement dels que llegeix l'avaluador.
-Escriptura de nombres: còpia i dictat.
-Noció de quantitat: de forma oral i escrita. Valorar diferents quantitats donades numèricament (Què és major 16 o 12, etc.?).
-Seriacions, començant per explicar de forma correlativa, en sentit ascendent i descendent (d'1 a 30, ia l'inrevés, de 2 a 2, de 3 en 3, etc.)
-Càlcul mental.
-Operacions escrites. Es poden presentar per escrit o dictades en veu alta.
Si després de l'avaluació es detecta dificultat específica per al càlcul, acompanyada de distorsions viso-espacials, s'hauria de complementar aquesta avaluació amb un estudi neurològic.

8- Intervenció psicopedagógica

S'ha de fer respectant les característiques pròpies de cada cas i posant més èmfasi en les dificultats que es manifesten de forma més severa.
La intervenció s'ha d'efectuar en les següents àrees:

a) Psicomotriu:
Cal utilitzar exercicis perceptiu-motrius que comprenguin:
-Activitats per al coneixement de l'esquema corporal, presentant especial atenció a la simetria, les coordenades espacials dalt-baix, davant-darrere, dreta-esquerra en relació amb el propi cos, i el coneixement dels dits.
-Activitats que augmentin la coordinació viso-motriu, i proporcionin un sentit del ritme i de l'equilibri.
-Exercicis d'orientació espacial, ja fora de l'esquema propioceptiu, i d'organització temporal en connexió amb el ritme.

b) Cognitiva:
Exercicis de simbolització, que suposen anar traslladant els aprenentatges des d'un pla concret fins a un abstracte, on es mou el càlcul:
-Substitució gradual de la manipulació directa per representacions gràfiques, i aquestes per símbols determinats (números, signes, etc.).
-Augment del vocabulari, sobretot del relacionat amb la matemàtica cal posar l'accent en les manifestacions escrites, en l'aprenentatge i utilització de signes matemàtics, en la disposició escrita de les operacions, etc.
-Cal també treballar l'atenció (especialment l'atenció sostinguda) i la memòria (memòria de treball, memòria immediata, etc.) Com a funcions bàsiques.

c) Pedagògica:
Es faran exercicis específics de càlcul, centrant-nos en les següents entrades:
Noció de Quantitat, que engloba associació, nombre-objecte, conservació de la matèria, amb quantitats contínues i discontínues, i reversibilitat, com a base per a la realització d'operacions.
Càlcul concret, escrit, mental: primer, comptar, unir, separar, classificar, etc., amb objectes, després amb dibuixos, escriptura de nombres, sistemes de numeració, realització d'operacions amb suports materials. Iniciació al càlcul mental amb quantitats petites.

Ús de l'ordinador com a eina:
Dins de la intervenció en els trastorns de càlcul, la utilització de mitjans audiovisuals (ordinador, Internet ...) resulten, avui en dia, de gran utilitat i eficàcia ja que sol ser un entorn més motivador per al nen. Pot treballar-se directament el càlcul o fer exercicis d'atenció sostinguda, discriminació, viso-espacials, etc. per treballar les funcions bàsiques.
Des de la pròpia xarxa recomanem la zona click amb nombroses activitats per a totes les edats (a partir de 3 anys) i necessitats. Es tracta d'un servei gratuït del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.
Els programes d'ordinador creats i comercialitzats a Espanya amb el nom de "Pipo" contenen diferents activitats i exercicis pràctics per treballar les lletres, síl.labes, paraules i també el càlcul entre d'altres. S'aconsellen especialment per població infantil.

Actualment també disposem de moltes aplicacions per tablet o dispositius portàtils que podem utilitzar complementariament als exercicis més clàsics.

Necessita més informació o ajuda?

Temes relacionats:

Trastorns específics de l'aprenentatge Trastorn de la lectura (Dislèxia) Trastorn de l'escriptura (Disgrafia) Què és la Lateralitat Creuada?

Patrocinadors:

A tenir en compte:

Els continguts d’aquesta web tan sols tenen caràcter d’informació general. Aquesta informació no pot ser utilitzada amb finalitats diagnòstiques o de tractament. És el professional de la salut pertinent qui ha de prendre les decisions adequades després d’efectuar l’avaluació del cas concret.

00003401