Tècniques de relaxació per a nens

1- Introducció
2- Què és la relaxació?
3- Tècniques de relaxació segons edat
a) Primera infància (de 2,5 a 6 anys)
b) Infància (de 7 a 9 anys)
c) Preadolescència (10 a 12 anys)
d) Adolescència (13 a 17 anys)
4- La Relaxació progressiva de Jacobson
5- La Relaxació Passiva
6- La Relaxació Autògena
7- La resposta de Relaxació
8- Aplicacions en diferents problemes i trastorns

1- Introducció

Les tècniques de relaxació constitueixen un conjunt de procediments d'intervenció útils no només en l'àmbit de la psicologia clínica i de la salut sinó també en el de la psicologia aplicada en general.
Aquestes tècniques comencen a prendre forma estructurada a partir de principis del segle passat amb les primeres publicacions sobre la Relaxació Progressiva de Jacobson (1929) i la Relaxació autògena de Schultz (1.932). Altres tècniques més modernes com les de biofeedback o retroalimentació són força més recents i comencen a desenvolupar-se a partir dels anys 60 i 70 sota el suport dels avenços en el terreny electrònic i la possibilitat de mesurar amb precisió diferents paràmetres vitals (taxa cardíaca, resistència pell, etc.).
No obstant això, malgrat ser molt recent la seva incorporació des del punt de vista formal, la relaxació d'una manera o altra, ha estat present des dels mateixos inicis de la cultura humana. Quan una mare li canta al seu petit una cançó de bressol, quan el banya o li acaricia els cabells, quan sap escoltar-lo ..., està generant conscient o inconscientment tranquil·litat i seguretat en el seu petit, en definitiva aconsegueix relaxar-lo.

En aquesta pàgina intentarem exposar les característiques, avantatges i formes d'aplicació, segons edat, de la relaxació aplicades a nens així com la seva utilitat en alguns trastorns.

2- Què és la relaxació?

Tothom coincidirà a assenyalar que la relaxació és un estat de repòs o tranquil·litat. El pol oposat a un estat d'excitació general.
Des de la psicologia de les emocions, la relaxació ha estat entesa com un estat de característiques fisiològiques, subjectives i conductuals similars a les dels estats emocionals, però de signe contrari. Les emocions intenses, especialment les negatives (ira, agressivitat, estrès, etc.) cursen amb un alt nivell d'activitat fisiològica, per contra, els estats de tranquil·litat, cas de la relaxació, el nivell d'activació fisiològica se suposa mínim, sent el seu principal mecanisme d'acció l'activació del sistema nerviós parasimpàtic. Sigui com sigui, lo important és que conèixer i aplicar aquestes tècniques suposa un potent recurs per combatre les emocions negatives i ajudar, també als nens, a generar estratègies pel control de certes conductes i afrontar o reduir eficaçment pors, ansietat o símptomes depressius .

La importància de les tècniques de relaxació no resideix en elles mateixes, sinó en l'aplicació que es faci. No són fins en si mateixes, sinó mitjans per assolir una sèrie d'objectius. L'objectiu fonamental és dotar l'individu de l'habilitat per fer front a les situacions quotidianes que li estan produint tensió o ansietat.

Durant la infància, són els pares els que han de guiar i supervisar les diferents tècniques, però, a mesura que el nen va aprenent i fent-se més gran pot anar-les practicant ell mateix i incorporar-les com un mecanisme habitual per afrontar diverses situacions d'estrès.
Practicar tècniques de relaxació des de la infància suposa, a més, crear uns espais d'interacció pares-fills i consolidar vincles afectius.

En el següent apartat exposem els diferents exercicis i tècniques de relaxació segons l'edat dels nens.

3- Tècniques de relaxació segons edat

Hem comentat ja que la relaxació o inducció a un estat de major tranquil·litat (menor activació fisiològica) s'inicia de forma natural a edats molt primerenques. Durant el primer any de vida, el nadó sol tranquil·litzar-se molt si sent a la mare a prop, hi ha contacte físic o se'l balanceja suaument en els seus braços o al bressol. També el parlar o cantar en to suau i relaxat, propicia la transició cap al inici del son o un estat més calmat. Sens dubte, tots aquests recursos ja constitueixen formes de relaxació natural i universal.
És a partir aproximadament dels 2 anys i mig i en paral·lel a l'augment de la capacitat dels nens per començar a comunicar-se verbalment, quan podem introduir, si ho considerem necessari, alguna activitat de relaxació més estructurada. A la següent taula exposem les diferents tècniques de relaxació segons edat per passar després a una explicació de les mateixes.

A) Primera infància (de 2,5 a 6 anys)

Evidentment, en aquesta etapa parlaríem de "jocs de relaxació" més que de tècniques. Amb això volem ressaltar el fet que aquest tipus d'intervencions guiades pels pares han de ser, abans que res, viscudes i enteses pel nen com un joc.
Més endavant, a partir dels 6 anys, podem ia introduir diferents tècniques més estructurades en funció de les necessitats de cada cas.
Amb els més petits, ens ajudarà tenir un entorn tranquil, silenciós. Podem treballar la relaxació just abans de començar a dormir, al llit, i facilitar-li la seva transició a la son. Recomenem la utilització dels contes. Podem utilitzar, per exemple, el conte de la tortuga i la llebre.
El conte narra la història d'una llebre que va reptar a una tortuga a fer una carrera. Convençuda de la seva superioritat, la llebre va començar a córrer i es va disposar a esperar la tortuga just abans de creuar la meta i així poder riure d'ella. La tortuga va anar arribant a poc a poc però, quan va arribar, la llebre s'havia adormit ...
A partir d'aquest relat se li pot demanar al nen que faci de tortuga (respirar lent, moure braços i peus lentament, ficar-se a casa i romandre quiet uns instants ...) o de llebre (respirar ràpid, agitar braços i peus ...). El conte ha d'acabar que guanya la tortuga i el nen efectua les respiracions lentes i relaxa totes les extremitats. Al final la tortuga es fica a casa seva, apaga la llum i es disposa a descansar per recuperar-se i començar el dia bé ...

Els contes poden variar-se utilitzant altres animals (elefant-formiga; gat-ratolí; etc ..) o situacions, però buscant sempre que el nen hagi de imitar certs comportaments antagònics (lent-ràpid; soroll-silenci; tibant-relaxat, etc).

Podem utilitzar també algun objecte o joguina per ajudar a identificar tensió-distensió. Per exemple una petita pilota de goma col·locada a la mà i fent els exercicis estrenyent i afluixant la pressió sobre la pilota. Una altra opció és utilitzar algun peluix de la seva preferència.

Els exercicis de respiració (aprendre a inspirar pel nas i expirar per la boca de forma pausada) els podem fer també dient-li al nen que s'imagini que és un globus que lentament es va inflant (li donem també instruccions perquè vagi alçant els braços alhora que s'infla) per després desinflar (expirant l'aire i baixant lentament els braços).
A mesura que es va fent gran podem introduir imatges i sensacions, per exemple, que el nen pensi en els seus colors, joguines, situacions o persones favorites que l'ajuden a sentir-se bé i, també, instruccions del tipus "Estas molt relaxat i tranquil..." o "Nota com sents una caloreta molt agradable en els teus braços o cames ..."

En definitiva, haurem d'anar provant diferents recursos per adaptar-nos a les característiques de cada nen.
En aquesta primera etapa l'objectiu és més que el nen es comenci a familiaritzar-se amb una cosa que es diu "relaxar-se" que no pas a aconseguir resultats espectaculars pel que fa a les àrees que volem millorar.

B) Infància (de 7 a 9 anys)

En aquesta etapa podem anar deixant els contes per a centrar-nos en instruccions més estructurades. Podem començar a utilitzar la Relaxació progressiva, la passiva, la autògena o una combinació d'elles. La idea és seguir treballant la diferenciació entre tibar i relaxar dels diferents grups musculars, el control de la respiració, i les sensacions de calor, pesadesa, etc. Podem fer-ho al llit a la nit o també utilitzant un sofà, un seient còmode, etc. L'important és fer-ho en moments del dia tranquils.

El nen ha d'interioritzar que quan està nerviós, quan té por o simplement està enutjat, part dels seus músculs estan tensos i tot ell està activat. Reconèixer aquestes sensacions és el primer pas per posar en marxa les estratègies treballades de relaxació i tractar de prendre ell mateix el control de la situació.
En aquesta etapa la visualització de colors o situacions sol funcionar bastant bé. Així que podem donar-li instruccions perquè quan agafi aire pausadament el converteixi en el seu color preferit i d'aquesta manera ompli tot el seu cos de tranquil·litat i benestar. Ha de notar com entra pel nas baixa per la gola i omple els pulmons, alhora que una agradable sensació de calor inunda el seu cos.

Hem treballar també en el sentit de que el nen practiqui, per ell mateix, la relaxació en els moments en què estigui especialment nerviós al llarg del dia. Per això primer ha d'identificar les seves emocions i tensió per aplicar després la respiració tranquil·la i la visualització del seu color o imatge preferida. També podem afegir autoinstruccions del tipus: "relaxa't, tranquil, respira ..."
Normalment aquestes rutines poden costar algun temps o poden semblar irrellevants pel nen, però amb la supervisió i el treball constant es produeixen millores significatives.

Altres recursos interessants, segons característiques del nen, és efectuar algun exercici de relaxació més físic a través dels raspalls amb rodes, varetes i altres elements que permeten als pares donar massatges al cap, esquena, etc .. Aquest tipus de relaxació és molt adequat en nens molt nerviosos i com a preàmbul de la relaxació més formal a la nit abans d'anar a dormir.

C) Preadolescència (10 a 12 anys)

A aquestes edats les tècniques de relaxació preferides pels nens ja estan molt ben definides si s'han treballat amb anterioritat i aconsellem utilitzar les de la seva preferència. En el cas de començar a treballar ara, cal provar una mica amb totes elles per esbrinar quina s'adapta millor al nen. L'ordre pot ser: Progressiva, Autògena, Passiva i Resposta Relaxació. Es pot utilitzar també una barreja d'elles. Ara l'objectiu ha de ser que el nen sigui capaç d'aplicar en la seva vida quotidiana els recursos que li hem anat ensenyant. Ha de ser ell mateix quI davant de situacions de conflicte o estrès generi respostes de relaxació. Si s'han treballat correctament, aquestes estratègies es van interioritzant i es converteixen en processos gairebé automàtics.

D) Adolescència (13 a 17)

En arribar aquesta etapa, el jove, ja hauria de tenir adquirits els recursos necessaris per gestionar la relaxació. En cas de no haver-se iniciat en la seva pràctica pot ser ara el moment. Com en l'etapa anterior haurem de fer una petita prova amb les diferents tècniques per trobar la que millor s'ajusti a les seves característiques (Progressiva, autògena, Passiva i Resposta Relaxació). És important que el jove prengui part més activa i que sigui capaç de practicar ell sol experimentant quina d'elles li resulta més còmoda i eficaç. Igualment ha d'aprofitar qualsevol situació quotidiana per practicar els recursos d'afrontament.

A tenir en compte:

Les tècniques que es descriuen a continuació van ser desenvolupades per la seva aplicació dins de l'àmbit de la psicologia clínica per part d'un especialista. La informació aportada és a títol informatiu per a les persones que un cop assessorades pel professional decideixin supervisar o seguir-la amb els seus fills o altres.

4- Relaxació Progressiva de Jacobson

Les tècniques basades o adaptades de l'original de Jacobson, consisteixen bàsicament en aprendre a tibar i després relaxar els diferents grups musculars del cos, de manera que el nen o adult sàpiga discriminar entre les sensacions quan el múscul està tens i quan està relaxat. Se suposa que un cop s'ha après a discriminar i ho convertim en un hàbit, estarem en millors condicions per identificar i tractar les diferents situacions quotidianes que ens creen ansietat, tensió o emocions negatives.

Aquest tipus de relaxació pot aplicar en nens a partir dels 7 o 8 anys aproximadament.

El mètode d'aplicació bàsic és el que exposem a continuació, si bé, haurem de ser capaços de adaptar-lo a les necessitats o característiques de cada nen o persona.

Forma d'aplicació:
Aconsellem aplicar aquesta tècnica a les nits, abans de dormir o buscar algun moment al llarg del dia que sigui tranquil. El nen ha d'estar còmodament instal·lat en una butaca, sofà o llit. Millor que estigui lleugerament amb el cos una mica incorporat (podem col·locar algun coixí a l'esquena si està al llit) que completament tombat.
Les primeres instruccions verbals per part de la persona que aplica la tècnica s'han d'orientar a crear una atmosfera tranquil·la: "Aquestes còmode i relaxat ..." per després anar introduint instruccions més concretes: "Ara m'agradaria que continuessis deixant relaxat tot el teu cos, mentre concentres la teva atenció a la mà dreta (o esquerra si és la seva dominant). Quan jo et digui, tanca el puny, molt fort, tot el que puguis. Ara! Fixa't el que sents quan els músculs de la mà i avantbraç estan tensos ... Concentra't en aquest sentiment de tensió i malestar que experimentes. "

Pocs segons després (5 a 7) afegim la següent instrucció: "Ara quan et digui solta, vull que la teva mà s'obri completament i la deixis caure sobre els teus cames, deixa-la caure de cop. ¡Deixa anar!

Sovint, al principi, el nen no serà capaç de deixar caure la mà de cop i la col·locarà sobre les cames. Si succeeix això cal insistir, tranquil·lament, en les instruccions d'deixar anar de cop. Si cal se li pot subjectar el braç i es deixa caure amb la instrucció de ¡Deixa-la anar! Si el braç cau a plom, el nen ha aconseguit relaxar el membre i podem introduir llavors les següents instruccions: "Nota ara com la tensió i la incomoditat han desaparegut de la mà i braç. Fixa't en les sensacions de relaxació, de tranquil·litat que tens ara. Vull que notis la diferència entre tenir la mà tensa i tenir-la relaxada ".

La tècnica comença centrant la seva atenció en la relaxació dels braços i mans (en la primera sessió) per incorporar en sessions progressives, el cap (front i cuir cabellut, ulls i nas, boca i mandíbules); el coll; espatlles, pit i esquena; estómac; i finalment les cames. Aquest ordre pot canviar segons les necessitats i edat de l'infant. Un cop tenim un grup muscular treballat podem passar a un altre.
Les instruccions sempre són les mateixes i van dirigides a notar la diferència, dins de cada grup muscular, entre tensió i distensió. Així si treballem, per exemple l'estómac, en el moment de tensió donarem instruccions perquè es fiqui a dins aire aguantant la respiració, i en la distensió deixem anar aire i l'estómac torna al seu lloc.
Un cop entrenats tots els grups musculars podem passar a una segona fase en què efectuaríem tota la seqüència completa però només de relaxació. Ara ja no aplicaríem la tensió prèvia.

És important, després dels exercicis, deixar un temps de transició per recuperar l'estat normal d'activació si efectuem els exercicis fora de l'hora prèvia a iniciar el son.

5- La Relaxació Passiva

Aquesta tècnica es diferencia de l'anterior (progressiva) en què no utilitza exercicis de tensió. Pot resultar indicada quan els subjectes presenten dificultats o incapacitat orgànica per tibar els músculs o relaxar un cop tensats.
També cal destacar que a part de les frases de la relaxació passiva s'introdueixen frases típiques de la relaxació autògena.

Forma d'aplicació:
Com en qualsevol altre tipus de relaxació, haurem de trobar el lloc (butaca, sofà, llit, etc) adequat i el moment oportú del dia.
Les instruccions serien simililars a aquestes:

Estas tranquil·lament assegut (o tombat) amb els ulls tancats...., tot el teu cos s'adapta perfectament a la butaca (o un altre) de manera que no hi ha necessitat de tibar cap múscul (pausa).
Ara concentrat en la teva mà dreta, deixa que desaparegui qualsevol tipus de tensió .... Nota com aquests músculs es van tornant cada vegada més relaxats, més tranquils, més calmats ... ..
Ara focalitza l'atenció més amunt, en el teu avantbraç dret; nota com desapareix qualsevol tensió; deixa que es relaxin més i més ...
Mentre que continues amb tot el braç, avantbraç, i mà dreta relaxats, concentra't ara a la mà esquerra ....
El procés va continuant seguint tots els grups musculars com es feia en la relaxació progressiva, però cada vegada que acaba de relaxar un, torna a esmentar els anteriors, per exemple:
... La relaxació s'estén ara pels teus braços ... tota la teva cara ... el teu cos ... i baixa per les espatlles ...
És en aquest punt és on els autors (Schwartz i Haynes 1.974), proposen la inclusió d'instruccions autógenas per consolidar el procés de relaxació:
Estas molt relaxat..., sents que els teus músculs s'han tornat pesats i notes un agradable calor en ells ... Sent l'agradable que és aquesta calor i com els teus músculs es relaxen encara més ....

Al final la tècnica finalitza amb instruccions per relaxar tot el cos ia més s'inclou el control sobre la respiració:
Nota tot el teu cos relaxat, molt, molt tranquil. Deixa els teus peus ... les teves cames ... el teu estómac ... el teu pit ... la teva esquena ... les teves espatlles ... els teus braços ... el teu coll ... la teva cara ... molt, molt relaxats. Deixa que la teva respiració porti el seu propi ritme monòton, tranquil. Deixa't portar per aquest estat de tranquil·litat ... Totes les parts del teu cos estan molt relaxades, molt càlides, molt pesades ...

Finalment comentar que el to de veu sol ser més lent i pausat que el de la relaxació progressiva però sense arribés a adquirir tons hipnòtics.

Si apliquem aquesta tècnica a nens o persones amb dificultats, hem d'evitar passar d'un grup muscular a un altre si no s'aconsegueix un mínim de relaxació en el grup previ. Recordeu que cal adaptar-se a l'edat i característiques de cada persona.

6- La Relaxació autògena

Aquesta tècnica va ser estructurada inicialment per Schultz (1.932). Consisteix, bàsicament, en una sèrie de frases elaborades amb la finalitat d'induir en el subjecte estats de relaxació a través de autosugestiones sobre:

1-Sensacions de pesadesa i calor en les seves extremitats.
2-Regulació dels batecs del seu cor.
3-Sensacions de tranquil·litat i confiança en si mateix.
4-Concentració passiva en la seva respiració.

Igual que succeeix amb les altres tècniques, s'espera que després de l'entrenament supervisat pel terapeuta o persona que l'apliqui, el mateix subjecte vagi practicant per ell mateix fins a aconseguir relaxar-se de forma automàtica.

Forma d'aplicació:

Les instruccions a nivell orientatiu serien les següents:

La sessió comença amb el subjecte còmodament instal·lat al sofà, butaca o un altre i amb els ulls tancats.
Les primeres frases són perquè prengui consciència de com sent el seu cos en la butaca ... Nota com tot el teu cos s'adapta a la butaca ... nota els punts de contacte entre el teu cos i la butaca, els punts de contacte del cap, l'esquena, els braços i les cames ... El teu cos s'adapta totalment i això et crea una agradable sensació de repòs ...
-Cal Deixar unes breus pauses en silenci d'uns 10 segons entre instruccions.
Seguidament podem introduir exercicis de respiració:
Ara vull que et concentris en la teva respiració, a mesura que inspires el teu abdomen s'eleva, i quan espires, l'abdomen baixa suaument ... Ara concentrat en la teva mà i braç dret i comença a dir-te interiorment: Sento la meva mà dreta pesada (es repeteix tres vegades), sento una agradable sensació de calor que recorre la meva mà i braç dret (deixar un temps perquè el subjecte tracti de sentir aquestes sensacions).
Després seguim: Visualitza la mà i braç dret en un lloc càlid, donant-los el sol, nota aquesta agradable sensació ... Imagina't que estas tombat sobre la sorra calenta, a la platja (o un altre), sent com el teu braç toca la sorra càlida. Repeteix tu mateix interiorment: "La meva mà i braç dret es tornen molt càlids i pesats" (deixar un temps) i seguim: una agradable sensació els envaeix i els notes cada vegada més relaxats. Respira profundament i lentament..., els teus braços estan ja relaxats.

Aquest tipus d'instruccions es van donant successivament per a la mà i braç esquerre, peu i cama dreta i esquerra, tornant després sobre totes les extremitats abans de passar a l'abdomen.

Les meves mans i braços estan càlids i pesats (15 segons repetint). Els meus peus i cames estan càlides i pesades (15 segons repetint). El meu abdomen està ara també càlid i puc notar una agradable sensació de tranquil·litat per tot el meu cos.
Aquí, segons com vagi la sessió, podem tornar a treballar la respiració: La meva respiració és lenta i regular. El meu cor batega calmada i relaxada ... La meva ment està tranquil·la ...
En aquest punt és molt probable que el subjecte es trobi totalment relaxat i, a partir d'aquí, puguem introduir instruccions més concretes depenent del que vulguem treballar. Per exemple, el subjecte haurà de repetir interiorment per 3 vegades: "Em sento segur i capaç de vèncer els meus problemes", "Cada vegada que espiro relaxadament les meves preocupacions s'allunyen ...", "Sóc capaç de controlar la meva ment i el meu cos ...", etc. "Ara sóc més capaç de mantenir-me més relaxat al llarg del dia".

Atès que el nen pot arribar a un estat de relaxació profund, resulta imprescindible acabar la sessió amb instruccions perquè de mica en mica vagi recuperant l'estat d'activació normal però encara mantenint els ulls tancats. Per això podem anar-li donant instruccions del tipus: "Gradualment vaig tornant al meu estat normal sent conscient dels sons externs ..." "Vaig sentint el meu cos sobre la butaca (o un altre) ..." "Quan vulguis, pots començar a moure els teus dits i poc a poc obrint els ulls ... "

Recordar que les instruccions han de primer ser donades per l'instructor però després el subjecte ha d'anar aprenent per autoaplicárselas. Per això s'han utilitzat frases en primera o tercera persona.

Aquesta tècnica, com s'ha explicat, és la que introdueix més elements d'autosuggestió. No es pretén arribar a cap estat hipnòtic sinó a un nivell de relaxació suficient perquè el subjecte aprengui a interioritzar i automatitzar estratègies d'afrontament davant situacions que li preocupen o cursen amb reaccions emocionals desmesurades (agressivitat, etc).

7- La Resposta de relaxació

Aquest mètode va ser desenvolupat per Benson (1.975) a partir d'una adaptació de les tècniques de meditació tradicionals. En elles s'utilitza un "mantra" o paraula secreta xiuxiuejada a l'iniciat per produir estats de meditació profunda.
Segons aquest autor, qualsevol paraula pot causar els mateixos canvis fisiològics que el "mantra". Els canvis fisiològics més consistentment trobats són: decrements en el consum d'oxigen, eliminació diòxid de carboni i en la taxa respiratòria.

Forma d'aplicació:
La sessió comença amb instruccions de relaxació general del cos per després centrar-se en el control de la respiració a partir de la repetició d'una paraula clau:

Seu en una posició còmoda; Tanca els teus ulls; Relaxa profundament tots els teus músculs, començant pels teus peus i pujant fins a la teva cara; Respira a través del nas sent conscient del teu espiració ...
A mesura que expulsis l'aire digues la paraula "un" per a tu mateix (pot utilitzar-se qualsevol altra paraula: relax, pau, amor ....). Inspira (agafa aire) ... expira al mateix temps que repeteixes "un" (es continua per un període de 5 a 15 minuts segons característiques del subjecte).
S'inclouen instruccions del tipus: Pots obrir els ulls per veure l'hora, però procura fer-ho poc i no utilitzis el despertador ...
També cal introduir instruccions perquè el subjecte aprengui a sortir de l'estat de relaxació després de la sessió: Quan acabis, seu durant diversos minuts, primer amb els ulls tancats, i després, amb ells oberts. No t'aixequis fins que passin alguns minuts; No et preocupis si no et relaxes completament al principi. Deixa que la relaxació passi al seu propi ritme, no la forcis. Practica una o dues vegades al dia. Amb la pràctica la respiració passarà sense cap esforç ...

En definitiva, el característic d'aquesta tècnica és centrar-se en la repetició d'una paraula com a forma d'ajudar-nos a respirar més lentament i profundament i així aconseguir l'estat de relaxació.

8- Aplicacions en diferents problemes

Tradicionalment, aquestes tècniques de relaxació s'han utilitzat per tractar les activitats rutinàries que el subjecte està duent a terme amb més tensió de la necessària per a la correcta realització, i que li està provocant un elevat estat d'activació o ansietat generalitzada. També per a aquelles situacions específiques davant les que el subjecte experimenta ansietat o estrès.
En adults, hi ha evidència científica de la seva utilitat en problemes psicosomàtics com l'insomni, l'asma, la hipertensió i, també en les cefalees, entre d'altres.
En nens poden suposar una ajuda important en el tractament de fòbies, pors, problemes de son, hiperactivitat, dèficit d'atenció i impulsivitat.
No obstant, el més important, és que els nens poden aprendre estratègies aplicades a les que poden recórrer quan calgui. Hem comentat que un dels objectius fonamentals és que siguin els mateixos subjectes els que aprenguin a manejar-se en aquestes tècniques, arribant a ser processos automàtics. D'aquesta manera i amb l'entrenament adequat, un nen pot, per exemple, reproduir-se una paraula mentalment associada a la relaxació practicada (tranquil, Controla't, etc.) en moments en què s'identifica una situació de risc i així evitar danys majors.

En definitiva, la relaxació aplicada a nens, presenta innombrables beneficis. Entre ells cal destacar una millora en l'autocontrol, suavitzant els episodis disruptius o impulsius, un augment de la seguretat en si mateixos amb una major capacitat d'afrontar pors i temors, així com una disminució de l'ansietat anticipatòria davant de successos que cursen amb gran ansietat. No en va, la relaxació forma part fonamental de la tècnica que anomenem Dessensibilització sistemàtica i que s'aplica per al tractament de fòbies.

Finalment assenyalar la importància que la persona o nen que aprengui les tècniques, comprengui bé no només el que va a fer i com, sinó també per què.
Recordar sempre que cal adequar la tècnica al pacient i no a l'inrevés. Això és especialment vàlid en el cas de nens.
La millor tècnica de relaxació és la que així ho sigui per a cada persona.

A tenir en compte:

Els continguts d’aquesta web tan sols tenen caràcter d’informació general. Aquesta informació no pot ser utilitzada amb finalitats diagnòstiques o de tractament. És el professional de la salut pertinent qui ha de prendre les decisions adequades després d’efectuar l’avaluació del cas concret.