Trastorns de l'espectre autista (TEA)

1- Introducció
2- Comparativa DSM-IV - DSM-V
3- Criteris diagnòstics DSM-V
4- Entendre els TEA
5- Algunes pistes per la seva detecció primerenca
6- Més informació i característiques dels TEA.
7- Prevalença

1- Introducció

Parlar dels TEA segueix sent complicat pels professionals quan tenim la més mínima sospita de que un nen pot presentar-lo en un o altre grau i hem de comunicar-ho als pares.

Tots coneixem la denominació o la estereotípia "autista" per a designar popularment a una persona que resulta estranya, no es comunica adequadament, fa coses incomprensibles o agita les mans de forma obsessiva.

Afortunadament, cada dia anem coneixent més sobre el trastorn, i els nous criteris diagnòstics van reflectint el que els diferents tècnics sospitàvem respecte a aquest grup i a partir del treball i observació amb ells: L'Autisme no és més que una forma de funcionar, d'interactuar amb el món, de manera diferent al que fan la majoria de persones. Implica una forma peculiar de processar la informació i actuar de d'acord a com sent el seu entorn i sense entendre més necessitats.

Encara que pot arribar a ser molt invalidant per alguns nens i persones, respecte al seu funcionament personal, acadèmic i social, no sempre és així. Actualment ens trobem amb nens diagnosticats prèviament de TDAH i fins i tot amb Altes Capacitats que davant la manca de poder explicar tota la seva simptomatologia no podem fer altra cosa que entendre'ls en clau de certes característiques autístiques. El nen de joc molt egocèntric, en el qual el propi joc és un fi en si mateix i més enllà de la necessitat de utilitzar-lo com a mitjà de comunicació o compartir-lo amb els altres, tot i que presenta una destresa increïble en muntar diferents estructures i construccions. El nen que s'adhereix a rutines inflexibles, obsessives però no veu la necessitat d'adoptar altres per acostar-se als companys o tenir reconeixement social malgrat conèixer tots els noms dels dinosaures. El nen que no diferència entre una broma o un insult però és molt brillant en matemàtiques.

Tots ells serien persones o nens que d'alguna manera entrarien dins del que avui anomenem TEA (trastorns de l'espectre autista) però, com veiem, no sempre són nens amb discapacitats cognitives severes.

Vegem ara els nous criteris diagnòstics del DSM-V respecte al DSM-IV.

2- Comparativa criteris TEA:

3- Criteris diagnòstics DSM-V:

4- Entenent el TEA:

Veiem, doncs, que els TEA, en les accepcions clàssiques (Autisme clàssic, Síndrome d'Asperger, etc ...) han passat a ser agrupats dins d'una mateixa categoria.

Hem ja comentat a l'inici, que en aquest tipus de trastorns no sempre és fàcil delimitar-lo, ja que poden haver-hi moltes variables implicades i el problema no sigui tant que no disposem d'un instrument fiable per la seva detecció, sinó que hi hagi diferents modalitats i graus d'afectació en els eixos fonamentals del trastorn i que, per tant, així ho hem d'entendre i tractar-lo.

Per complicar les coses, els TEA presenten alta comorbiditat amb altres trastorns que cursen amb alguns símptomes semblants encara que no tots.

Podem posar com a exemple el TDAH que configura un patró de respostes hiperactives, amb dèficit d'atenció i certa impulsivitat. Aquests factors estan també presents, encara que de forma secundària, en la majoria dels TEA. Igualment el TANV (Trastorn de l'Aprenentatge no verbal) sol cursar amb dificultats en la relació social. El mateix passa amb el nou trastorn (DSM-V) denominat Trastorn de la Comunicació Social englobats dins dels Trastorns del Llenguatge.

Finalment tenim nens que presenten habilitats sorprenents en determinades àrees del coneixement, que estan sota sospita d'Altes Capacitats o, almenys d'un talent concret, però que presenten baixa sociabilitat, rigidesa cognitiva, obsessions, rituals, etc.

A manera d'esquema oferim un quadre explicatiu en el qual es recull una visió actualitzada, segons alguns autors, del fenomen TEA. Es tracta de tenir una visió més oberta i dimensional que no el clàssic marcatge categorial.

En primer lloc destaquem el cercle central de menor grandària i en el que situaríem l' Autisme més sever (l'anomenat clàssic o de Kanner) amb tota la simptomatologia i amb un grau d'afectació greu. És el grup de menor prevalença dins dels TEA. Envoltant aquest cercle, tenim un més inclusiu que comprendria els TEA en la seva categoria actual. Aquí podríem incloure la Síndrome d'Asperger entre d'altres. Es tracta d'un grup més extens i amb menor afectació cognitiva i social respecte a l'anterior. Finalment es proposa un tercer cercle més ampli que alguns autors anomenen com Fenotip Ampliat, molt més extens i que inclou a persones de funcionament relativament normalitzat però que presenten algun dels trets típics dels TEA però no tots i fa difícil el seu enquadrament diagnòstic.

Envoltant al cercle més extern hem afegit alguns dels trastorns que presenten certa comorbiditat amb els TEA: TDAH, TANV, Trastorn Comunicació Social i fins i tot alguns casos d'Altes Capacitats.

5- Algunes pistes per la seva detecció primerenca

Hem comentat la comorbiditat dels TEA amb altres trastorns, però:

Quins són els símptomes bàsics que poden fer-nos sospitar de la presència d'un TEA en un nen petit, especialment en aquells que tenim sota sospita ja que no tenim tots els símptomes?

Anem a descriure algunes pistes que, al nostre criteri, resulten molt importants per poder saber amb certa aproximació (sempre supeditada a l'avaluació final d'un professional) si estem davant un possible TEA en algun dels seus nivells.
Totes les característiques exposades no necessàriament s'han de donar simultàniament ja que cada nen és diferent, si bé creiem que suposen un acostament a la seva identificació.

1r- Els nens TEA, en alguns casos, poden tenir un joc molt creatiu i desenvolupat. No obstant això, veiem aviat que aquest joc és molt egocèntric. El nen no l'utilitza com a mitjà de comunicació amb l'altre (company, pare o familiar) i només busca a l'altra persona perquè l'ajudi en alguna cosa però no perquè jugui "literalment" amb ell. Tampoc tenen la necessitat de mostrar a l'altre les seves joguines o compartir-los. El resultat és que té pocs amics.

2º- Quan juguen amb altres, són molt rígids en les normes que ells mateixos proposen i difícilment acaten les normes, opinions o suggeriments dels altres. No entenen el concepte de perdre i el poden viure de forma molt angoixant. Solen jugar sols de forma natural i no els crea tensió ni sentiment de rebuig, per part dels altres, el romandre en els seus propis interessos, encara que estigui amb més nens. Solen ser molt vulnerables ja que els costa entendre les intencions dels altres i, freqüentment, confonen quan són víctimes d'un insult o una broma per part dels seus companys. També poden malinterpretar determinats missatges del mestre.

3º- El punt anterior és fruit del que anomenem poca Flexibilitat Cognitiva. És a dir, són nens que es regeixen per normes, rituals o regles que ells mateixos creen i van variant però són molt reticents als canvis. Solen comportar-se segons les seves tendències naturals i no entenen la necessitat de funcionar d'una altra manera que no sigui la que ells mateixos senten. Això comporta malentesos amb pares, mestres o altres que solen catalogar aviat a aquests nens com mal educats quan en realitat no hi ha maldat ni sensació en ells d'estar fent les coses malament.
Així poden negar-se a fer determinades tasques (escriure, llegir, etc.) encara que hi hagi capacitat per dur-les a terme. També poden ocórrer conductes atípiques. Es tracta de comportaments estranys (pujar a un arbre, amagar-se sota la taula de la mestra, etc.) però tot això té lloc des d'un funcionament molt individual i no tant des de dinàmiques col·lectives d'entremaliadures amb altres nens.

4t Un dels trets fonamentals dels nens TEA és que presenten un tipus de processament de la informació més basat en les parts, en els detalls, que en el tot. Per entendre això anem a explicar breument una de les proves d'avaluació amb els nens sota sospita de TEA: Se'ls presenta una fotografia gran (A4) on es mostra una escena amb diferents personatges, objectes, etc. Pot ser un parc, ciutat o un altre. Els nens TEA solen primer analitzar els detalls. Per a ells resulta més natural en una foto complexa analitzar els detalls (un gos, un fanal, una planta que no hauria d'estar aquí, etc.) que no el significat global de la imatge. Així difícilment, davant d'una foto d'un parc públic, ens dirà, d'entrada, que es tracta d'un parc, sinó que probablement ens comentarà que veu: un gos, un cotxe u altres detalls.

Es tracta de ments molt analítiques però amb poca capacitat d'abstracció o d'analitzar els detalls també en funció del context. No és, doncs, estrany que dins d'aquest col·lectiu, almenys en els que presenten un QI més normalitzat, hi hagi més endavant brillants enginyers o informàtics entre altres possibilitats, però també persones que solen tenir poca intel·ligència emocional i realment les relacions socials són una cosa que els hi resulta extranya i incòmode.

5º- Finalment comentar que també ha de posar-nos en alerta la presència d'interessos restringits a determinats temes, de vegades de forma obsessiva (dinosaures, matricules cotxe, jugadors futbol, etc.). Conductes sensorials anòmales (fòbies a determinats sorolls, textures de roba, aliments, rituals, etc.).

6- Més informació i característiques dels TEA.

Per conèixer totes les seves característiques, avaluació i intervenció, els remetem a les pàgines del nostre web que les descriuen en detall sota l'antiga denominació de TGD (Trastorns Generalitzats del Desenvolupament)

7- Prevalença

Actualment hem assistit a un canvi dràstic respecte als nivells de prevalença dels TEA. Si fa tot just 15 o 20 anys, situàvem uns valors aproximats d'un cas entre 2.500 o 3.000 nens, avui dia sembla raonable acceptar que 1 de cada 100 a 150 nens pot patir algun grau de TEA. La raó fonamental és que els TEA es contemplen actualment des d'un conjunt ampli de manifestacions (veure esquema) que comprèn no tan sols l'Autisme més sever sinó diferents graus d'afectació a nivell cognitiu, comunicatiu i social. Això fa que ara la denominació TEA sigui molt més inclusiva i que comprengui persones que tot i tenir una vida relativament normalitzada i amb estudis, poden presentar els símptomes que cursen amb una baixa intel·ligència emocional o de cert rebuig a les relacions socials, entre d'altres.

Molts adults que tenen un diagnòstic de Síndrome d'Asperger (ara englobat en els TEA) encaixen perfectament avui en dia a nivell professional en activitats com la informàtica o la programació en diferents nivells lo que propicia una certa integració.

Tot i que avui coneixem més sobre l'Autisme, es diagnostica abans i hi ha més professionals especialitzats i instruments, l'augment de la prevalença actual fa pensar, segons alguns estudis ("Autistic Spectrum Disorders" de la Health and Human Services Agency) que pot haver factors encara no identificats amb claredat que estiguessin en la base d'aquest augment. Entre d'altres, s'especula amb la possibilitat de l'acció d'algun tipus de tòxic o combinació d'ells que pogués arribar a afectar el fetus en el seu estat embrionari.

És d'esperar que molt aviat es puguin identificar aquests elements, la quantitat necessària i la seva via d'entrada a la població de risc per a establir les corresponents mesures preventives.

A tenir en compte:

Els continguts d’aquesta web tan sols tenen caràcter d’informació general. Aquesta informació no pot ser utilitzada amb finalitats diagnòstiques o de tractament. És el professional de la salut pertinent qui ha de prendre les decisions adequades després d’efectuar l’avaluació del cas concret.