Nens que els costa escriure

1- Introducció
2- Coneguem alguns dels simptomes
3- Causes del trastorn de l'expressió escrita (TEE)
4- Pautes i orientacions

1- Introducció

El cas que descrivim i les dificultats que observem i que es van anar fent més evidents a partir del cicle de Primària, que és quan s'inicien els processos de lectura i escriptura, poden fer-nos pensar que el nen pot presentar un problema específic de l'aprenentatge que, independentment que li posem nom o no, hauríem de començar a tractar o treballar amb ell. En cas contrari el nen pot començar a frustrar-se, a negar-se a fer determinades tasques que sap que li costen i fins i tot pot sentir-se inferior als altres i desenvolupar una baixa autoestima a mesura que es fa gran. Actualment Lluis té un diagnòstic de Trastorn específic de l'aprenentatge amb dificultats en l'Expressió Escrita segons els nous criteris diagnòstics del DSM-V.

2- Coneguem alguns del simptomes

• No tenen cap problema d'intel·ligència general. Solen ser nens llestos, amb gran memòria visual. En els cicles de parvulari segueixen un ritme normal o avançat en alguns aspectes.
• Alguns d'ells, però, poden manifestar certa impulsivitat o dèficit d'atenció, especialment davant algunes tasques que requereixen coordinació visomotriu.
• En les proves d'intel·ligència (WPPSI en nens de 4 a 7 anys) solen presentar puntuacions més baixes en Claus i Recerca de Símbols.
• Certa malaptesa motriu i mala lateralització.
• No li solen agradar les activitats amb paper i llapis (dibuix, primeres lletres, etc.)
• El llapis l'agafen de forma molt rígida i es cansen aviat.
• A partir del cicle de Primària solen donar-se paral·lelament, dificultats amb la lectura i/o comprensió.
• L'escriptura és irregular i pot variar en la seva forma d'un dia a un altre. El nen pot fer-la millor, si s'esforça, però necessita per a això molt més temps.
• No suporta els dictats ni fer redaccions. De fet, podem observar que el nen és molt creatiu en les seves històries quan les narra verbalment, però que després passades al paper, es converteixen en unes poques frases simples que es repeteixen i no tenen la riquesa de matisos i contingut que el nen és capaç de verbalitzar.
• Això també afecta els exàmens escrits de desenvolupament. Encara que estudiï molt, difícilment podrà crear una resposta estructurada i d'acord amb el que el nen sap o ha estudiat. Això vol dir que treurà una nota per sota del que s'esperava en aquest tipus d'exàmens.
• Les faltes d'ortografia estaran presents sempre i és un dels indicadors més evidents de la presència del problema. No és un problema de desconeixement de les regles ortogràfiques sinó una conseqüència del seu problema.

En conclusió:

Un nen que presenti Disgrafia (Trastorn de l'expressió escrita DSM-V), entre d'altres coses, no podrà (sense la supervisió corresponent):
-Escriure i al mateix temps recordar l'argument. -Escriure I deixar de fer faltes d'ortografia tot i que tingui el text davant.
-Organitzar degudament la informació. No és un tema d'estudiar més sinó de saber organitzar la informació d'una altra manera.
-Aquests Problemes també van associats a dificultats en la lectura i/o comprensió de textos (comprensió molt literal, dificultat per resumir, fer esquemes, etc.).
-Tot Això sol generar un problema de baixa autoestima i de sentiment d'incapacitat per la qual cosa molts nens es neguen a seguir estudiant ja que no veuen recompensats els seus esforços.

3- Causes del trastorn expressió escrita (TEE):

Igual que succeeix amb les altres formes del Trastorn específic de l'Aprenentatge, no hi ha una causa clarament identificada, si bé s'accepta, a nivell neurològic, que els nens amb aquest problema tindrien una menor activació de les àrees responsables del processament de la lectura i escriptura. Sí sabem que aquests trastorns presenten un alt component genètic i trobem habitualment en nens diagnosticats, pares que afirmen haver tingut el mateix problema.

Observem també que molts nens amb TEE tenen bones habilitats amb el dibuix, encara que no tots, i que no s'observen en el Test de Bender dificultats significatives. És a dir, el problema es centra en el procés de codificació i descodificació. Quan escrivim, el nostre cervell ha de processar abans una sèrie de sons per convertir-los en síl·labes i paraules escrites, i això s'ha de fer segons unes regles predeterminades. A diferència del dibuix, l'escriptura precisa d'aquesta transformació i en els nens amb TEE aquesta conversió és poc eficient causant els problemes assenyalats.

4- Pautes i orientacions

• És habitual que molts nens a l'inici de Primària presentin algun tipus de dificultat amb l'escriptura i/o la lectura. Això no vol dir que ja tingui un trastorn de l'aprenentatge. A partir dels 7 anys si observem que l'escriptura segueix sent deficient en forma, temps o faltes d'ortografia i això li porta problemes significatius i persistents en el seu aprenentatge seria aconsellable la seva avaluació per part d'un professional.
• Solen ser nens molt intel·ligents pel que aviat aprenen a evitar o rebutjar aquelles activitats (escriptura, dictats, redaccions, etc.) que li costen. Això sol comportar moltes discussions en el moment de fer els deures a casa. Són nens als quals sovint veiem com a dropos i poc motivats. També com irresponsables quan en realitat tenen un problema.
• Lo millor, independentment que li posem o no l'etiqueta diagnòstica, és que puguem ajudar-lo el més aviat possible. Per això el primer pas és entendre que no és un problema de capacitat intel·lectual sinó de poca eficiència en una sèrie de processos específics (escriptura) i que fa, entre d'altres coses, que es cansi abans ja que necessita desenvolupar més esforç.
• La solució no és que el nen faci interminables exercicis de cal·ligrafia. Creiem que lo més important és que aprengui a organitzar la informació de diferent manera. No és tan important la bona lletra (encara que hem d'aconseguir uns mínims) sinó el contingut. El nen ha de saber que li costa escriure, per tant, ha de ser capaç d'escriure menys però explicar més. La forma de fer-ho consisteix fonamentalment en ensenyar-li a fer esquemes, resums. Hem dit que poden ser molt visuals així que una pissarra en la qual exposi els seus resums l'ajudarà a retenir-los en la seva memòria visual, entre d'altres mesures.
• En fer un examen en el que cal escriure i desenvolupar un tema o fer una redacció , el nen que té dificultats en l'escriptura, hauria d'utilitzar un esborrany. La idea és: abans de contestar m'organitzo la informació en base a l'esquema que he estudiat i després ho escriure. Això evitarà un dels problemes més habituals en aquests nens: escriure i, al mateix temps, recordar o mantenir l'argument.
• Quan hi ha mala lateralització des de petits, aconsellem activitats de jocs com els mandales magnètics, tangram i altres exercicis per treballar la coordinació visomotriu.
• Sobretot vigilar els aspectes emocionals i com poden afectar al nen les seves dificultats. L'escriptura és molt sensible a l'estat emocional del nen i un estat alterat tindrà el seu reflex directe en una pitjor escriptura.
• Si el nen és diagnosticat per un professional, existeixen diferents recursos (depenent de cada comunitat autònoma) per compensar al col·legi les seves dificultats. Algunes d'aquestes mesures contemplen, segons el cas: possibilitat de fer exàmens importants de forma alternativa (per exemple verbal), menor penalització en les faltes d'ortografia, aplicació d'un Pla Individualitzat en què es canvia la metodologia del seu aprenentatge, etc.

Podeu veure informació més tècnica a la nostra pàgina: Trastorn de l'Escriptura

A tenir en compte:

Els continguts d’aquesta web tan sols tenen caràcter d’informació general. Aquesta informació no pot ser utilitzada amb finalitats diagnòstiques o de tractament. És el professional de la salut pertinent qui ha de prendre les decisions adequades després d’efectuar l’avaluació del cas concret.