Utilitzem cookies pr˛pies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferŔncies. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ˙s. OK | MÚs informaciˇ

Nens que els costa escriure

1- Introducció

El cas del Lluis:

Lluis és un nen de gairebé 8 anys intelĚligent, inquiet, amb una gran mem˛ria visual i que no ha presentat més problemes en el seu desenvolupament d'aprenentatge en els cursos de parvulari. És també molt observador, es relaciona bé amb els seus companys, encara que els seus pares el defineixen com una mica maldestre en algunes activitats psicomotrius. A l'inici de Primària, el nen mostra escàs interès pel dibuix, encara que no s'observa un deteriorament significatiu en aquesta àrea. No obstant aix˛, a l'inici de les primeres activitats d'escriptura, Lluis mostra dificultats que es manifesten amb irregularitat en el traš, augment progressiu de la lletra, problemes per situar-se en les coordenades espacials (esquerra-dreta, a dalt-baix) pel que els seus línies solen seguir (si no hi ha una pauta) una progressió normalment descendent. Es pot observar també que en escriure una determinada paraula la fragmenta en sílĚlabes soltes o, en altres casos, pot unir paraules que el nen sap que s'escriuen per separat. Les faltes d'ortografia són molt acusades i una mateixa paraula pot ser escrita bé en un moment donat per˛ al repetir-la més avall ho fa malament.
Odia escriure i fer redaccions. Normalment tampoc apunta els deures.

El cas que descrivim i les dificultats que observem i que es van anar fent més evidents a partir del cicle de Primària, que és quan s'inicien els processos de lectura i escriptura, poden fer-nos pensar que el nen pot presentar un problema específic de l'aprenentatge que, independentment que li posem nom o no, hauríem de començar a tractar o treballar amb ell. En cas contrari el nen pot començar a frustrar-se, a negar-se a fer determinades tasques que sap que li costen i fins i tot pot sentir-se inferior als altres i desenvolupar una baixa autoestima a mesura que es fa gran. Actualment Lluis té un diagnòstic de Trastorn específic de l'aprenentatge amb dificultats en l'Expressió Escrita segons els nous criteris diagnòstics del DSM-V.

Precaució amb els diagn˛stics primerencs:

Encara que amb 5 o 6 anys ja podem detectar dificultats específiques en el traš o l'escriptura d'un nen, tècnicament no podem parlar d'un trastorn específic de l'aprenentatge fins que el nen no té més de 7 anys i compleix una sèrie de criteris diagn˛stics que assenyalen els diferents manuals de referència (DSM-V o altres). La raó és que cada nen segueix el seu propi curs evolutiu i pot ser que presenti àrees en què, en un moment donat, estigui per sota de la mitjana dels companys de la seva mateixa edat, per˛ posteriorment s'iguali. Tanmateix, sí que hauríem d'estar alerta davant aquests símptomes i proporcionar al nen els recursos adequats per millorar en aquesta àrea.

2- Coneguem alguns del simptomes

  • No tenen cap problema d'intelĚligència general. Solen ser nens llestos, amb gran mem˛ria visual. En els cicles de parvulari segueixen un ritme normal o avançat en alguns aspectes.
  • Alguns d'ells, per˛, poden manifestar certa impulsivitat o dèficit d'atenció, especialment davant algunes tasques que requereixen coordinació visomotriu.
  • En les proves d'intelĚligència (WPPSI en nens de 4 a 7 anys) solen presentar puntuacions més baixes en Claus i Recerca de Símbols.
  • Certa malaptesa motriu i mala lateralització.
  • No li solen agradar les activitats amb paper i llapis (dibuix, primeres lletres, etc.)
  • El llapis l'agafen de forma molt rígida i es cansen aviat.
  • A partir del cicle de Primària solen donar-se paralĚlelament, dificultats amb la lectura i/o comprensió.
  • L'escriptura és irregular i pot variar en la seva forma d'un dia a un altre. El nen pot fer-la millor, si s'esforça, per˛ necessita per a aix˛ molt més temps.
  • No suporta els dictats ni fer redaccions. De fet, podem observar que el nen és molt creatiu en les seves hist˛ries quan les narra verbalment, per˛ que després passades al paper, es converteixen en unes poques frases simples que es repeteixen i no tenen la riquesa de matisos i contingut que el nen és capaç de verbalitzar.
  • Aix˛ també afecta els exàmens escrits de desenvolupament. Encara que estudi´ molt, difícilment podrà crear una resposta estructurada i d'acord amb el que el nen sap o ha estudiat. Aix˛ vol dir que treurà una nota per sota del que s'esperava en aquest tipus d'exàmens.
  • Les faltes d'ortografia estaran presents sempre i és un dels indicadors més evidents de la presència del problema. No és un problema de desconeixement de les regles ortogràfiques sinó una conseqüència del seu problema.

En conclusió:

Un nen que presenti Disgrafia (Trastorn de l'expressió escrita DSM-V), entre d'altres coses, no podrà (sense la supervisió corresponent):
-Escriure i al mateix temps recordar l'argument. -Escriure I deixar de fer faltes d'ortografia tot i que tingui el text davant.
-Organitzar degudament la informació. No és un tema d'estudiar més sinó de saber organitzar la informació d'una altra manera.
-Aquests Problemes també van associats a dificultats en la lectura i/o comprensió de textos (comprensió molt literal, dificultat per resumir, fer esquemes, etc.).
-Tot Això sol generar un problema de baixa autoestima i de sentiment d'incapacitat per la qual cosa molts nens es neguen a seguir estudiant ja que no veuen recompensats els seus esforços.

3- Causes del trastorn expressió escrita (TEE):

Igual que succeeix amb les altres formes del Trastorn específic de l'Aprenentatge, no hi ha una causa clarament identificada, si bé s'accepta, a nivell neurològic, que els nens amb aquest problema tindrien una menor activació de les àrees responsables del processament de la lectura i escriptura. Sí sabem que aquests trastorns presenten un alt component genètic i trobem habitualment en nens diagnosticats, pares que afirmen haver tingut el mateix problema.

Observem també que molts nens amb TEE tenen bones habilitats amb el dibuix, encara que no tots, i que no s'observen en el Test de Bender dificultats significatives. És a dir, el problema es centra en el procés de codificació i descodificació. Quan escrivim, el nostre cervell ha de processar abans una sèrie de sons per convertir-los en síl·labes i paraules escrites, i això s'ha de fer segons unes regles predeterminades. A diferència del dibuix, l'escriptura precisa d'aquesta transformació i en els nens amb TEE aquesta conversió és poc eficient causant els problemes assenyalats.

4- Pautes i orientacions

  • És habitual que molts nens a l'inici de Primària presentin algun tipus de dificultat amb l'escriptura i/o la lectura. Aix˛ no vol dir que ja tingui un trastorn de l'aprenentatge. A partir dels 7 anys si observem que l'escriptura segueix sent deficient en forma, temps o faltes d'ortografia i aix˛ li porta problemes significatius i persistents en el seu aprenentatge seria aconsellable la seva avaluació per part d'un professional.
  • Solen ser nens molt intelĚligents pel que aviat aprenen a evitar o rebutjar aquelles activitats (escriptura, dictats, redaccions, etc.) que li costen. Aix˛ sol comportar moltes discussions en el moment de fer els deures a casa. Són nens als quals sovint veiem com a dropos i poc motivats. També com irresponsables quan en realitat tenen un problema.
  • Lo millor, independentment que li posem o no l'etiqueta diagn˛stica, és que puguem ajudar-lo el més aviat possible. Per aix˛ el primer pas és entendre que no és un problema de capacitat intelĚlectual sinó de poca eficiència en una sèrie de processos específics (escriptura) i que fa, entre d'altres coses, que es cansi abans ja que necessita desenvolupar més esforç.
  • La solució no és que el nen faci interminables exercicis de calĚligrafia. Creiem que lo més important és que aprengui a organitzar la informació de diferent manera. No és tan important la bona lletra (encara que hem d'aconseguir uns mínims) sinó el contingut. El nen ha de saber que li costa escriure, per tant, ha de ser capaç d'escriure menys per˛ explicar més. La forma de fer-ho consisteix fonamentalment en ensenyar-li a fer esquemes, resums. Hem dit que poden ser molt visuals així que una pissarra en la qual exposi els seus resums l'ajudarà a retenir-los en la seva mem˛ria visual, entre d'altres mesures.
  • En fer un examen en el que cal escriure i desenvolupar un tema o fer una redacció , el nen que té dificultats en l'escriptura, hauria d'utilitzar un esborrany. La idea és: abans de contestar m'organitzo la informació en base a l'esquema que he estudiat i després ho escriure. Aix˛ evitarà un dels problemes més habituals en aquests nens: escriure i, al mateix temps, recordar o mantenir l'argument.
  • Quan hi ha mala lateralització des de petits, aconsellem activitats de jocs com els mandales magnètics, tangram i altres exercicis per treballar la coordinació visomotriu.
  • Sobretot vigilar els aspectes emocionals i com poden afectar al nen les seves dificultats. L'escriptura és molt sensible a l'estat emocional del nen i un estat alterat tindrà el seu reflex directe en una pitjor escriptura.
  • Si el nen és diagnosticat per un professional, existeixen diferents recursos (depenent de cada comunitat aut˛noma) per compensar al colĚlegi les seves dificultats. Algunes d'aquestes mesures contemplen, segons el cas: possibilitat de fer exàmens importants de forma alternativa (per exemple verbal), menor penalització en les faltes d'ortografia, aplicació d'un Pla Individualitzat en què es canvia la metodologia del seu aprenentatge, etc.

Podeu veure informació més tècnica a la nostra pàgina: Trastorn de l'Escriptura

Necessita més informació o ajuda?

Patrocinadors:

A tenir en compte:

Els continguts d’aquesta web tan sols tenen caràcter d’informació general. Aquesta informació no pot ser utilitzada amb finalitats diagnòstiques o de tractament. És el professional de la salut pertinent qui ha de prendre les decisions adequades després d’efectuar l’avaluació del cas concret.


00002274