Síndrome desconnexió cognitiva: Processament baix

El cas d’en Mateo podria ser un exemple prototípic del que anomenem la síndrome de desconnexió cognitiva. Vegem però a continuació algunes de les seves característiques i símptomes i coneguem algunes pautes per ajudar-los.

1 - Introducció
2- Símptomes i característiques de la SDC
3- Diferències entre TDAH i SDC
4- Relació amb l'ús excessiu de les tecnologies
5- Altres factors que poden provocar SDC
6- Avaluació específica SDC
7- Intervenció psicològica i pautes

1- Introducció

La síndrome de desconnexió cognitiva (SDC) és un terme emergent que fa referència a un conjunt de símptomes que afecten la capacitat de concentració, la memòria de treball, i la capacitat de gestionar tasques complexes. Encara que aquesta síndrome no està reconeguda oficialment en cap sistema diagnòstic com el DSM-V o la CIE-10, ha despertat interès perquè es considera que pot estar relacionada amb l'ús excessiu de les tecnologies digitals, especialment entre nens i adolescents.
En tot cas, es considera un perfil de funcionament a banda del TDAH o TDA encara que mantinguin una certa similitud.

2- Símptomes i característiques de la SDC

Encara que en cada nen, aquests símptomes es poden manifestar de forma molt diferent en funció de diversos factorns tan interns com ambientals, els símptomes associats a la síndrome de desconnexió cognitiva poden incloure:
Velocitat de processament baixa: Qualsevol tasca seqüencial d'aprenentatge (lectura, escriptura) s'efectua de forma més lenta, amb més errades i provoca enseguida esgotament.
Dificultats d'atenció sostinguda: Els nens amb SDC tenen dificultats per mantenir l'atenció en una tasca durant un període prolongat, cosa que afecta el seu rendiment acadèmic i la seva capacitat d'aprendre de manera eficient. És l'atenció focalitzada la que sol presentar més dificultats.
Problemes amb la memòria de treball: Aquests nens tenen problemes per recordar i gestionar informació a curt termini, una funció clau per a la resolució de problemes i l'aprenentatge.
Desorganització i problemes de planificació: Sovint presenten dificultats per organitzar-se o per planificar accions a llarg termini, cosa que els afecta en la realització de tasques escolars o activitats que requereixen estructuració.
Impulsivitat i manca d'autocontrol: Poden tenir problemes per regular les seves emocions i actuacions, reaccionant impulsivament davant de reptes o frustracions.
Fatiga mental: Els nens poden sentir-se esgotats o desbordats davant tasques que requereixen concentració sostinguda, i tendeixen a evitar-les o a perdre la motivació fàcilment.
Disminució de la capacitat de resolució de problemes: S'enfronten a dificultats per gestionar tasques complexes que requereixen pensar de manera analítica i estructurada.

3- Diferències entre TDAH i SDC

Tot i que tant el TDAH (Trastorn per Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat) com la síndrome de desconnexió cognitiva (SDC) comparteixen símptomes relacionats amb els dèficits d'atenció, hi han diferències importants entre ells:
1- El TDAH és un trastorn reconegut oficialment en els sistemes de diagnòstic com el DSM-V. Té criteris clars per identificar-lo i es diagnostica mitjançant una avaluació mèdica i psicològica.
La SDC, per contra, no està reconeguda oficialment com a diagnòstic clínic. És un terme emergent que descriu dificultats cognitives, especialment relacionades amb l'ús excessiu de les tecnologies digitals.
2- El TDAH té una base neurobiològica, amb una forta influència genètica i diferències en la funció cerebral que afecten el control de la impulsivitat, l'atenció i l'autoregulació.
La SDC es considera una resposta a factors ambientals, especialment l'exposició prolongada a dispositius tecnològics i la sobreestimulació cognitiva que aquests provoquen.
3- El TDAH inclou problemes d'atenció, hiperactivitat i impulsivitat. Aquests símptomes són persistents en diferents entorns (casa, escola) i afecten diverses àrees de la vida del nen.
La SDC es caracteritza més per una desconnexió cognitiva derivada de la sobreestimulació digital, amb dificultats per concentrar-se, memoritzar i planificar, però sense els alts nivells d'hiperactivitat o impulsivitat presents en el TDAH.
En resum, mentre que el TDAH és un trastorn neurobiològic reconegut i de caràcter persistent, la SDC es vincula principalment a hàbits d'ús tecnològic i no està oficialment reconeguda com a trastorn.

4- Relació amb l'ús excessiu de les tecnologies

S'ha suggerit que l'ús excessiu de dispositius electrònics com telèfons mòbils, tauletes i videojocs podria agreujar o desencadenar la síndrome de desconnexió cognitiva. Els dispositius tecnològics, amb les seves notificacions constants i la necessitat d'atenció immediata, poden sobreestimular el cervell i dificultar la concentració en activitats que requereixen esforç mental sostingut.
Un estudi realitzat per Twenge i Campbell (2018) va analitzar la correlació entre l'ús intensiu de dispositius digitals i l'augment dels nivells d'ansietat, depressió i dèficits d'atenció en adolescents. Aquest estudi va concloure que el temps excessiu davant les pantalles pot reduir la capacitat de concentració i contribuir a problemes d'atenció, ja que el cervell s'acostuma a canvis d'estímuls ràpids i immediats.

5- Altres factors que poden provocar SDC

A banda de l'ús excessiu de les tecnologies o pantalles, hi han altres factors que poden contribuir al desenvolupament de la síndrome de desconnexió cognitiva (SDC) en nens. Aquests factors poden influir en la capacitat de concentració, memòria de treball i la gestió d'informació complexa, i sovint estan relacionats amb aspectes ambientals, emocionals o fisiològics. A continuació, es descriuen algunes d'aquestes raons:

1. Estrès i ansietat
Els nens que experimenten alts nivells d'estrès o ansietat poden tenir dificultats per mantenir l'atenció i concentrar-se en les tasques escolars o quotidianes. L'ansietat constant pot bloquejar la seva capacitat de processar informació de manera eficient i provocar una desconnexió mental, ja que la seva ment està ocupada en preocupacions i pensaments intrusius. Aquesta manca de connexió amb el moment present pot generar símptomes similars als de la SDC.
2. Trastorns del son
Els problemes de son, com la falta de descans adequat, la síndrome d'apnees del son o insomni, poden afectar el rendiment cognitiu en els nens. Quan un nen no dorm prou, la seva memòria de treball, atenció i velocitat de processament es veuen afectades, fet que pot produir símptomes que s'assemblen a la desconnexió cognitiva. Els nens cansats tenen més dificultats per mantenir-se atents i organitzats durant el dia.
3. Sobrecàrrega cognitiva
Els nens poden desenvolupar una desconnexió cognitiva si estan exposats a una quantitat excessiva d'informació o tasques que els superen cognitivament. Això pot succeir en entorns escolars amb una alta demanda o en famílies on s'exigeix un nivell de rendiment elevat. La sobrecàrrega d'informació pot provocar fatiga mental, dificultant la seva capacitat per concentrar-se i completar tasques amb èxit.
4. Problemes emocionals o familiars
Els conflictes familiars, els problemes de comunicació emocional a casa o situacions de canvi com la separació dels pares o el trasllat a un nou entorn poden afectar el benestar emocional dels nens i generar un estat de desconnexió mental. Quan els nens estan emocionalment desbordats, la seva atenció es pot dispersar fàcilment i poden tenir dificultats per concentrar-se en l'aprenentatge o altres activitats.
5. Entorns educatius inadequats
Un entorn escolar que no s'adapta a les necessitats del nen, ja sigui per una sobreestimulació o per un ritme massa accelerat, pot generar desconnexió. Si un nen no té prou pauses mentals o temps per assimilar la informació, pot acabar saturat i amb problemes per mantenir la concentració. A més, la manca de varietat en les activitats educatives pot fer que els nens es distreguin fàcilment.
6. Trastorns neuropsicològics subjacents
Nens amb condicions com el trastorn per dèficit d'atenció amb o sense hiperactivitat (TDAH), dislèxia, o altres dificultats d'aprenentatge poden mostrar símptomes de desconnexió cognitiva. Aquestes condicions afecten la capacitat per processar la informació, organitzar-la i mantenir l'atenció. Tot i que la SDC no és oficialment un trastorn, en aquests casos es poden solapar els símptomes, com les dificultats d'atenció i de memòria.
7. Manca d'activitat física
La inactivitat física i un estil de vida sedentari poden influir negativament en el desenvolupament cognitiu dels nens. L'exercici físic regular afavoreix la concentració, la memòria i la capacitat d'aprenentatge. Quan els nens no tenen prou moviment o activitats físiques, poden tenir més dificultats per mantenir-se concentrats durant períodes prolongats de temps.
8. Dieta deficient o desnutrició
Una alimentació inadequada, baixa en nutrients essencials com els àcids grassos omega-3, vitamines i minerals, pot afectar el funcionament cerebral. Els nens que no reben els nutrients necessaris per al desenvolupament cognitiu poden presentar problemes d'atenció, memòria i rendiment acadèmic, la qual cosa pot portar a una forma de desconnexió cognitiva.

Cal valorar donçs, per cercar les pautes adients, la presència o no d'aquests factors en el dia a dia de cada nen.

6- Avaluació específica SDC

En un primer moment és important efectuar una bona anamnesi i recollir informació dels símptomes actuals i com s’expressen tan a casa com a l’escola. Cal indagar també en les rutines diàries i l’ús de les diferents tecnologies. També en els diferents factors abans assenyalats.
En tot cas, l’avaluació específica ha de comprendre l’aplicació del WISC V (perfil cognitiu), posant especial atenció en les àrees que solen ser més febles en aquesta població (memòria de treball i velocitat de processament).
Memòria de treball: Aquests subtests avaluen la capacitat del nen per retenir i manipular informació a curt termini, un aspecte que sol estar afectat en nens amb SDC. Dificultats en aquesta àrea poden indicar problemes per mantenir l'atenció o organitzar la informació de manera efectiva, característics de la desconnexió cognitiva.
Velocitat de processament: Aquest índex mesura la rapidesa amb què un nen pot processar informació visual i fer tasques senzilles amb rapidesa. Una baixa puntuació en velocitat de processament podria reflectir dificultats per manejar informació ràpida, una característica comuna en nens amb SDC, ja que poden veure's sobrecarregats per la informació digital.

També aconsellem passa la prova ATENTO (TEA Ediciones). Es tracte d’un instrument dissenyat per avaluar les capacitats atencionals en nens, especialment en tasques que requereixen concentració i manteniment de l'atenció durant un període prolongat. Aquesta prova pot detectar dèficits en les diferents modalitats de l'atenció, com l'atenció sostinguda, selectiva i la velocitat de resposta.
En nens amb SDC, la prova Atento pot evidenciar:
Dificultats per mantenir l'atenció sostinguda, ja que aquests nens solen mostrar problemes per concentrar-se en una tasca durant un temps prolongat sense distracció.
Dificultats per ignorar estímuls no rellevants, mostrant vulnerabilitat a distraccions externes, especialment per l'exposició constant a tecnologies amb contingut altament estimulant.
Evidentment, cal també avaluar la part emocional i d'autoestima, així com les seves habilitats socials i com funciona en el seu grup de referència.

7 - Intervenció psicològica i pautes

Encara que la SDC no té un protocol de tractament específic, moltes estratègies utilitzades per abordar problemes d'atenció i regulació cognitiva poden ser útils.
A continuació, es detallen algunes intervencions i exercicis que poden ajudar els nens afectats:

• Teràpia cognitivoconductual (TCC): Aquest tipus de teràpia pot ajudar els nens a desenvolupar habilitats d'autoregulació, com ara millorar l'atenció i gestionar les distraccions. Les tècniques de TCC permeten als nens reconèixer patrons de pensament desorganitzats i aprendre estratègies per concentrar-se i organitzar les seves tasques.
• Mindfulness i meditació: Els exercicis de mindfulness han demostrat ser efectius per millorar la capacitat de concentració i la regulació emocional. Fomenten la presència en el moment present i ajuden a disminuir la hiperestimulació a la qual estan exposats els nens en l'entorn digital.
• Gestió del temps i planificació estructurada: És fonamental ensenyar als nens a gestionar el seu temps de manera efectiva, dividint les tasques en parts més petites i manejables. El mètode Pomodoro, per exemple, consisteix a treballar en blocs de temps seguits de breus pauses, i pot ser especialment útil per a nens amb SDC.
• Reducció del temps de pantalla: Limitar el temps d'ús de dispositius electrònics és clau. S'ha de fomentar que els nens tinguin moments sense pantalles per centrar-se en activitats com la lectura, els jocs de taula o activitats físiques que requereixin atenció sostinguda.
• Exercicis per millorar la memòria de treball: Activitats que involucrin memòria i concentració, com els trencaclosques o els jocs de cartes, poden ajudar a millorar la capacitat cognitiva dels nens per processar i retenir informació.
• Enfortiment de les habilitats de resolució de problemes: Exposar els nens a activitats que els exigeixin pensar de manera estructurada i resoldre problemes (com jocs de lògica o tasques creatives) els ajudarà a millorar la seva organització mental i capacitat d'anàlisi.

A tenir en compte:

Els continguts d’aquesta web tan sols tenen caràcter d’informació general. Aquesta informació no pot ser utilitzada amb finalitats diagnòstiques o de tractament. És el professional de la salut pertinent qui ha de prendre les decisions adequades després d’efectuar l’avaluació del cas concret.