Gelosia infantil: Com ajudar al nen gelós

1 - Introducció
2 - Possibles causes de la gelosia
3 - Símptomes i manifestacions del nen gelós
4 - Estratègies d'intervenció i orientacions generals

1- Introducció

La gelosia es pot definir com un estat subjectiu caracteritzat per una sensació de frustració al creure que ja no som correspostos emocionalment per les persones estimades (pares, parelles ...) o, almenys, amb la intensitat i freqüència que desitgem o necessitem. Moltes són les causes que poden disparar la gelosia. En la infància és habitual l'aparició de gelosia després del naixement d'un germanet. En certa manera, el nen es protegeix i reclama seguir tenint la mateixa atenció que se li dispensava abans i que ara ha de ser compartida. Per tant, pot tenir un cert valor adaptatiu. No obstant això, en moltes ocasions, la resposta de gelosia és exagerada, prolongada en el temps i cursa amb gran malestar i deteriorament en les relacions familiars. És, en aquests casos, quan l'ajut professional és imprescindible.
Com s'ha dit, en tots els episodis de gelosia hi ha una experiència subjectiva de malestar emocional i frustració independentment dels fets que la provoquin i perpetuïn. Aquestes causes poden ser reals i obeir a fets objectius, o irreals (Imaginades o inventades) en aquest cas podríem estar davant d'un trastorn clínic.
Normalment, la resposta del nen o persona que pateix la gelosia, cursa amb enveja i ressentiment cap a la persona intrusa que es percep com un rival per compartir el mateix espai afectiu.
La gelosia, sovint, va associada a un procés de distorsió cognitiva sobre els fets objectius, els sentiments dels altres, les conseqüències futures i, en definitiva, de la percepció de la realitat. Això afegeix més càrrega negativa i pot incrementar en el nen una baixa autoestima, quadres d'ansietat o pors però també conductes desadaptades com més endavant s'exposa.

2 - Possibles causes de la gelosia entre germans

a) Característiques dels fills
Normalment, s'atribueixen les causes de la gelosia infantil (especialment en aquells que es donen entre germans), a factors ambientals i evolutius. No obstant això, avui sabem, de l'existència de certes característiques del temperament en nens que solen ser molt rellevants en la possible aparició de la conducta gelosa. Aquests factors, que podrien ser de tipus genètic, predisposarien a desenvolupar aquest tipus de conductes amb major probabilitat i intensitat, configurant en el temps una personalitat celotípica que seguiria manifestant-se en la vida adulta i en la seva relació amb parelles sentimentals o companys de treball, entre d'altres.
Alguns estudis avalen la hipòtesi que els nens de temperament sensible, detallista, metòdic, amb esquemes bastant rígids i poca tolerància als canvis (de casa, d'escola, d'educadors, etc.), de vegades, amb poca capacitat per expressar amb paraules els seus sentiments (en el cas dels nens majors de 4 anys), tindrien més possibilitats de desenvolupar un trastorn de gelosia davant l'arribada d'un germà.

D'altra banda, sabem que cada nen és diferent i també ho és la seva percepció sobre la distribució d'atenció i privilegis entre els germans per part dels pares.
Independentment de la situació objectiva que es produeix en les relacions pares-fills, cada nen construeix la seva pròpia realitat en base al seu caràcter i història prèvia. D'aquesta manera, podem creure que som molt equànimes en el tracte amb els nostres fills però algun d'ells pot interpretar el contrari.
Sovint es proporciona major atenció al fill gelós, però això no serveix per fer-li canviar en les seves percepcions i sentiments. Tanmateix pot passar que les conductes geloses es perpetuïn com a forma d'obtenir certs privilegis o mantenir una posició d'aparent "fragilitat" per utilitzar-la a favor seu.

b) El moment evolutiu
La gelosia és normal dins del curs evolutiu del nen i en edats primerenques després del naixement d'un germanet (a partir de 2 anys fins als 4 o 5 aproximadament). L'etapa més sensible és quan l'arribada del germà es produeix durant la fase de vinculació.
Es considera que té un valor adaptatiu en tant que és un sistema de regulació del nen per afrontar una nova situació. L'habitual és que vagin desapareixent o reduint-se a mesura que el nen es fa gran.
En algunes ocasions, quan aquesta gelosia és persistent en el temps, freqüent, de certa intensitat i cursa amb malestar significatiu en la relació familiar és quan podem sospitar que hem creuat el llinda de lo patològic.

La gelosia entre germans poden donar-se en els dos sentits, és a dir del germà gran cap al menor i a l’inrevés. En el primer cas solen aparèixer conductes regressives (conductes infantils d'imitació del germà petit, enuresi secundària, etc.) En el segon, la gelosia es dóna en el sentit d'identificar-se amb el germà gran que li serveix de model alhora que reivindica els drets i privilegis que se li atorguen per la seva edat més avançada.

c) Característiques dels pares
Els estils educatius dels pares, així com el clima familiar són també factors importants a tenir en compte. En aquells llars on els pares adopten un estil obert, comunicatiu, d'igualtat de tracte (dins de cada edat), d'afecte compartit, sense establir comparacions entre germans i sabent destacar el millor de cada un, és on es poden minimitzar els riscos de gelosia.
Quan l'atenció cap als fills és asimètrica es quan es pot potenciar l'aparició de la gelosia. Passa que hi ha nens més extravertits, alegres o amb millors recursos socials que solen acaparar l'atenció amb més facilitat que algun dels seus germans. És normal, en aquestes situacions, que aquests nens rebin de forma natural major atenció per part de les altres persones.
Alguns estudis avalen la hipòtesi que quan hi ha una bona relació afectiva pare-fill abans del naixement del germà es minimitza el risc de conflicte posterior amb la mare per motius de la gelosia.
Igualment assenyalar que pot ser un factor de risc desencadenant l'estat anímic i emocional de la mare després del part. Si es donen canvis importants en el seu comportament o hàbits (cansament, estrès post-part, depressió, etc.), aquets, poden afectar el nen que relaciona els canvis negatius amb l'arribada del germà.

d) Factors ambientals
Cada nen és un individu amb característiques úniques. Aquestes es van conformant al llarg del cicle evolutiu en base a la interacció de la seva genètica amb les experiències viscudes i l'educació rebuda.
Els nens que en la seva primera infància han patit mancances afectives (maltractaments, agressions, abandonament, etc.) poden desenvolupar posteriorment, encara que l'ambient s'hagi "normalitzat" una sensibilitat especial cap a la necessitat contínua d'atenció i, per tant, poca tolerància a compartir el seu espai afectiu amb altres. Això pot determinar l'aparició de diferents conductes geloses.

En general, podem afirmar que tant un ambient afectiu excessiu o mal entès (massa tolerable, cedir a les seves demandes, fer-li creure que és el centre de l'univers, etc.), com l'oposat (escassa afectivitat, maltractaments, poca interacció, abandonament, etc.), poden provocar desajustos que cursin amb episodis de gelosia entre altres manifestacions conductuals.

3 - Símptomes i manifestacions del nen gelós

Els indicadors de la presència de gelosia en nens poden ser molt variats i van des de l'aparició de conductes d'aïllament, infelicitat i frustració (conductes internalitzants o dirigides cap a un mateix) a conductes disruptives i agressives dirigides tant a les persones objecte d'enveja com cap les figures d'afecció (conductes externalitzants dirigides cap a altres).
Segons el temperament del nen, la seva edat i circumstàncies ambientals les manifestacions celotípic variaran entre els dos extrems proposats pot simultaniejar una combinació d'ambdues.
En general, els nens gelosos poden manifestar algunes de les següents conductes:

4 - Estratègies d'intervenció i orientacions

La millor forma de regular la gelosia és intentant conèixer quin és l'origen de la mateixa.
Haurem de tenir en compte la història prèvia del nen, la seva edat, circumstàncies, etc. També és important diferenciar entre l'aparició sobtada de la gelosia o un temperament o personalitat gelosa. En el primer cas podem sospitar de la irrupció d'algun element nou com pot ser el naixement d'un germà. En el segon cas es tracta de nens amb certa predisposició a patir gels i el seu tractament serà més complex.
En el cas que els episodis es mantinguin en el temps, la seva magnitud sigui desproporcionada respecte a lo que se espera per la seva edat i educació rebuda, produint-se un deteriorament en les relacions familiars, és quan aconsellem la visita a un professional.
Un cop identificada la presència de la gelosia, els pares i altres familiars rellevants hauran consensuar una estratègia comuna per ajudar al nen.
A nivell general exposem una sèrie d'orientacions per a minimitzar les conductes geloses entre germans:

• És fonamental establir un equilibri en el tracte als diferents germans de manera que no hi hagi un tracte de preferència cap a cap d'ells ni s'estableixin comparacions.
• Sempre és més eficaç lloar els aspectes positius que recriminar-li els negatius.
• Davant conductes geloses (rebequeries, desobediència, negativisme, Etc ...) pot aplicar-se la retirada d'atenció o alguna de les tècniques conductuals que s'utilitzen en la modificació de conducta. Si la gelosia suposa un reclam d'atenció emocional, hem de ser capaços de donar- la contingentment a les conductes desitjades o positives, mai després dels episodis de gelosia.
• Augmentar el temps en activitats i jocs de tota la família és un bon mètode per millorar la comunicació i estrènyer llaços i afeblir les pors emocionals.
• Cal respondre amb tranquil·litat als episodis gelosos, sense estridències ni recriminacions, comunicar-li al nen la nostra decepció pel seu comportament i retirar-li la nostra atenció. Posteriorment, quan es tranquil·litzi i, segons l'edat, podem intentar raonar els fets i donar-li l'atenció emocional. No obstant això, "raonar" amb el nen gelós (encara que tingui edat suficient per comprendre els nostres arguments) no funcionarà sempre. Hem d'entendre les seves conductes com a símptoma d'un malestar i no des de la perspectiva racional adulta.
• Quan la gelosia són del germà gran cap a un altre d'edat inferior pot ser útil anar-li recordant de manera subtil els avantatges i "privilegis" que té al ser més gran (per exemple: anar a dormir més tard o poder realitzar certes activitats). També, per als nens a partir dels 4/5 anys aproximadament pot ser útil donar-los cert protagonisme respecte a les atencions que precisa el seu germà petit, fent-li veure la importància de la seva ajuda per els pares (vigilar-lo, ajudar a vestir-lo, menjar, etc. sota supervisió de l'adult). A aquestes edats, per molts nens, pot ser insuportable perdre tot el protagonisme a causa del nouvingut. És freqüent que les diferents persones i familiars que visiten el nadó li dediquin una atenció gairebé exclusiva, quedant en segon terme el germà gran. Això augmenta la seva gelosia.
• La relació entre germans té el seu propi cicle de desenvolupament. Si el clima familiar és emocionalment estable i equilibrat, les gelosies puntuals, normalment són superades i no presenten més problemes.

A tenir en compte:

Els continguts d’aquesta web tan sols tenen caràcter d’informació general. Aquesta informació no pot ser utilitzada amb finalitats diagnòstiques o de tractament. És el professional de la salut pertinent qui ha de prendre les decisions adequades després d’efectuar l’avaluació del cas concret.