Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. OK | Més informació

Adicció a les noves tecnologies

1- Introducció

L’augment de l’ús de les noves tecnologies en la població general, ha anat en paral·lel al sorgiment d'una nova expressió d'un vell fenomen: La Addicció. Telefonia mòbil, videojocs, ordinador, Internet, xats, etc ... conformen aparentment l'origen del problema.
L. és una adolescent de 14 anys que dedicava una mitjana d'accés a Internet de més de 8 hores diàries. La nena, en un procés gradual però implacable, havia acabat per negar-se a seguir assistint a l'escola, i fins i tot renunciava a sortir amb les seves amigues. Quan els seus pares la van portar a consulta el seu patró horari havia canviat. L. dormia durant el dia i la nit se la passava connectada a la xarxa (xat). El més significatiu: La seva renúncia total a qualsevol altre tipus d'activitat.

2- Descripció del problema

L'exemple de L. posa de relleu que hi ha, potencialment, subjectes que poden arribar a fer-ne un mal ús o dedica’ls-hi un temps excessiu. Aquest tipus de conductes que podríem anomenar com obsessives, tenen en comú que resulten agradables en la primera etapa, però després no poden ser controlades pel subjecte. Igual que ocorre amb altres addiccions, el subjecte acabarà efectuant aquesta conducta ja no tant per la recerca de gratificació, sinó per reduir el nivell d'ansietat que els produeix el fet de no realitzar-la. Estaríem, doncs, parlant d'una addicció en tota regla , la diferència és que no parlaríem d’una addicció química (opiacis, nicotina, alcohol, etc ...) sinó d'una addicció de caràcter psicològic. Ambdues, malauradament, solen manifestar-se conjuntament en molts dels afectats.

3- Possibles causes de l'addicció

Davant la pregunta de que si les noves tecnologies són un risc potencial per provocar addiccions, la majoria d'experts coincideixen a assenyalar que aquestes tecnologies no generen, per si mateixes, l'addicció. Les persones amb determinats problemes previs són les que més recorren a elles i fan un ús indegut de les mateixes.
Els joves més susceptibles de desenvolupar una addicció són aquells que han crescut en un ambient familiar poc propici per al seu desenvolupament i amb poca o mala comunicació amb les figures de referència. Solen ser joves amb una baixa autoestima i que tendeixen a fugir d'un món adult que els resulta hostil, refugiant- en les noves tecnologies. A això s'uneix, en el cas dels adolescents, el fet de trobar-se en un període de canvis tant físics com emocionals. La no acceptació de la pròpia imatge corporal, la baixa autoestima, la inseguretat i altres factors, poden fer de les noves tecnologies un refugi ideal perquè els adolescents projectin davant dels altres una imatge "més ideal" o fins i tot "irreal" de si mateix per fer-la més atractiva segons els vigents cànons socials.
Un nen tímid per naturalesa pot trobar en la "privacitat" del ciberespai un mitjà per alliberar-se de les ansietats que li produeixen les relacions socials diàries en contacte directe. En principi aquesta activitat, dins d'uns límits, no hauria de suposar res perniciós. La barrera de lo patològic es creua quan aquesta conducta implica tant al subjecte que l’enganxa i el condueix a la dependència. La persona redueix progressivament el seu camp d'interessos i les seves obligacions, de manera que la conducta addictiva acaba per acaparar la seva vida i no hi ha altres activitats gratificants fora de la conducta motiu d'addicció.
És, en definitiva, l'addicció, la que els impedeix desenvolupar les seves habilitats socials en la vida real, els fa hipersensibles als judicis dels altres i augmenta la seva inseguretat. A partir d'aquí es desenvolupa una tendència a l'aïllament, es trenquen les relacions socials, es produeix el fracàs escolar i apareix l'agressivitat de vegades dirigida contra els propis membres de la família.

4 - Símptomes: Quan començar a preocupa's?

1-Quan l'activitat de la qual sospitem passa a ser el centre prioritari per a la persona. Tota la resta passa a segon terme, fins i tot activitats que abans eren gratificants pel subjecte com sortir amb els amics.
2-Si es confirma un aïllament de la resta de la família. Es passa hores tancat a la seva habitació i li costa respectar fins i tot els horaris de menjar o son.
3-Es torna esquerp i irascible. Discuteix fàcilment i no atén a raons.
4-Apareix la mentida per justificar o tapar algunes de les seves conductes. En casos extrems pot haver-hi conductes de furt per aconseguir diners en el cas que ho necessiti per seguir amb la seva addicció. No reconeix que tingui un problema. No vol parlar-ne.

5- Consideracions

Les noves tecnologies han obert un camp de amplíssimes possibilitats a tots els nivells, la majoria positives. No obstant això, comporten també riscos. El problema no resideix en la tecnologia, sinó, com passa amb altres àmbits, en l'ús que fan les persones d'ella. Actualment, hi ha encara pocs estudis de naturalesa clínica, que ens puguin aportar informació vital per a una millor comprensió de tots aquests fenòmens, que segueixen sent relativament recents. És d'esperar que en un termini breu, puguem disposar de dades més exactes que ens orientin d' forma més eficaç per prevenir i mitigar l'aparició d'aquestes conductes.

6- Aproximació al tractament

El tractament s'ha d'ajustar a les peculiaritats de cada subjecte i les seves circumstàncies, tenint en compte que la major part dels afectats són adolescents i, per tant, subjectes a canvis orgànics i psicològics que es poden viure amb cert estrès. Idealment, el primer pas requereix el reconeixement del problema per part de l'afectat, és a dir, reconèixer que "està enganxat" i que després d’entendre el problema, s'adopti una actitud de motivació cap al canvi. Es valorarà la conveniència de l'abstinència total o la implantació d'un programa progressiu. En aquest últim cas es podrien fixar uns límits en temps o continguts.
Com a objectiu fonamental s’haurà de prestar especial atenció als possibles motius de base que han pogut propiciar l'addicció. Té la persona problemes d'algun tipus i l'ús de l'ordinador o altres, li permet una vàlvula d'escapament? Hi ha un altre trastorn clínic que s'expressa mitjançant aquesta conducta? Quina és la relació amb la família i amics ?.... Aquestes i altres preguntes han de ser plantejades pel clínic a l'hora d'estructurar el tractament.

L 'avaluació i el tractament s'efectuarà a diversos nivells:

1-A nivell del subjecte:
Avaluar els seus nivells d'autoestima (acceptació del propi cos). Indagar en el terreny emocional (possible presència trastorns associats: depressió, etc ...). Explorar la seva adaptació en els àmbits familiar-escolar i social (maneig d'habilitats socials, relació amb els seus iguals, cercle d'amistats ...).
Una història evolutiva pot ajudar-nos a verificar possibles conductes desadaptades amb anterioritat. Pot ser necessari, en cas d'addicció a Internet, verificar els possibles contactes de risc establerts (drogues, violència, sexe, grups anti-sistema ...).
El tractament serà personalitzat i haurà de tractar les diferents àrees afectades (millora de l'autoestima, entrenament en habilitats socials si s’escau, etc.). Tanmateix cal regular el temps o l’ús adequat del objecte causant de l’addicció mitjançant un programa conductual, que suposi posar sota control extern (pares, educadors ...) la conducta en qüestió. Lo ideal és que s'arribi a un acord amb l'afectat, per regular el temps (en el cas que no es retiri del tot).
En els casos mes lleus podem condicionar el temps d’us del aparell o activitat a la realització prèvia de tasques positives per a l'individu però de menor freqüència d'aparició (estudiar, fer activitats esportives, fer altres activitats a casa, etc). En casos més severs, es pot establir, momentàniament, una retirada total de l'element encara que això pot comportar altres problemes. En aquets casos lo millor és consultar al professional.
La incorporació a teràpies de grup pot ser molt adequada en aquests trastorns, tant per millorar les habilitats socials com en l'acceptació i motivació cap al canvi.

2-A nivell de família:
El paper de la família és molt important en el resultat del tractament. S’ha de dissenyar, segons les característiques i rols de les persones implicades, un pla que fomenti la comunicació no coercitiva i la confiança. És probable que s'hagin d'ensenyar estratègies per a la resolució de problemes i ajustar el sistema de funcionament familiar, identificant les persones amb major pes en la presa de decisions.

3-A nivell d'iguals:
Establir complicitats amb alguna persona de la seva edat amb la que tingui una bona amistat, quan és possible, suposa tenir un aliat important. Aquestes amistats poden servir de suport i acompanyament en tot el procés i en diferents àmbits extra-familiars.

Més informació pels pares:

Visiteu també la nostra pàgina (en castellà): Los peligros de las nuevas tecnologías.

Necessita més informació o ajuda?

Altres temes relacionats:

T.D.A.H. (Trastorn dèficit d'atenció amb hiperactivitat) Trastorn oposicionista desafiant Treballant els vincles afectius amb els nostres fills Técniques de modificaió de conducta en nens (en castellà)

Patrocinadors:

A tenir en compte:

Els continguts d’aquesta web tan sols tenen caràcter d’informació general. Aquesta informació no pot ser utilitzada amb finalitats diagnòstiques o de tractament. És el professional de la salut pertinent qui ha de prendre les decisions adequades després d’efectuar l’avaluació del cas concret.

00010084