El meu fill es torna a fer pipí: Conèixer i Actuar

1- Introducció
2- Causes per les quals el nen/a pot fer-se pipí
3- Possibles causes psicològiques
4- Algunes preguntes que ens hem de fer
5- Pautes a seguir

1- Introducció

En principi, el control de la vesícula en nens sol aconseguir-se entre els 3 i 4 anys. Quan algun nen torna a fer-se pipí al llit, o no aconsegueix deixar de fer-ho a una edat ja relativament madura, com pot ser a partir dels 6 o 7 anys, pot ser indicador que tenim algun factor de tipus emocional que està mantenint el problema, si s'han descartat problemes mèdics.
També és cert que podem estar simplement davant d'un hàbit no adquirit, que per comoditat o altre motiu s'ha consolidat. Hi ha nens que, simplement, no se'ls ha retirat el bolquer perquè després de diversos dies seguien mullant el llit i amb l'excusa que ja se solucionarà el problema per si sol, arriben a una edat que els comença a crear problemes, especialment en les sortides o excursions on han pernoctar fora de casa i ser objecte de burla per altres companys si passa el mateix que a casa.
Per tant, a partir dels 6 o 7 anys creiem que és un bon moment ja per intentar solucionar el problema si encara és present.

2- Causes que poden provocar fer-se pipí:

• Primer cal descartar que el nen presenti qualsevol problema fisiològic o mèdic. Per tant, la visita al pediatre ha de ser lo primer.
• En segon lloc cal tenir en compte que l'origen del problema pot estar en un conjunt de factors, en un determinat moment evolutiu del nen, més que en una única causa i, per tant, haurem d'analitzar cadascuna d'elles.
• Sabem que hi ha factors predisponents de tipus genètic que poden facilitar el problema. Molts dels nens que els costa assumir el control nocturn són fills de pares que també van tenir el mateix problema.
• En definitiva, podem establir dos grans tipus de possibles causes. En el primer grup podríem situar els mals hàbits, la comoditat de no aixecar-se o esforçar-se, la ingesta d'excés de líquid abans d'anar a dormir, o altres factors que dificulten el reflex de contenció de l'orina a la nit. Un segon grup comprendria a tots aquells factors que tenen un origen de tipus emocional o psicològic i que a continuació detallem.

3- Possibles causes psicològiques:

• Tenir en compte si es tracta d'un nen que no ha aconseguit encara el control nocturn (enuresi primària) o d'un nen que després d'un període de control ha tornat a fer-ho (enuresi secundària). En el primer cas pot ser que sigui a causa de que no s'ha establert l'hàbit de la retenció nocturna ja que el bolquer o un altre dispositiu fa la feina de retenció i al nen ja li està bé en principi. Si el nen ja havia aconseguit el control dels esfínters anteriorment i apareixen de nou les emissions nocturnes, és quan pot haver-hi una alta probabilitat que tinguem factors emocionals implicats, encara que siguin inconscients per al nen/a. Això ho veiem amb freqüència quan un nen ja amb 5 o 6 anys i que havia aconseguit el control nocturn, torna a fer-se pipí després del naixement d'un germanet. En aquests casos, resulta habitual que el nen generi conductes més infantils, desitgi fer-se més petit per així rebre la mateixa atenció que ell observa per part dels pares cap al germanet nouvingut. Per a un nen petit resulta difícil d'entendre que el nadó necessita més atencions i és més dependent i, per tant, els seus pares han d'estar més a sobre d'ell. Aquest estat al que anomenem de gelosia sol concretar-se, entre altres manifestacions, amb tornar a fer-se pipí. Però hi ha altres motius que haurem de valora per intentar esbrinar quin és el motiu o conjunt d'ells que propicia aquests episodis.
• Valori si s'ha produït algun canvi important en l'entorn del nen (escola nova, pèrdua d'algun familiar, problemes amb els companys). Els nens poden tornar a mullar el llit si se senten insegurs amb pors o simplement visualitzen o viuen situacions estressants. Un mal ambient a casa, discussions acalorades dels pares en la seva presència, separacions, pèrdues d'algun familiar, etc, poden ser factors facilitadors del problema.
• Cal indagar quines conseqüències té per al nen aquests episodis. Hem comentat ja que la gelosia encoberta pot ser una causa. Si el nen veu que amb aquestes conductes aconsegueix una atenció especial dels pares (parlen molt amb ell per saber què passa, li prometen premis si ja no ho fa o, simplement, el renyen) aquesta conducta es veurà reforçada. L'explicació és senzilla: un nen a aquestes edats, si veu que aconsegueix una atenció en exclusiva dels pares contingentment a la seva conducta, probablement aquesta augmentarà la seva freqüència, especialment si no pot aconseguir-o no la té per altres mecanismes.

4- Preguntes que ens hem de fer:

Ja hem comentat que per ajudar al nostre fill, hem de tractar de conèixer quin és el conjunt de causes que poden estar influint en l'aparició i/o manteniment del problema.
Les primeres preguntes que ens hem efectuar-són:
Es tracta d'una enuresi primària (no ha aconseguit mai el control del pipí nocturn) o secundària (torna a fer-se pipí després d'haver aconseguit controlar anteriorment).
Si el seu cas és el segon supòsit, hauria de prestar especial atenció als factors psicològics i emocionals (Hi ha un nou germà a la família? Quina és la situació familiar? Ha vist o sentit alguna cosa que no tocava? ¿Sospita d'algun problema a l'escola?). Qualsevol dels elements anteriors pot provocar un cert estrès en l'infant i manifestar-se amb aquests episodis. Solem veure amb freqüència en pares separats que el nen pot presentar comportaments diferents en un o altre lloc depenent de amb qui estigui. En tot cas, aquest tipus de situacions, el que fan és posar-nos de relleu que hi ha algun tipus de problema emocional en el nen i que l'haurem d'atacar primer per solucionar el pipí després.
Hi ha també nens, que en un moment donat, poden tornar-se a fer pipí durant el dia. En aquests casos, els factors emocionals, excepte malaltia o problema fisiològic, solen ser també els causants.

Quan es tracta de l'enuresi primària hem de centrar principalment en els hàbits adquirits. Pot ser que el nen hagi crescut amb els bolquers i, per tant, no hauria tingut la necessitat d'intentar controlar el pipí nocturn. Per als pares pot suposar un alleujament momentani però després les coses es compliquen quan el nen es fa gran i no se sent segur al respecte i li condiciona les sortides, excursions o colònies amb els seus companys.

5- Pautes a seguir:

• Tracti el problema amb naturalitat i adaptada a l'edat i circumstàncies de l'infant.
• Eviteu culpabilitzar al nen però cal ser constant en l'exigència d'uns hàbits mínims com el fer pipí abans d'anar a dormir, reduir ingesta de líquids, canviar el llit si el mulla a la nit, etc.
• Traieu el bolquer (en nens de + de 5-6 anys) i poseu el protector del matalàs. Expliqueu-li que anem a ajudar-lo perquè aviat aconsegueixi controlar el pipí. Procureu mantenir la calma si al nen li costa avançar. Si ens veu nerviosos la cosa anirà pitjor segurament.
• Sàpiga motivar quan vagi progressant i aconsegueixi algunes nits seques. Podeu utilitzar alguna estratègia d'economia de fitxes o sistema de premis. En cas contrari intenti no prestar-li molta atenció. Simplement el nen ha de dur a terme les accions acordades segons edat (canviar-se ell, el llençol, etc.)
• Per ajudar-lo un bon sistema és el conegut "pipí stop". Es tracta d'un petit aparell que porta un sensor que es col·loca en el eslip del nen i l'avisa quan se li comença a escapar el pipí per la nit. D'aquesta manera, el nen es desperta i ha d'intentar retenir-lo i anar al bany enseguida. Després de diversos dies el nen sol aconseguir el control sobre l'esfínter durant la nit i l'aparell es retira.
• No oblidi, com hem ja explicat, que l'enuresi pot tenir importants factors de base emocional i psicològic. Per tant, procuri no donar una excessiva atenció a aquestes conductes amb massa recriminacions o explicacions. No es tracta de castigar. En aquests casos, podem mantenir la calma alhora que el nen ha de saber que ha de canviar-se o fer el llit de nou. Animem-lo sempre i donem-li confiança, però també dediquem-li més temps d'atenció i joc fora d'aquests episodis ja que pot ser una de les causes del manteniment d'aquestes conductes.
• Procureu parlar i jugar molt amb ell. A través del joc és com els nens solen indicar les seves pors o preocupacions i, a partir d'aquí, podem detectar si hi ha alguna cosa en el seu entorn que el preocupa.
• Si té dubtes o no aconsegueix avançar en el problema no dubti de visitar a un professional.

A tenir en compte:

Els continguts d’aquesta web tan sols tenen caràcter d’informació general. Aquesta informació no pot ser utilitzada amb finalitats diagnòstiques o de tractament. És el professional de la salut pertinent qui ha de prendre les decisions adequades després d’efectuar l’avaluació del cas concret.