El Principi de Premack

1 - Resum de la tècnica
2 - Fonaments teòrics
3 - Descripció
4 - Aplicació
5 - Cas pràctic
6 - Apunts finals

1- Resum de la tècnica

2- Fonaments teòrics

Es tracta d'un principi de reforçament formulat originalment per Premack el 1965. L'enunciat literal ens diu: "Donades dues respostes en un procediment de condicionament operant, la resposta més probable reforçarà a la conducta menys probable; la resposta menys probable no reforçarà a la conducta més probable."

3- Descripcció

Anem a explicar una mica millor el principi. El que va fer Premack és observar en una situació experimental les opcions naturals que els nens preferien al oferir-los-hi dues opcions. La primera era jugar a maquinetes (aleshores jugar al pinball, avui podria ser qualsevol tipus de joc a l'ordinador) i la segona menjar llaminadures.
En els nens que van preferir jugar al pinball es va establir que aquesta era la resposta reforçant, igualment pels que van preferir les llaminadures. La segona opció passaria a ser una conducta menys probable o desitjable en una situació de lliure elecció.
Però, a efectes pràctics, el realment interessant és que Premack va verificar experimentalment que podíem utilitzar la conducta més probable (la de primera opció, es a dir, la que més li agrada al nen) per reforçar l'ocurrència de la menys desitjada o probable.

4- Aplicació

Per no entrar en més consideracions tècniques, el que es dedueix a efectes pràctics és que, si sabem quines són les activitats que més li agraden al nen, podem utilitzar aquestes per reforçar la presència d'altres que li són menys agradables.
Per exemple: imaginem un nen que li encanta dibuixar a classe però no suporta les matemàtiques. En aquest cas el que podem fer és donar-li l'oportunitat de que faci la seva activitat preferida per més temps (activitat reforçant) si aconsegueix augmentar el temps de dedicació a les matemàtiques (activitat menys preferida).
També podem supeditar el temps dedicat activitats lúdiques diverses (les del seu gust) al compromís d'augmentar progressivament el temps a certes matèries o activitats que no li agraden tant o en les que presenta problemes.

Altres exemples aplicats:
-Després de realitzar un nombre determinat d'operacions matemàtiques (conducta de baixa freqüència) pot dedicar un temps establert a una activitat molt habitual en ell (dibuixar, pintar, plastilina).
-Després de romandre atent i efectuar una activitat de Lectura durant el temps establert (conducta baixa freqüència), a continuació pot dedicar un temps a treballar amb retallables (conducta d'alta freqüència o reforçador d'activitat).

Cal tenir en compte que la diferència fonamental amb altres tècniques operants (reforç, cost de la resposta, etc ...) és que aquí el reforçador no és un objecte, fitxa, premi o qualsevol altre element primari sinó una conducta d'alta probabilitat d'ocurrència en un individu concret (dibuixar, pintar, jugar a l'ordinador, etc ...). Igualment l'objectiu del canvi és una conducta de baixa probabilitat d'ocurrència però que volem que augmenti (estudiar, no aixecar de la taula a l'escola, obediència, atenció, etc.).

Orientacions generals:

• La tècnica pot adaptar-se a diferents edats i prendre diferents formes, preferentment i, segons nivell del nen, a partir dels 7 o 8 anys. És una tècnica bàsicament d'aplicació individual ja que depenem de les preferències naturals de l'infant, però també pot aplicar-se col·lectivament ja que hi ha activitats que són del gust de la majoria de joves (esports, ordinadors, etc ...).
• Cal ser creatius en la seva aplicació i el secret està en trobar la conducta d'alta freqüència que ens serveixi com a reforçador adequat en cada cas.
• En alguns casos, acostuma a funcionar molt bé recolzar-se amb registres o gràfics visuals (especialment en l'àmbit de l'educació especial) a on el nen pugui veure que té a la seva disposició l'activitat reforçant. Aquesta gràfica es pot fer indicant el temps que el nen va guanyant per efectuar la seva activitat reforçant o també en forma de “cost de la resposta”. Es a dir, el nen pot començar tenint tot el premi disponible però qualsevol incompliment de les normes pactades li aniran reduint el temps disponible per l’activitat del seu gust. Aquesta última modalitat s’utilitza sovint per nens que els hi costa molt obtenir premis i que s’han acostumat a no lluitar per obtenir-los. Ara, el nen té el premi d’entrada, però tindrà que seguir les pautes per tal de conserva’l.
• Igual com passa en l'aplicació d'altres tècniques, és necessari assegurar-se que el nen aconsegueixi alguns petits èxits al principi per que no se'ns desmotivi.
• A nivell de grup assenyalar que, després de la planificació prèvia, podem millorar aspectes del funcionament dins l'aula. A tal efecte es pot crear un registre col·lectiu on la consecució dels objectius marcats comporti beneficis pel grup en forma de temps lliure extra, canvis a activitats més gratificants (augmentar temps de joc), o millorar col·lectivament la nota amb un plus pactat amb anterioritat .
• Les possibilitats són moltes i només depenen de la imaginació de les persones que l'apliquen i les limitacions o possibilitats del grup o escola.
• Amb el temps, s'espera que les noves conductes que han tingut que ser reforçades al principi amb activitats gratificants, vagin progressivament consolidant-se i finalment no necessitin ja del reforç inicial per seguir en el repertori del nen.
• En definitiva, podem aplicar el Principi de Premack per augmentar la motivació cap al treball però també per fomentar aspectes de la relació entre iguals, millorar la cohesió del grup o millorar la conflictivitat en o entre alumnes concrets.

5- Cas pràctic

Joan és un nen de 12 anys que presenta episodis recurrents de desobediència cap a la seva mestra amb dificultats per centrar l'atenció i alterant el bon funcionament de la classe. El que més li agrada és jugar a l'ordinador, en especial, els jocs de competició de cotxes. L'única ocasió que té de fer-ho a l'escola és en l'hora setmanal que tenen d'informàtica. No obstant això, el temps de joc lliure és només d'uns 10 minuts ja que a la resta del temps s'efectuen activitats programades.
En aquest cas, a banda d'altres mesures, se li va plantejar a Joan la possibilitat de poder jugar fins a 20 minuts. No obstant això, se li va advertir que si les seves conductes a classe continuaven aquest temps podia reduir-se a 0.
Joan està acostumat a ser castigat i és conscient que els seus problemes conductuals li impossibiliten, d'entrada, aconseguir qualsevol recompensa mitjançant el sistema de fitxes convencional al que no respon bé.
És per això que es va pensar en utilitzar el Principi de Premack combinat amb el cost de la resposta.
D'aquesta manera, se li va comentar a Joan que el reforç estava disponible (20 minuts de joc a l'ordinador a classe d'informàtica). Depenia d'ell conservar aquest temps. El missatge que es llançava al nen havia canviat. Ja no es tractava de castiga'l si no era obedient (és el mestre qui pren la iniciativa com executor de l'estímul punitiu), sinó de fer-li veure que, d'entrada, ja disposa del reforçador (un temps addicional en la seva activitat favorita), només tenia que esforçar-se en no ser desobedient per gaudir-lo (el pes recau sobre el propi individu que pren el control sobre les conseqüències).

Detalls de la intervenció efectuada:
Per concretar l'actuació, es va crear un registre amb una barra que representava que els 20 minuts de joc estaven disponibles en començar la setmana (dilluns). A mesura que Juan efectuava les conductes no desitjades aquesta barra anava decreixent restant el temps disponible. És a dir, Juan consumeix temps del seu joc preferit paral·lelament a l'aparició de les conductes negatives (cost de la resposta).

Abans de posar en marxa la intervenció:
1 - Es van pactar les conductes susceptibles de penalització per a que no hi hagués discrepàncies o dubtes. És a dir, es va especificar el nen de forma concreta quines eren les conductes que considerem desobedient (aixecar-se de la taula a l'aula quan s'està treballant, negar-se a treballar, etc.).
2 - Es van seleccionar les conductes més molestes o persistents per actuar sobre elles. No convé actuar sobre moltes manifestacions conductuals a la vegada. Un cop es produeix la millora sobre l'objectiu plantejat poden incorporar-se altres conductes progressivament pel seu control o modificació.

El registre es va formalitzar i estava disponible per a ser vist cada vegada que se li restava temps. Sol ser més eficaç que el nen visualitzi directament sobre un gràfic l'estat de la situació que li expliquem només amb paraules.
Recordar que un dels factors claus de l'èxit d'aquesta tècnica és que el nen té directament el control sobre les conseqüències de la seva conducta. És a dir, ja té el premi d'entrada, però haurà de ser capaç de controlar la seva conducta per no perdre'l. Això ho fa més atractiu i diferent del càstig clàssic.
Joan va seguir amb males conductes la primera setmana d'implantació del registre, va millorar en la segona ia la tercera va aconseguir disposar de tot el temps de joc.

6- Apunts finals

En introduir aquestes tècniques el que estem fent és produir en el nen un aprenentatge conductual nou i incompatible amb la seva forma de procedir actual. El missatge que ha d'interioritzar no és: "si em porto malament em castiguen" sinó: "si faig les coses bé puc beneficiar-me de certs privilegis i passar-m'ho millor. "
Com s'ha vist en el cas pràctic, les diferents tècniques conductuals, aplicades a nens, no s'han d'entendre com estratègies estanques i rígides sinó com un conjunt d'eines que poden combinar de diferents formes per adaptar-les a les peculiaritats de cada nen i/o situació .
Insistir en que cada alumne és un món i cal buscar el punt adequat per a cadascun d'ells. En alguns casos, en especial, en aquells que el trastorn de la conducta obeeixi a causes multifactorials com la pertinença a grups marginals, d'alt risc o factors genètics, aquesta tècnica pot ser insuficient donat que no existeix la motivació concreta cap a alguna cosa en particular. Probablement, en aquets casos, necesitarem introduir i/o complementar amb altres tècniques.
Finalment assenyalar que cal valorar com hem d'aplicar la tècnica dins l'aula quan es tracta d'un alumne, és a dir, estem proporcionant un premi a un nen en concret perquè intensifiqui certes conductes positives. El dubte pot plantejar-se en el sentit de què fem amb la resta del grup que ja està funcionant bé. Una solució és ampliar els premis a tot el grup o que el nen efectui l'activitat assenyalada com a premi en moments concrets fora de les activitats de grup. Tot això ha de ser planificat segons les circumstàncies.

A tenir en compte:

Cal dir que les diferents orientacions que s’exposen en aquestes pàgines tan sols pretenen aportar informació general. Cada docent té que valorar la idoneïtat de aplicar-les o ajustar-les a les circumstàncies del seu propi alumnat, tipus d’aula i col·legi sota la seva responsabilitat.