La importància de les habilitats socials en nens.

1 - Importància de la seva adquisició a edats primerenques
2 - Delimitant el concepte d'Habilitats Socials (HS)
3 - Avaluació de les H.S.
4 - Intervenció psicològica en l'aprenentatge de HS
5 - Plantejament de la intervenció

1- Importància de la seva adquisició primerenca.

Nombroses investigacions retrospectives donen bon compte de la relació directa entre les competències socials en la infància i el posterior funcionament social, acadèmic i psicològic.
Desenvolupar-se en la societat actual, potser mai com abans, tot i els avenços tecnològics, requereix del desenvolupament primerenc d'una sèrie d'habilitats de comunicació, interacció i lectura de diferents claus socials per poder sobreviure emocional i laboralment en l'etapa adulta.
Molts dels nostres nens, per diferents raons, pot ser que no disposin d'uns recursos mínims per desenvolupar-se adequadament en aquest aspecte. Les conseqüències poden ser aïllament social, rebuig, agressivitat, i, en definitiva, un desenvolupament menys feliç i limitat en les seves possibilitats de creixement.
La manca d'habilitat social pot ser especialment dolorós en l'adolescència quan la relació amb els iguals i la transició a la vida adulta suposa noves exigències i reptes comunicatius.
La investigació suggereix que amb l'edat no millora la falta de competència social de molts nens. Els dèficits en habilitats socials s'han relacionat amb baixa autoestima, amb un locus de control extern i amb la depressió.
Per la seva banda, la relació amb els companys, l'acceptació i popularitat sembla que tenen un important paper en la socialització infantil. Les habilitats socials proporcionen als nens un mitjà a través del qual poden donar i rebre recompenses socials positives, les quals, tanmateix, condueixen a un increment de la implicació social, generant més interaccions positives.

En resum, sembla que els nens populars reforcen socialment els seus companys amb més freqüència que els no populars, i reben, a canvi, major quantitat de respostes socials positives, tant dels companys com dels mestres. Aquest cicle positiu es perpetua durant l'adolescència i, probablement, en la vida adulta.
Hem d'entendre, doncs, l'habilitat per iniciar i mantenir una interacció social positiva amb els altres una consecució essencial del desenvolupament. Aquestes interaccions proporcionen als nens l'oportunitat d'aprendre a identificar les claus socials positives necessàries per aconseguir una adequada adaptació social, emocional, acadèmica i laboral.

2 - Delimitant el concepte d'Habilitats Socials

Especialment interessant ens sembla la definició de Rinn Markle (1979) donat que recull la idea bàsica d'un conjunt de comportaments apresos i adquirits:

En definitiva, podem apuntar les següents característiques nuclears per a la comprensió de les habilitats socials:

Components de les habilitats socials

Malgrat aquestes claus definitòries de les habilitats socials, cal tenir en compte que, sovint, s'utilitzen termes com "Competència social", "assertivitat", "retraïment social", etc. per referir-se al mateix fenomen.
Cal també tenir clar que, quan parlem de nens amb problemes en les habilitats socials (és a dir, en l'establiment de vincles adequats acord amb l'esperat per la seva edat o cultura), no ens estem referint, només al nen tímid. En la base de les conductes de molts nens agressius (que no poden catalogar de tímids precisament), hi ha també una incapacitat manifesta per establir vincles socials adequats.
En molts nens antisocials o agressius el procés de socialització sembla estar greument dificultat. La seva adaptació conductual és, sovint, immadura i no sembla que hagin après les habilitats socials clau necessàries per iniciar o mantenir relacions socials positives amb els altres. Sovint, els companys rebutgen, eviten i / o castiguen als nens agressius i, d'aquesta manera, els exclouen de les experiències d'aprenentatge positiu amb els altres. Tot això es tradueix en un rendiment escolar significativament menor en aquest col·lectiu.

El que es conclou de tot això és que els nens amb dificultats en l'aprenentatge i maneig de les habilitats socials constitueix un col·lectiu heterogeni no reduït tan sols a nen parats, introvertits o tímids.
Un altre factor que hem de tenir en compte avui en dia és l'entorn multicultural. Cada cultura té les seves pròpies matisacions sobre com s'han d'establir les relacions entre les diferents persones (segons edat, sexe o parentiu). És per això, que a nivell d'intervenció psicològica, haurem de tenir en compte aquests aspectes. Difícilment podrem ajudar a un nen amb problemes de relació a l'escola si prové d'un entorn el funcionament és contrari o no coherent amb el que intentem ensenyar.

3- Avaluació de les habilitats socials

L'avaluació de les habilitats socials s'ha de fonamentar en diferents tipus de registres i observacions. En un primer moment, l'entrevista amb els pares ens donarà una primera informació rellevant sobre les característiques del nen i la seva història evolutiva i circumstàncies actuals.
També és important l'entrevista amb el mestre o tutor del nen que ens aportarà dades del seu funcionament amb els seus iguals.
Un altre procediment és el de preguntar als seus iguals o altres persones rellevants, segons el quadre següent.

Amb el nen podem utilitzar autoinformes. En el cas d'adolescents i adults disposem del EHS: Escala d'Habilitats Socials.
Pot ser també necessari avaluar quin és el nivell d'autoestima del nen. Sovint la manca de recursos socials porta annex la desmotivació, baix autoconcepte i fins i tot depressió.

Alguns dels instruments que podem utilitzar:
AE-P: Avaluació de l'autoestima en Educació Primària.
AF-5: Autoconcepte Forma 5. Aplicable a partir de 5è de Primària.

4- Intervenció psicològica en l'aprenentatge H.S.

Ja hem justificat la necessitat d'ajudar els nens amb dificultats en aquest terreny perquè arribin a assolir un desenvolupament positiu en el terreny social, laboral i afectiu.
Hem també d’esbrinar quin pot ser l'origen del problema i quins els factors de risc, abans de procedir a la intervenció.
Hi ha nens que viuen en entorns marginals o en famílies desestructurades que tenen assumit models coercitius d'interacció, on les relacions entre persones es regeixen pel principi de superioritat física.
En un altre ordre, hi ha nens que han patit carències afectives severes a la infància i que aprenen a reaccionar a les "agressions" del món extern tancant-se gairebé a tot nou contacte i, per tant, perdent oportunitats d'aprenentatge.
Altres nens, amb dificultats en la relació social, provenen de famílies normalitzades, són els nens que des de petits es cataloguen de "tímids".
Finalment hi ha nens que senzillament no comprenen la interacció social o ho fan de forma molt esbiaixada i sota els seus propis interessos. En concret ens referim a nens del espectre autista (Síndrome d'Asperger). Evidentment, en aquest últim cas, estaríem davant d'un trastorn clínic i no d'un problema d'habilitats socials encara que aquestes es donin associades i necessiten també intervenció

Variables importants a tenir en compte:
Hi han altres factors que hem de tenir en compte abans de traçar el pla d'intervenció. Seguint a alguns autors destacarem 3 variables fonamentals:

1-Locus de control
Aquest factor defineix la mesura en què una persona percep que les conseqüències estan controlades per ella mateixa o pels altres.
El que ens interessa aquí és que quan una persona creu que les conseqüències del que li passa és en certa mesura degut a les seves pròpies conductes o decisions, pot entendre que canviant alguna d'elles pot millorar (locus control intern).
Contràriament, si una persona creu que per molt que ella mateixa faci o es proposi, no canviarà res a causa de factors fora del seu control (locus de control extern), llavors queda justificada la desesperança o la inutilitat de prendre decisions pròpies.
La conclusió és que, per regla general, com més gran és la creença de control intern d'un nen (per exemple, que la forma en què es comporta influeix en el seu ambient), també són més grans les seves probabilitats de ser assertiu i de desenvolupar un repertori socialment efectiu i apropiat. Per la seva banda, un locus de control extern estaria relacionat amb els conceptes de indefensió i desesperança.
El fracàs per controlar el propi ambient interpersonal pot conduir a una possible depressió, retraïment social i extinció de les respostes socials adaptatives.
Per tant, el locus de control és un factor fonamental. En el cas que es situï a l'extrem extern hem de, en la mesura del possible, treballar perquè sigui el nen qui es vegi capaç de canviar les coses.

2-Irracionalitat
Una altra variable que relacionada amb la competència social, la desesperança i el comportament desadaptatiu és el desenvolupament de creences irracionals.
Seguint la proposta d'Ellis (1971), "Les creences irracionals estan recíprocament implicades en les conductes maladaptadas". Per exemple, una persona que sent la necessitat de"ser estimada per tot el món " o per a la qual "les desgràcies més insignificants són desastroses", es comporta d'acord amb aquestes creences irracionals. El que és encara més important, un nen que hagi desenvolupat un sistema de creences irracionals es pot comportar de forma no adaptada a la situació, utilitzant respostes passives (inhibició) o agressives. Els nens amb més creences irracionals seran, per tant, els que disposen en el seu repertori d'un menor nombre de respostes assertives i, en conseqüència, presenten majors dificultats en la relació social.

3-Nivell d'Intel·ligència
Intel ligència i habilitats socials estan també estretament unides. Els nens que ràpidament aprenen i s'adapten, comencen a desenvolupar uns repertoris interpersonals efectius per assolir els seus objectius, la qual cosa es pot veure reflectit en el seu rendiment escolar o social. Igualment sembla donar-se una relació positiva entre nivell d'intel·ligència i locus de control intern, és a dir, els nens més intel·ligents percebrien en major grau que la seva pròpia actuació és l'element principal per canviar les coses.
Un altre paràmetre que correlaciona positivament amb la intel·ligència és el nivell d'assertivitat.
Finalment, assenyalar que s'han utilitzat molts procediments d'ensenyament per desenvolupar les habilitats socials. El seu objectiu comú és ensenyar comportaments específics relacionats amb la interacció social, però, hi ha dos models generals als quals s'adscriuen els diferents sistemes. El primer entén el problema com una qüestió de dèficit en el coneixement d'habilitats socials. El segon, considera que el nen ja disposa del coneixement de les habilitats requerides però experimenta uns estats o processos emocionals, afectius o cognitius oposats que interfereixen en l'expressió o aplicació de les seves capacitats.
En base a l'estudi de tots aquests factors ja podem definir un pla d'actuació ajustada al nen o jove en el qual volem fomentar l'aprenentatge d'Habilitats Socials.

5- Plantejament de la intervenció

Iniciar un programa d'intervenció en Habilitats Socials en nens i / o adolescents eficaç, passa al nostre entendre per una doble via.

1 º - Treball individual:
Cal conèixer la història de l'individu, els factors de risc i les variables abans esmentades (locus, creences, autoestima, intel ligència, etc.). En funció dels resultats, s'ha d'establir la corresponent intervenció individual per corregir els dèficits trobats. Per exemple, un nen amb un locus de control extern, s'ha de sotmetre a un entrenament cognitiu per intentar un control intern, és a dir, començar a creure que ell pot, amb les ajudes necessàries, influir sobre el que li passa, sobre el món exterior .
En altres casos s'haurà d'intervenir si hi ha una baixa autoestima o desesperança associada.
En general, les diferents tècniques cognitiu-conductuals, poden ser de gran utilitat. Recomanem, segons el cas, les de autoinstruccions, les de resolució de problemes, modelatge, imitació, entrenament, etc. També poden introduir elements de les estratègies paradoxals. Les tècniques més conductuals (Reforç, extinció, etc ...) ens serviran per potenciar algunes de les estratègies anteriors o complementar el treball.

Recordem que aquestes tècniques només poden ser aplicades pels psicòlegs o altres professionals de la salut mental amb formació específica en aquest terreny.

2 - Treball en grup:
Si volem treballar les habilitats socials, és evident, que parteix de l'actuació que porta a terme el professional és mitjançant la seva pràctica en grups. Hi ha diferents programes estructurats que pas a pas posen en pràctica les diferents habilitats. L'escenificació en grup sota el control i modelatge del terapeuta sol ser molt eficaç. No obstant, el repte principal serà el que anomenem "generalització ", és a dir la capacitat del nen per traslladar el que han après en una situació estructurada al seu ambient natural.
Una de les idees bàsiques de l'ensenyament d'habilitats socials és que els nens aprengui col·lectivament la diferència entre el comportament social passiu, agressiu i assertiu. En el primer cas el nen ha de donar compte que és un observador passiu, que no s'expressa a si mateix i deixa que els altres li manin i no sol defensar els seus interessos. En contra l'assertivitat suposa deixar que els altres sàpiguen el que sents i penses d'una manera que no els ofengui, però que al mateix temps et permeti expressar. També vol dir defensar els propis drets d'una manera justa i sincera sense que els altres s'aprofitin d'un.
Tot això pot escenificar mitjançant jocs de rol-playing en què s'exposin diferents situacions socials rellevants. Aquest treball ha de ser complementat amb els deures per a casa i les instruccions pertinents per motivar al nen que apliqui lo après en diferents situacions.

El seguiment del terapeuta, les instruccions a la família i el assegurar uns primers èxits és fonamental per seguir avançant.
Un programa estructurat d'aprenentatge d'habilitats socials pot desglossar en diferents sessions treballant aspectes concrets, per exemple:

-Donar i rebre afalacs.
-Expressar queixes de manera eficaç i adequada al context.
-Saber dir "no".
-Demanar un favor.
-Preguntar per què de forma adequada.
-Demanar a companys o amics el canvi de conductes que ens pertorben.
-Defensar els nostres drets.
-Inicia una conversa amb algú que ens interessa.
-Desenvolupament de l'empatia.
-Les habilitats socials no verbals (gestos, mirada, distàncies, vestuari, etc.).
-En adolescents: Establir relacions amb el sexe oposat.
-Prendre decisions de forma racional.
-Saber afrontar els conflictes.

A tenir en compte:

Els continguts d’aquesta web tan sols tenen caràcter d’informació general. Aquesta informació no pot ser utilitzada amb finalitats diagnòstiques o de tractament. És el professional de la salut pertinent qui ha de prendre les decisions adequades després d’efectuar l’avaluació del cas concret.