Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. OK | Més informació

Trastorns de l'aprenentatge

1- Introducció

Els Trastorns específics de l'aprenentatge (TEAP) constitueixen un conjunt de problemes que interfereixen significativament en el rendiment a l'escola, dificultant l'adequat progrés del nen i la consecució de les metes marcades en els diferents plans educatius.
Tot i que solen presentar-se conjuntament amb alteracions en el funcionament del sistema nerviós central, no són el resultat d'un retard mental associat, d'una privació sensorial o d'un trastorn emocional greu. Per contra, aquests trastorns sorgeixen d'alteracions dels processos cognitius. És probable que hi hagi alguna alteració biològica secundària, però, el que els caracteritza és que el dèficit es dóna només en una àrea molt concreta. Els més habituals són els que fan referència a l'adquisició de la lectura (dislèxia), a l'escriptura o al càlcul.
Aquestes alteracions són molt més freqüents en nens que en nenes i cal advertir que solen passar desapercebudes en un primer moment ja que els nens, com s'ha apuntat, no tan sols no presenten problemes en altres àrees sinó que el seu rendiment en elles pot ser superior a la mitjana.
L'OMS especifica que per efectuar el diagnòstic han d'existir dèficits específics del rendiment escolar, però aquests no seran conseqüència de problemes neurològics importants, discapacitat visual o auditiva sense corregir, retard mental o alteracions emocionals.
El que sí que sol produir-se, és que aquest tipus de dèficits específics, estiguin acompanyats d'altres trastorns de la parla o llenguatge i fins i tot de conducta (p.ex. Trastorn Dèficit Atenció amb Hiperactivitat), així com problemes emocionals secundaris i alteracions en la dinàmica familiar.
No s'han de confondre els Trastorns específics de l'aprenentatge amb els Trastorns Generalitzats del Desenvolupament. Els primers fan referència a problemes delimitats a àrees concretes (lectura, càlcul, etc.), no presentant el nen dèficits significatius en les altres àrees. Mentre que els segons (TGD) s'utilitzen per a designar a problemes que poden ser severs i afecten totes les àrees del desenvolupament infantil (conductual, comunicatiu, cognitiu, social, etc.).

2- Característiques generals

Els T.E.AP. solen presentar associats un conjunt de trastorns, conformant en cada cas, la base del problema:

1 - Trastorns de l'activitat motora: hiperactivitat, hipoactivitat, falta de coordinació.
2 - Trastorns de la percepció
3 - Trastorns de l'emotivitat.
4 - Trastorns en la simbolització o descodificació (receptiu-auditiu i receptiu-visual) i expressiva o codificació (expressiu-vocal i expressiu-motora).
5 - Trastorns en l'atenció: atenció insuficient i atenció excessiva.

No s'ha d'entendre que tots els nens han de presentar totes aquestes característiques, sinó que en major o menor grau solen estar presents en tots els T.E.AP.

3- Causes i evolució

Respecte als factors causals no es pot apuntar cap a una direcció unívoca, no obstant, s'accepta la primacia de factors biològics en interacció amb altres factors no orgànics, com les oportunitats per aprendre, la qualitat de l'ensenyament, el nivell cultural del seu entorn , la implicació dels pares, etc.
Els nens amb aquests trastorns solen millorar amb la intervenció psicopedagògica no presentant, en la majoria dels casos, més problemes en la vida adulta. Tanmateix, si les dificultats d'aprenentatge no són precoçment tractades poden produir, a part del retard educatiu, un conjunt de situacions "secundàries" indesitjables per al procés d'ensenyament-aprenentatge: els repetits fracassos solen portar a la desmotivació, aversió per l'escola conjuntament amb respostes emocionals inadequades.

4 - Criteris diagnòstics del CIE-10

1- Existència d'un deteriorament clínicament significatiu del rendiment escolar específic.
2- El dèficit ha de ser específic en el sentit que no sigui explicable per un retard mental o dèficits menors de la intel·ligència general. Atès que el Quocient d'Intel ligència i el rendiment escolar no són exactament paral·lels, aquesta distinció només es pot fer tenint en compte els tests de QI i de rendiment estandarditzats, aplicats de forma individual, que siguin adequats per a la cultura i el sistema educatiu del nen .
3- El dèficit ha de ser primarenc, en el sentit que ha d'haver estat present des del començament de l'educació i no haver estat adquirit amb posterioritat.
4- No han d'estar presents factors externs que poguessin justificar suficientment les dificultats escolars, per exemple que el baix rendiment sigui degut directament a un absentisme escolar perllongat, sense ensenyament a casa o una educació totalment inadequada.
5- Els trastorns específics del desenvolupament de l'aprenentatge escolar no són conseqüència directa de dèficits visuals o d'audició no corregits.
   

Actualització criteris diagnòstics (DSM-V)

Actualment, els professionals que treballem amb nens que presenten en una mesura o una altra, dificultats de l'aprenentatge, observem que, freqüentment, resulta molt complicat establir un diagnòstic diferencial clar. És a dir, ens trobem amb nens que tenen una bona lectura però molt baixa comprensió lectora i, a més, presenten moltes dificultats en l'escriptura en forma, contingut o faltes d'ortografia. En aquest cas quin seria el diagnòstic de preferència? Potser una dislèxia si tenim acreditat un QI normalitzat i dificultats específiques en la comprensió o un Digrafía ja que el nen compleix aquests requisits però també presenta mala escriptura o moltes faltes d'ortografia que no es justifiquen totes per un desconeixement de les regles d'ortografia.

A la pràctica dislèxia, digrafía i discalculia, no s'han d'entendre com a entitats diagnòstiques separades sinó que, sovint, es troben molt associades. El nen que llegeix malament és molt probable que presenti també desorganització en l'escriptura i el que tingui dificultats en el càlcul, pot ser que també presenti dificultats en la comprensió lectora. Encara que sempre pot detectar-se un àrea en la que un determinat nen o nena presenta més dificultats, els Trastorns específics de l'aprenentatge tenen una alta comorbiditat entre ells i, per tant, hem de treballar amb tots ells en la mesura que cada cas ho necessiti i més enllà de l’etiqueta diagnostica que li posem.

En aquest sentit, creiem que les aportacions del nou DSM-V proporcionen més claredat i facilitat per oferir un diagnòstic més coherent amb la realitat de cada nen. La raó és que s'unifiquen els diferents trastorns (dislèxia, disgrafia, discalculia, no especificat) en una única categoria: “Trastorns específics de l'aprenentatge” i després ens permet establir les dificultats concretes (en escriptura, lectura o càlcul) i la seva intensitat d'afectació ( lleu, moderada o greu). A continuació oferim el quadre comparatiu corresponent:

5- Comparativa DSM-IV i DSM-V

DSM-IV: Trastorns de l'Aprenentatge. DSM-V: Trastorns específics de l'aprenentatge.
Trastorn de la lectura Especificar si:
-Amb Dificultat en la lectura
-Amb Dificultat en l'expressió escrita
-Amb Dificultat matemàtica
Trastorn de l'expressió escrita. Especificar la gravetat:
lleu, moderat, greu.
Trastorn del càlcul.  
Trastorn de l'aprenentatge no especificat.  

6- Nous criteris diagnòstics DSM-V

A: Dificultat en l'aprenentatge i en la utilització de les aptituds acadèmiques, evidenciat per la presència d'algun dels símptomes següents, almenys durant 6 mesos:
1- Lectura de paraules imprecisa o lenta i amb esforç.
2- Dificultat per comprendre el significat del que es llegeix.
3- Dificultats ortogràfiques.
4- Dificultats amb l'expressió escrita.
5- Dificultats per dominar el sentit numèric, dades numèriques i el càlcul.
6- Dificultats pel raonament matemàtic.
B: Les aptituds acadèmiques afectades estan per sota del que s'esperava per l'edat cronològica i interfereixen significativament amb el seu rendiment acadèmic o laboral, o amb activitats de la vida quotidiana, que es confirmen mitjançant proves estandarditzades administrades individualment i una avaluació clínica integral.
C: Les dificultats d'aprenentatge comencen a l'edat escolar però poden no
manifestar-se totalment fins que les demandes de les aptituds acadèmiques afectades superen les capacitats limitades de l'alumne.
D: Les dificultats d'aprenentatge no s'expliquen millor per discapacitats intel·lectuals, trastorns visuals o auditius no corregits, altres trastorns mentals o neurològics, adversitat psicosocial, manca de domini en el llenguatge, d'instrucció acadèmica o directrius educatives inadequades.
Tenir en compte que:

S'han de complir els 4 criteris diagnòstics en base a una síntesi clínica de la història de l'individu (del desenvolupament, medica, familiar, educativa), informes escolars i avaluació psicoeducativa.

Criteris per determinar dificultats cada àrea:

Amb dificultats en la lectura:
- Precisió en la lectura de paraules.
- Velocitat o fluïdesa de la lectura
- Comprensió de la lectura.
Amb dificultats en la l'expressió escrita:
- Correcció ortogràfica.
- Correcció gramatical i de la puntuació.
- Claredat o organització de l'expressió escrita.
Amb dificultat matemàtica:
Sentit dels números
Memorització d'operacions aritmètiques
- Raonament matemàtic correcte.

7 - Principals manifestacions dels TEAp:

Trastorn de la Lectura (Dislèxia) Trastorn de l'escriptura (Disgrafia) Trastorn del càlcul (Discalcúlia) Què és la Lateralitat Creuada?

Necessita més informació o ajuda?

Temes relacionats en aquesta web:

Avaluació de la Intel·ligència: WISC R - WISC IV (en castellà) Baix rendiment escolar Suggeriments pel Control de la Conducta infantil La Timidessa: El nen tímid

Patrocinadors:

A tenir en compte:

Els continguts d’aquesta web tan sols tenen caràcter d’informació general. Aquesta informació no pot ser utilitzada amb finalitats diagnòstiques o de tractament. És el professional de la salut pertinent qui ha de prendre les decisions adequades després d’efectuar l’avaluació del cas concret.

00004448