Nens amb altes capacitats: Símptomes i pautes.
1 - Introducció
2 - Primers símptomes de Altes Capacitats
Taula comparativa: Fites del desenvolupament normal o avançat
3 - Característiques fonamentals en la infància
4 - Dificultats i proves per a la detecció precoç
5 - Característiques generals i problemes associats
6 - Orientacions generals per a pares i família
7- Document d'Ensenyament: Detecció i avaluació en l'àmbit educatiu.
8- Enllaços d'interès: Activitats, Associacions i Centres especialitzats
1- Introducció
La superdotació o altes capacitats són conceptes encara controvertits i no exemptes de polèmica respecte al seu significat, avaluació i intervenció. Tothom sap, però, que es tracta d'uns termes que s'utilitzen per designar a aquells nens que tenen una alta intel·ligència. Una altra qüestió és què entenem per intel·ligència i com podem mesurar-la per establir uns criteris fiables d'identificació entre nens amb aparents bones capacitats.
El primer psicòleg que va utilitzar la paraula "superdotat" va ser el nord-americà Lewis Terman (1932) per referir-se als subjectes que estaven en la franja superior de l'1% en els resultats d'intel·ligència general avaluada mitjançant les escales Stanford-Binet.
Més endavant va anar agafant rellevància el concepte de QI (Quocient Intel·lectual), per considerar el superdotat com el subjecte que obtenia una puntuació igual o superior a un valor de 130.
Evidentment, aquests estudis basaven les seves apreciacions només en la consecució d'un determinat nivell intel·lectual mesurat mitjançant proves específiques. No obstant això, avui dia, sabem que la superdotació inclou, a més, una sèrie de característiques i capacitats que van més enllà d'un simple número. Per tant, un QI igual o superior a 130 o una capacitat intel·lectual elevada serien una condició necessària però no suficient.
En aquesta pàgina intentarem aportar més dades sobre tot això, però abans cal definir els diferents conceptes associats.
Hi ha força confusió, depenent de diferents autors i estudiosos del tema, respecte als conceptes de Superdotació i Altes Capacitats. Encara que s'utilitzen indistintament en general, creiem que parlem d'Altes Capacitats amb nens que presenten un QI Total proper o superior a 130 en les proves d'Intel·ligència (normalment les escales Weschsler: WPPSI-III, WISC-IV, WAIS). També haurien de tenir en totes les àrees del perfil cognitiu (verbal, raonament perceptiu, memòria de treball, velocitat de processament en el WISC-IV) puntuacions al voltant de 120 o superiors, és a dir, no hi hauria àrees per sota de la mitjana normativa.
Encara que sol utilitzar-se el valor de 130 com a punt de tall, hem d'assumir l'error de mesura i ser cauts, tenint en compte que les Altes Capacitats són més que un número i sent aquesta una condició necessària no és suficient. Les Altes Capacitats van associades també al factor de creativitat i un conjunt de característiques de funcionament del nen que aquí s'exposen.
La Superdotació entenem que és un nivell extremadament elevat de competència en determinades àrees però difícilment aquest nivell es mantindrà en totes les restants. Són nens que poden destacar en tot però la seva genialitat s'expressa en un camp determinat ja siguin les matemàtiques, llenguatge o un altre. Aquest matís pot fer una mica diferents dels nens que anomenem amb Altes Capacitats.
En definitiva La Superdotació l'entenem com el germà gran del Talent portat al seu extrem més alt.
En ambdós casos les Altes Capacitats o La Superdotació comparteixen un patró de temperament o personalitat caracteritzat normalment per alguns dels següents factors, si bé cada nen és diferent: hipersensibilitat, afany de protagonisme o lideratge (que, de vegades, no aconsegueixen), baixa tolerància a les crítiques o qüestionaments dels seus punts de vista, gran riquesa de vocabulari i per argumentar les seves demandes, memòria excepcional, perfeccionista, molt autoexigent, sentit de l'humor peculiar, sofisticat.
Per la seva banda, parlem de Nens Precoços quan presenten un avanç significatiu en alguns fites evolutives en un moment donat del seu cicle de desenvolupament (parlen abans, amb molt vocabulari, aprenen a llegir amb només 4 anys, etc.). Són nens que aprenen ràpid i marquen diferències amb els seus companys, si bé, pot ser que no presentin altres símptomes d'altes capacitats com la creativitat o la implicació en determinades àrees d'interès.
En edats primerenques (menys de 6,7 anys) tot i que les puntuacions obtingudes en els Test d'Intel·ligència estiguin dins dels valors necessaris d'altes capacitats o superdotació, no es pot afirmar que aquests nens vagin a pertànyer en un futur a aquest grup. La raó fonamental és que els nens a aquestes edats experimenten encara molts canvis a nivell físic i psicològic, podent presentar en anys posteriors una normalització dels seus aprenentatges respecte al seu grup d'iguals. Sí que és cert que dins d'aquest grup de "avançats" bastants d'ells consolidaran els trets necessaris per confirmar les seves capacitats. De totes maneres això haurà de verificar-se en edats més avançades (a partir 11-12 anys).
Podem concloure afirmant que pràcticament tots els nens en els que s'ha confirmat les Altes Capacitats, han presentat aprenentatges avançats per a la seva edat des de petits. No obstant això, no tots els nens que han presentat aquests aprenentatges primerencs han acabat en Altes Capacitats a edats majors.
2 - Primers símptomes d'Altes Capacitats
Molts pares sospiten d'altes capacitats en els seus fills però no sempre aquestes es confirmen. Tal com hem explicat, cal diferenciar entre nens avançats (respecte a la seva edat cronològica), nens amb talent en certes àrees (música, dibuix, etc.), nens amb altes capacitats i nens amb superdotació.
Tots aquests nens solen ser desperts, curiosos, s'interessen activament pel seu entorn però són, abans que res, nens amb unes necessitats pròpies de la seva edat cronològica independentment del seu nivell d'intel·ligència. Per tot això es fa necessari recordar que també les seves necessitats psicològiques i afectives han de ser ateses i la intervenció no s'ha de centrar únicament en desenvolupar el seu potencial intel·lectual.
Respecte al fet diferencial de la superdotació, en les primeres etapes evolutives, podem sospitar-les a partir del desenvolupament avançat del nadó prenent com a referència les fites evolutives esperades a una determinada edat i la seva consecució de forma anticipada.
Cal tenir en compte que cada nen segueix el seu propi curs de maduració cognitiva i potser, en un moment donat, aconsegueixi anticipadament una determinada habilitat en una àrea concreta però pot ser més lent en aconseguir altres.
El que sí que sembla clar és que els nens superdotats exhibeixen un talent precoç. Així assumeixen anticipadament la capacitat per emetre frases completes quan altres nens de la seva edat estan en el període d'emissió de paraules soltes. Igualment poden percebre detalls de l'entorn en què ni tan sols els adults reparen o mostrar una sensibilitat cap a certs temes exagerada per la seva edat. No obstant, no tot és positiu, ja que en aprendre ràpid poden arribar a fer-se pesats i esgotar literalment a pares i mestres davant d'una allau de preguntes incessants i la necessitat d'aprofundir en qualsevol tema que els cridi l'atenció.
A continuació exposem una taula comparativa entre el desenvolupament normal i el desenvolupament avançat del nadó (Harrison, 1995). Si a partir d'aquesta taula comprova que el seu fill va obtenint les diferents fites a una edat anterior a la que li correspon per la seva edat cronològica, pot indicar-nos la sospita d'una possible superdotació.
Fites del Desenvolupament en mesos (Harrison 1995)
| Àrees de desenvolupament | Desenvolupament normal: | Desenvolupament avançat (30%) |
|---|---|---|
| Desenvolupament motriu gruixut: | ||
| Roda sobra si mateix | 3 | 2,1 |
| Es senta sol | 7 | 4,9 |
| Roman de peu sol | 11 | 7,7 |
| Camina sol | 12,5 | 8,8 |
| Puja les escales | 18 | 12,6 |
| Passa les pàgines dels llibres | 18 | 12,6 |
| Corre bé, amb facilitat | 24 | 16,8 |
| Salta amb els dos peus | 30 | 21 |
| Utilitza els pedals del tricicle | 36 | 25,2 |
| Tira la pilota sense dificultat | 48 | 33,6 |
| Salta amb els peus alterns | 60 | 42 |
| Desenvolupament motriu fi: | ||
| Juga amb el sonall | 3 | 2,1 |
| Reté objectes entre el dit i el polze | 9 | 6,3 |
| Gargoteja espontàniament | 13 | 9,1 |
| Dibuixa persones diferenciant les dues parts del cos | 48 | 33,6 |
| Dibuixa persones amb un cos reconeixible | 60 | 42 |
| Dibuixa persones amb coll, mans i roba | 72 | 50,4 |
| Desenvolupament del llenguatge: | ||
| Diu la seva primera paraula | 7,9 | 5,5 |
| Respon al seu nom | 9 | 6,3 |
| Parloteja amb entonació | 12 | 8,4 |
| Té un vocabulari de 4-6 paraules | 15 | 10,5 |
| Nomena un objecte | 17,8 | 12,5 |
| Posseeix un vocabulari d'unes 20 paraules | 21 | 14,7 |
| Combina diverses paraules espontàniament | 21 | 14,7 |
| Usa frases simples | 24 | 16,8 |
| Utilitza pronoms personals | 24 | 16,8 |
3 - Característiques fonamentals en la infància
Diferents associacions i autors han tractat de sintetitzar les característiques fonamentals que presenten els nens superdotats en la infància. Hem de destacar al respecte la proposta de la Queensland Association for Gift and Talented Children Inc (QAGTC) d'Austràlia per tal d'unificar criteris i servir de base en la intervenció psicoeducativa i dotar els pares d'orientacions precises.
Entre altres característiques, els nens superdotats d'edats compreses entre 2,6 i 5,6 anys presentarien les següents:
a) Desenvolupament avançat.
La precocitat en els diferents fites evolutives es fa present des dels primers mesos de vida. S'anticipa el caminar, el llenguatge, etc. S’interessen ràpidament pels llibres i alguns d'ells poden ser lectors precoços.
b) Interès per l'aprenentatge.
L'aprenentatge s'assumeix amb gran facilitat.
La seva gran memòria els permet absorbir literalment qualsevol tipus d'informació. Poden mostrar àrees d'interès concret sobre temes socials, de la natura, sobre l'univers o altres buscant activament informació.
c) Aprofundir en els coneixements.
Aquests nens necessiten aprofundir de forma exagerada en els diferents aprenentatges del seu interès. Sovint actuen com ho faria un filòsof o un científic intentant esbrinar i donar una explicació lògica a allò que els interessa.
d) Alt nivell d'activitat.
Solen ser nens inquiets, de vegades hiperactius, amb necessitats de son reduïdes. Realment esgotadors per als pares donada la seva incessant recerca d'explicacions.
e) Precaució i temors.
A causa del seu caràcter analític i necessitat d'anar més enllà, els nens amb superdotació poden mostrar cautelosos davant de noves situacions. En aquests casos, abans d'actuar, analitzaran l'entorn i tractaran de minimitzar el risc de fracàs davant qualsevol repte que es pugui generar. El seu patró d'actuació és primer observar i després actuar segons un pla lògic derivat de la seva anàlisi previ. Solen sentir molta por davant la possibilitat d'un possible fracàs.
f) Sensibilitat.
Un tret bastant comú en aquest col·lectiu és la gran sensibilitat i empatia que mostren respecte a temes com el maltractament a persones o animals, la injustícia social, etc. Poden arribar a ser molt crítics amb ells mateixos i quan es sobrecarreguen amb les seves sensacions poden tornar-se introvertits i reservats.
g) Desenvolupament desigual.
El desenvolupament dels nens amb superdotació no segueix un curs homogeni en les diferents àrees. Alguns autors parlen de "disincronia evolutiva" per explicar les discrepàncies entre el desenvolupament de la seva capacitat intel·lectual respecte d'altres àrees com la conducta i, especialment, l'emocional. D'aquesta forma és relativament freqüent que es preocupin enormement per conceptes com Déu, el món, la mort, l'univers, etc, però tanmateix no disposen, a nivell emocional, de la suficient maduresa per manejar-se degudament amb aquets temes i això pot ser causa d’angoixa i desassossec.
També pot resultar paradoxal el fet que mostrant altes capacitats de comprensió puguin, en un moment determinat, reaccionar com un nen de la seva edat, amb plors, rebequeries o altres. De fet el nen reacciona emocionalment de forma coherent a la seva edat cronològica.
Per la seva banda les adquisicions motrius poden desenvolupar-se més tard i, per tant, no correspondre les seves habilitats intel·lectuals amb les seves destreses manuals (dibuix, escriptura ...).
h) Capacitat precoç per diferenciar entre realitat i fantasia.
Una altra de les característiques d'aquest col·lectiu és el plantejament avançat de qüestions com la inevitabilitat de la mort i preguntes recurrents sobre històries o contes per assegurar-se del que pot o no ser real o succeir.
i) Interès en qüestions morals o socials.
Solen desenvolupar una especial sensibilitat o consciència sobre problemes socials, desigualtats, injustícies. També poden preocupar-se per temes com la guerra, medi ambient, contaminació, violència, etc. Freqüentment es troben davant respostes ambivalents, dubitatives o poc precises per part dels adults, això augmenta la seva por o frustració en no trobar una explicació racional.
j) Major poder de raonament i manipulació.
Els nens superdotats utilitzen com a principal eina comunicativa el llenguatge que és on marquen diferències significatives amb els seus iguals. Això unit a la seva capacitat de comprensió i raonament lògic els fan molt proclius a defensar amb tota mena d'arguments les seves reivindicacions, demandes o, de vegades, capricis. Si no se'ls aplica uns límits o disciplina "normal" com ho faríem amb altres nens poden convertir-se en petits manipuladors.
k) Habilitats Socials.
Aquest és un punt clau en el desenvolupament dels nens superdotats. Hem comentat ja la seva gran comprensió de l'entorn, també del social, el que pot desenvolupar-hi unes capacitats innates de lideratge en el seu grup. No obstant això, des de molt petits, poden veure's a si mateixos, com diferents als altres. El seu sofisticat vocabulari, el seu sentit de l'humor, el seu perfeccionisme i, sobretot, la constatació que els seus interessos especials no són compartits pels seus companys, poden dificultar en gran mesura la integració en el grup. Aquests problemes poden agreujar-se a mesura que el nen creix i s'acosta a l'adolescència, augmentant sensació de rebuig, incomprensió i baixa autoestima.
l) Individualitat.
Normalment aquests nens són vistos com a subjectes estranys, rars, extravagants a causa de la seva creativitat i fantasia així com un peculiar estil i ritme d'aprenentatge.
És molt important que a aquests nens no se'ls organitzi constantment i que disposin del seu propi espai per organitzar i crear les seves pròpies coses.
m) Perfeccionisme.
És un altre dels trets nuclears. Amb molta freqüència, necessiten aprofundir en tots els aspectes dels temes del seu interès i ho fan amb una allau de preguntes que poden resultar esgotadores per als pares i impertinents per als mestres.
Quan no arriben les metes o objectius que s'han proposat, solen frustrar-se i sentir gran desassossec. Això pot conduir-los a refusar o abandonar la tasca abans que a rebaixar l'objectiu que s'han imposat.
4 - Dificultats i proves per detecció superdotats
Hem comentat a inici d'aquesta pàgina que la superdotació inclou un QI igual o superior a 130 però que això només era una condició necessària però no suficient. L'etiquetatge de "superdotat" ha de comprendre a més, la presència d'algunes de les característiques de funcionament abans apuntades durant la infància.
Un altre problema que cal exposar i aclarir és que el mesurament del QI no suposa una mesura estable al llarg del cicle evolutiu del nen. És a dir, és més inestable a mesura que reduïm l'edat del nen avaluat. Així el valor del QI d'un nen de 4 anys pot patir un marge de variació significatiu com a conseqüència del propi procés maduratiu del nen. En canvi a partir de l'adolescència dels valors presenten major estabilitat. En general podem afirmar que fins als 12 o 13 anys hem de ser prudents en la identificació d'aquests nens. Hem de saber diferenciar el "superdotat" de nens anomenats "amb maduració precoç" (aconsegueixen certes fites evolutives abans d'hora però després segueixen un curs normal), "el nen amb talent" (aconsegueix destacar en un determinat aspecte cognitiu, en una àrea de coneixement específica, però no ho fa en altres), "el nen brillant" (caracteritzat per una bona intel·ligència i rendiment acadèmic però no presenten altres peculiaritats com perfeccionisme, avorriment, curiositat extrema, capacitat raonament, etc.).
Respecte a les proves per verificar el QI que no la superdotació tal com hem insistit, destaquem les següents:
K-ABC: Bateria Avaluació de Kaufman per a nens (de 2,5 a 12,5 anys)
WPPSI-III: Escala d'intel ligència per a preescolar i primària (2,5 a 7,3 anys)
WISC-IV: Escala d'intel ligència de Wechsler per a nens (6 a 17 anys)
Altres proves complementàries per avaluar les diferents capacitats, estils cognitius, potencial d'aprenentatge o conducta:
DAT-5: Test d'aptituds diferencials. Analitza 7 aptituds bàsiques: Raonament verbal; Raonament numèric; Raonament abstracte; Aptitud espacial; Comprensió mecànica, atenció i dots perceptives i ortografia.
EFAI: Prova col·lectiva per a l'avaluació factorial de les aptituds intel·lectuals. Aplicable a partir dels 8 anys.
BAS-II: Prova individual. S'avalua en profunditat la capacitat intel·lectual i les habilitats importants implicades en l'aprenentatge. Aplicable de 2 a 17 anys.
EPA-2: Per avaluació del potencial d'aprenentatge. A partir de 5 anys i aplicable col·lectivament en petits grups.
BASC: Prova per a l'avaluació en nens i adolescents dels aspectes adaptatius i inadaptativos de la seva conducta. Segons edat conté diferents models (autoinforme, forma per a pares i per mestres). Ens proporciona un perfil amb el que podem detectar la presència de factors emocionals (retraïment, somatitzacions, etc.) i de conducta (habilitats socials, agressivitat, atenció, etc.).
5 -Característiques generals i problemes associats
| Característiques: | Possibles problemes associats: |
|---|---|
| Patró d'aprenentatge ràpid i amb facilitat. Gran capacitat per l'abstracció i el raonament lògic i crític. Veuen relacions entre idees i successos. | S'avorreixen fàcilment i poden arribar a frustrar-se. Odien la monotonia, les repeticions i el currículum superficial. Poden arribar a amagar les seves capacitats per a ser acceptats. Les actituds dels adults poden interpretar-les de manera negativa. |
| Gran capacitat verbal. Poden aprendre sense dificultat diverses llengües. | Unit a la seva capacitat de raonar, el domini del seu discurs pot arribar a ser ofensiu per a l'altre interlocutor. Dificultat per escoltar els altres. Gran capacitat per manipular si ho desitja o li convé. |
| Alt nivell d'activació. | Quan l'energia que tenen no pot ser canalitzada cap a objectius del seu interès poden frustrar-se. No suporten la inactivitat. Generalment necessiten menys hores de son. |
| Enorme curiositat. | Solen adquirir massa responsabilitats i activitats al mateix temps. Poden semblar pedants o obsessius per la seva necessitat d'aprofundir en aspectes que per als seus companys són intranscendents. |
| Tenen una gran capacitat de concentració, ignorant el seu entorn quan està ocupat en les seves tasques. És persistent en els seus objectius. Són molt sensibles i necessiten suport emocional i afectiu. | Es resisteix a ser interromput quan alguna cosa és del seu interès. No suporten horaris programats. |
| Són molt sensibles i necessiten suport emocional i afectiu. | Necessiten tenir èxit. Són vulnerables al fracàs i al rebuig dels seus companys. Se senten confusos si els seus pensaments i idees no són tinguts en compte. Molt sensibles a la crítica. |
| Gran capacitat d'observació. | Poden "gravar" literalment qualsevol nova situació extraient conclusions i analitzant amb detall aspectes que per a altres persones passen desapercebuts. |
| Perfeccionisme. | Solen imposar-se metes altes. Si no les assoleixen arriben a frustrar-se i interrompre nous intents. Això els provoca sentiments inadequats. |
| Preocupació per temes morals i propis dels adults. Són idealistes i estan molt preocupats amb temes com la justícia, la llibertat, el bé i el mal, etc. | Intenten canvis en el seu entorn poc realistes. En no aconseguir-los sorgeix l'enuig, la frustració i fins i tot la depressió. Poden desenvolupar també una actitud cínica. |
| Mostren inconformitat i independència davant lo establert. | Tendència a qüestionar-ho tot i als reptes. Poden mostrar-se molt intransigents amb la conformitat i amb la rigidesa d'idees. |
| Sentiment de "ser diferents" | Poden arribar a cert aïllament amb els iguals i a nivell social. També poden percebre que "ser diferents" és una cosa negativa que només els crea problemes. |
| Agut sentit de l'humor. | Poden utilitzar-lo per atacar als altres de forma inadequada i utilitzant tots els seus recursos verbals. Si el seu peculiar humor no és entès poden sentir-se confusos. |
| Gran imaginació. | Això pot fer que siguin vistos com "estranys" per part dels altres. Poden sentir-se ofegats si no tenen al seu abast oportunitats creatives. |
6 - Orientacions generals per a pares i família
- En primer lloc volem ressaltar la comprensió del que s'ha anomenat "Disincronia evolutiva". Amb ella es posa de relleu el fet que així com la capacitat intel·lectual del superdotat evoluciona ràpidament, no ho fan altres àrees del seu funcionament, especialment, l'emocional. Per tant, el nen superdotat per molt intel·ligent, madur i comprensiu que es mostri no deixa de ser emocionalment un nen amb les necessitats afectives que li corresponen a la seva edat cronològica.
- És bo que aprofitem tot el potencial que tenen estimulant el seu aprenentatge. No obstant això, no hem de pressionar ni imposar metes massa elevades. El nostre treball ha de ser fonamentalment d'acompanyament, d'animar a aprendre fomentant la seva creativitat.
- Els problemes que amb més freqüència es troben associats a l'alta intel·ligència són: avorriment, desmotivació, apatia, aïllament, falta d'empatia. De vegades, també, apareix simptomatologia depressiva i ansiosa expressada mitjançant repetides somatitzacions (mals de panxa, nàusees, problemes de son, etc.). Estigui alerta davant aquestes situacions.
- Sàpiga escoltar al seu fill. Ells tenen major necessitat d'expressar i ser escoltats. Freqüentment es sentiran aclaparats per situacions que no entenen o no els semblen lògiques o justes. Ajudeu a analitzar les coses des de la tranquil·litat però també des de la veracitat ja que ells no acceptessin les explicacions de circumstàncies o vagues. Si el seu fill superdotat té altres germans és important que disposi d'un temps d'atenció individual exclusiva per a ell sense detriment de la importància de les activitats conjuntes a casa.
- Hem d'entendre la seva incansable necessitat de saber més. De suportar els seus incessants preguntes. La seva potent ment necessita canalitzar aquesta energia. A tal efecte proporcioni accés regulat a diferents fonts d'informació com ara llibres, ordinadors, internet, enciclopèdies, etc. Hem de donar suport els seus interessos i passions en la mesura del possible. No vulguem imposar-li un futur des de la nostra perspectiva i expectatives respecte al seu potencial.
- Planifiquin i comparteixin amb ell viatges, visites a museus, cinema, teatre, exposicions científiques, llocs històrics, etc.
- Per jugar i treballar a casa sempre preferiran aquells jocs o activitats que suposin un cert esforç mental, especialment, d'enginy i creativitat. Per contra s'avorriran amb jocs massa simples o independents dels seus propis recursos.
- Recordem sempre que disposen d'una gran agudesa per connectar amb els problemes de la vida o dels adults. Per tant, són nens susceptibles de patir desequilibris emocionals si el seu entorn no és afectivament estable, es produeixen dificultats en la família (separacions, pèrdues, etc.) o simplement no se senten acompanyats o compresos.
- Malgrat les seves altes capacitats de comprensió de l'entorn social, poden patir cert rebuig per part d'altres persones. Sovint són etiquetats amb denominacions com: "setciències" o altres. Haurem d'estar atents a qualsevol tipus de marginació per part dels iguals donat a que això incideix directament en la seva autoestima.
- Evitar qualsevol tipus de comparació amb germans, familiars o altres. No l'afavoreixin o el trien per a alguna cosa simplement per la seva condició de superdotat. Això sol causar gelosia entre els germans, rivalitat i rebuig amb els seus iguals.
- Hem d'ensenyar disciplina i posar límits a les seves conductes com ho faríem amb qualsevol altre fill. La superdotació no pot ser mai una excusa per un comportament inacceptable.
- Finalment pot ser que com a pares o familiars d'un nen superdotat puguin no saber exactament com actuar en determinades situacions. Cada nen és diferent i això també passa amb els nens superdotats. Deixi's aconsellar per especialistes si aquest és el cas.
7- Document d'Ensenyament:
Recentment el departament d’Ensenyament de la Generalitat ha publicat un document que recull un protocol per la detecció i actuació a les escoles:
Les altes capacitats: detecció i actuació en l'àmbit educatiu [1.266 KB]
Guia d'ajuda a mestres i professors en la detecció dels alumnes amb altes capacitats i talent.
8 - Enllaços d'interès:
INFORMACIÓ GENERAL:
http://www.elmundodelsuperdotado.com/Juegos.htm
Diversos problemes de lògica en Power Point proporcionat per la mateixa web. [1.528 KB]
ASSOCIACIONS:
Confederació Espanyola d'Associacions d'Altes Capacitats
Associació Espanyola per a superdotats i amb talent (AEST)
Associació Espanyola de Superdotació i Altes capacitats (AESAC)
Més informació:
Bibliografia:
"Nens superdotats" d'Amparo Acereda Extremiana
Revista Infocop N º 51: Avaluació i Intervenció en Altes Capacitats.
Necessita més informació o ajuda?
Altres temes d'interès:
A tenir en compte:
Els continguts d’aquesta web tan sols tenen caràcter d’informació general. Aquesta informació no pot ser utilitzada amb finalitats diagnòstiques o de tractament. És el professional de la salut pertinent qui ha de prendre les decisions adequades després d’efectuar l’avaluació del cas concret.
Si li agrada la fotografia visiti també:
