Utilitzem cookies pr˛pies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferŔncies. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ˙s. OK | MÚs informaciˇ

Disf˛ria de gènere: Transsexualitat en nens

1- Introducció

Estem assistint a un augment significatiu de demanda d'orientacions a professionals de la salut infantil per part de pares, respecte a fills que, des de molt petits, diuen no sentir-se identificats amb el gènere que la natura els ha predeterminat i senten la necessitat de comportar-se, jugar o vestir, per esmentar alguns aspectes, en els que volen funcionar com a persones de l'altre gènere (nens com nenes o viceversa).
L'emissió de diferents programes de televisió i el fet que alguns casos surtin a la llum pública, conjuntament amb les reivindicacions d'alguns col·lectius i ideologies, han produït un increment en el coneixement d'aquesta realitat, però també dels reptes i dubtes que se’ns plantegen al respecte com a pares o professionals de la salut.
Hi continua havent una certa confusió relativa a diferents noms o "patologies" que actualment o en el seu moment es van donar a aquest tipus de fenomen.
En primer lloc, cal recordar que la paraula transsexual o Trastorn de la identitat sexual (dels antics manuals classificatoris) mai va ser aplicable a nens ja que es referia sempre a adults que tenien ja desenvolupada la seva sexualitat.
D'altra banda, pensar que, per exemple, el nen que se sent "nena" ens està indicant que desenvoluparà una homosexualitat, és també incorrecte. No es tracta, en nens, que li agradin els nois quan actua com a nena, sinó que alguna cosa dins d'ell l'empeny de forma completament natural a fer-ho així. És a dir, senzillament li atrau o se sent bé en el món femení i no sol haver-hi causa exògena clara que ho justifiqui.

2- Símptomes de la Disf˛ria de gènere:

  • Missatges reiterats i persistents que pertany a l'altre gènere tot i que els trets físics i biol˛gics són els del gènere amb què ha nascut.
  • De forma molt clara prefereix relacionar-se amb companys/es del sexe amb el qual s'identifica.
  • Rebuig a jocs, joguines o activitats que es relacionen amb el gènere no desitjat.
  • Tendència a imitar conductes del sexe amb el qual s'identifica tot i que li crea alguns problemes. Per exemple, en nens negar-se a fer pipí de peu o en nenes a fer-ho asseguda.
  • Sol aparèixer rebuig als seus genitals i el desig de desfer-se'n o "canviar-los".
  • Solen tenir molt arrelada la creença que amb el pas de temps aquestes tendències no canviaran.
  • Temor a l'arribada de l'adolescència que és quan els canvis hormonals poden determinar l'exageració dels trets del gènere que no desitgen (per exemple: noies que volen ser nois que li creixin els pits).

3- Cervell masculí - Cervell femení:

Alguns estudis, encara insuficients i basats en les noves tècniques de Ressonància i TAC, comencen a parlar del "cervell masculí" i el "cervell femení "atès que han trobat algunes diferències estructurals o anatòmiques en els cervells de persones homosexuals pel que fa als grups heterosexuals. També entre transsexuals i persones que no presenten problemes amb el seu gènere. Això suposaria que algunes persones, malgrat tenir un gènere biològicament establert, poden tenir anatòmicament predeterminat un cervell incongruent amb el seu gènere.

Dimorfismes sexuals com explicació:

En un estudi realitzat a Espanya pel doctor Antonio Guillamón, investigador del Grup de Diferenciació Sexual del Cervell, de la Universitat Nacional d'Educació a Distància, conclou que:
"Els transsexuals presenten modificacions cerebrals en direcció del sexe (gènere) al qual volen pertànyer"
Guillamón va arribar a aquesta conclusió després de comparar a través d'estudis de ressonància magnètica dels cervells de persones transsexuals de dona a home i transsexuals d'home a dona (cap dels quals havia rebut tractament hormonal masculinitzant o desmasculinizant, respectivament), i d'homes i dones sense problemes d'identitat de gènere.
Aquestes estructures diferencials es van trobar en la substància blanca del cervell.
"En una sèrie de fascicles cerebrals que estan implicats en conductes cognitives i emocionals es va trobar que, abans del tractament hormonal, les persones transsexuals de dona a home tenen masculinitzats aquests fascicles mentre que els transsexuals d'home a dona els presenten desmasculinizats", va explicar Guillamón .
"Cap de les estructures cerebrals esmentades en l'estudi sembla estar directament vinculada amb la identitat sexual, per˛ sí estan vinculades amb la imatge corporal"

Altres estudis (Vanka Savic i Stefan Arver a Oxford Journals) conclouen que:
S'han trobat, a partir d'estudis amb ressonància magnètica (RM), trets de dimorfisme sexual en diverses regions del cervell. En general, es va informar que les dones tenen un major volum de l'hipocamp, nucli caudat, i la circumvolució cingulada anterior. Per contra, els volums relatius de l'amígdala són majors en els homes. (Veure tota la informació)

4- Possibles causes:

Encara que han d'efectuar-se nous estudis, sembla evident l'existència dels dimorfismes abans assenyalats i que poden generar aquesta sensació, ja des de molt petits, d'identificació i pertinença a un determinat gènere independentment amb el qual han nascut.
Però quina és la causa per la que un cervell es feminitza o masculinitza en sentit contrari al gènere de naixement?
Actualment s'estudien diferents causes potencials que poden determinar la Disfòria de gènere. Entre elles, les més comuns, són les que fan referència a canvis hormonals, o a un mal funcionament de les mateixes en l'etapa embrionària a causa de qualsevol anomalia.
L'exposició a substàncies estrogèniques o insensibilitat als andrògens s'assenyalen també com a possibles causes.
Un altre factor que s'assenyala és el de l'anomalia cromosòmica. Tot això pel que fa referència a causes endògenes.
Finalment, hem d'esmentar alguns factors externs que també poden formar part de la gènesi de la disfòria de gènere. Entre ells una criança inadequada amb uns models parentals inestables, insegurs o un entorn emocionalment desestructurat, si bé aquets es consideren factors secundaris.

5- La disf˛ria de gènere en nens és temporal o no?

Sens dubte, és la pregunta que més es repeteix per part dels pares de nens amb disfòria de gènere. Esbrinar si això forma part d'una etapa del desenvolupament o es mantindrà al llarg de tot el cicle evolutiu, té implicacions importants a l'hora de saber què hem de fer.
Desafortunadament, no hi ha forma de saber-ho amb seguretat.
Si analitzem les dades de diferents institucions i professionals, una conclusió clara és la de que no podem afirmar que la majoría de nens/es que en l'etapa infantil mostri disfòria de gènere consolidaran inevitablement aquesta tendència en l'adolescència o edat adulta. Més aviat és al contrari.
Els que ens dediquem a la Psicologia infantil sabem que hem de ser extremadament cautelosos amb les etiquetes i/o "diagnòstics" en l'etapa infantil, així com donar per fet el que ha de succeir en un futur. També amb el tipus d'intervenció que hem de dur a terme.
Hi ha nens que poden desenvolupar canvis en la seva maduració o creixement que fan que les suposicions o hipòtesis anteriors quedin completament desacreditades. Per tant, el sentit comú i la prudència haurien d'imposar-se més enllà de modes o ideologies, vinguin d'on vinguin.
Tot això no vol dir que hi hagi nens/es que confirmin aquesta necessitat de pertànyer a l'altre gènere i, a mesura que es fan grans, tinguin la necessitat imperiosa de canviar el seu aspecte o fins i tot el seu cos.

A continuació, es mostren algunes dades i opinions al respecte

Alguns estudis sobre el seguiment de la disf˛ria de gènere:

En un article publicat a The Wall Street Journal, el professor McHugh escriu: "Quan es va fer un seguiment de menors que havien afirmat sentir-se transsexuals -i no sotmesos a tractaments mèdics o quirúrgics- a la Universitat Vanderbilt i a la Clínica Portman de Londres, entre el 70 i el 80 per cent d'ells va deixar de tenir aquesta sensació de manera espontània ". També hi ha tractaments orientats al fet que els nens se sentin c˛modes amb el seu sexe biol˛gic, en comptes d'estimular la seva disf˛ria de gènere.
El que és evident, és que se està observant un augment en el nombre de nens confusos respecte al seu sexe.

Segons el DSM-V, fins a un 98% de nens amb gènere confús i fins a un 88% de nenes amb gènere confús accepten finalment el seu sexe biol˛gic després de passar la pubertat de forma natural.

L'Hospital Johns Hopkins (EEUU), pioner en operacions de canvi de sexe en la dècada dels 60, va descobrir que en realitat no suposaven cap avantatge significatiu, així que en els anys 70 va deixar de practicar la cirurgia. La majoria de les persones que es van operar estaven "satisfetes", per˛ tot i així tenien problemes; l'equip va decidir que el resultat no justificava amputar ˛rgans que no tinguessin problemes.

Només el 15% dels nens amb disf˛ria de gènere acaba sent transsexual

De fet, no es pot parlar que un nen o nena sigui transsexual perquè, com explica Joana Martínez Tudela, especialista en Psicologia Clínica de la unitat de l'hospital Carlos Haya, "tots els manuals de classificació diagn˛stica, tots, diuen que el transsexualisme és en l'edat adulta ".
En la infància el que hi ha és disf˛ria de gènere, segons aquesta experta, és a dir, "un trastorn de la identitat sexual quan s'és menor". Ja hi ha diferències. ¿Pot aparèixer sent tan petits? "És clar que sí, des dels cinc anys i fins i tot menors", sosté Martínez. Poden aparèixer manifestacions corportamentales, o el que és el mateix, que un nen es comporti com si fos una nena i viceversa, de manera que cal valorar i fer un seguiment per veure com es van desenvolupant fins arribar a la pubertat.
En aquesta etapa de la vida es produeixen molts canvis i variacions. Físiques i també sexuals. "En arribar a una edat determinada, aquests comportaments de gènere creuats poden desaparèixer", assegura aquesta experta. Per reforšar aquesta afirmació recorre a estudis internacionals, que asseguren que el 85% dels nens diagnosticats de disf˛ria de gènere en la infància deixen de tenir aquest trastorn quan creixen. "I és una xifra significativa", afegeix.
En qui persisteix la disf˛ria de gènere en l'adolescència? "En aquells que, efectivament, seran transsexuals", explica l'especialista. Un 15%. La xifra varia segons estudis, "per˛ la mitjana és aquesta, els que continuen amb aquest sentiment que són del sexe oposat al seu sexe", afegeix.

Extret de l'Opinió de Màlaga
http://www.laopiniondemalaga.es/malaga/2013/10/30/15-ninos-disforia-genero-termina/627900.html

6- Una declaració polèmica:

Al març de 2.016 es va fer pública una declaració del Col·legi Americà de pediatres signada per la seva presidenta (Michelle A. Cretella) i vicepresident (Quentin Van Ficar), entre d'altres prestigiosos especialistes, sota el títol de: "La ideologia de gènere fa mal a els nens ".
En aquesta declaració, no exempta de polèmica, urgeixen als educadors i legisladors a rebutjar totes les polítiques que condicionin als nens per acceptar com a normal una vida de suplantació química o quirúrgica del seu sexe pel sexe oposat. Són els fets, i no la ideologia, els que determinen la realitat.

Veure declaració original des de la seva pàgina
Descàrrega document original en pdf [13.978 KB]

7- Les nostres orientacions per a pares

En aquesta secció final exposarem algunes orientacions per a pares amb nens petits que presentin disfòria de gènere.
Intentarem orientar als pares respecte als dubtes freqüents que tenen, en base a la nostra pròpia experiència i coneixement de la psicologia infantil i, evidentment, al marge de modes, ideologies o creences de qualsevol tipus. La nostra prioritat és el benestar de les persones, els nens i les seves famílies. No pretenem tenir la raó de res sinó informar del que considerem útil i rellevant en base a casos reals i el seu seguiment.

  • En primer lloc, encara que parlem de disf˛ria de gènere, no hem de considerar que el posar nom a una sèrie de símptomes significa inequívocament tenir una única manera d'intervenció a nivell psicol˛gic.
  • Cada nen és diferent, cada família és un món i cada cas s'ha d'analitzar individualment per determinar quin tipus d'ajuda o intervenció, si escau, és necessària.
  • Un nen/a petit que presenta disf˛ria de gènere hauria de posar-nos en alerta que tenim unes peculiaritats que necessiten la nostra atenció.
  • En primer lloc, no donar res per suposat en cap sentit de cara al seu futur. Hi han colĚlectius que defensen que hem de respectar les tendències naturals dels fills respecte a la identitat de gènere, fomentant que es comportin, vesteixin, juguin o es relacionin com ells sentin de forma natural. El problema és que no tenim cap seguretat que aquests trets es perpetu´n o consolidin en un futur. Per tant, podríem estar forçant un canvi de gènere que, en molts casos, no es confirmaria en estadis posteriors i dins el propi cicle evolutiu natural del nen/a.
  • Suposa aix˛ que hem de reprimir als nens petits qualsevol conducta contrària al seu gènere natural? Evidentment NO.
  • Reprimir a un nen/a de forma severa el que de forma natural sent pot portar-nos a que la persona generi un gran malestar intern i percepció que és poc comprès en el seu entorn, generant baixa autoestima i conductes de desesperança, frustració i ràbia que poden desembocar en un estat emocional depressiu.
  • Segons la nostra opinió, sempre hem d'intentar comprendre al nen/a. Hem comentat més amunt que avui sabem que algunes estructures cerebrals poden determinar que un nen/a se senti en un cos diferent al del gènere al que ell creu pertànyer. Per tant, no parlem de "comèdia", "crides d'atenció" etc, sinó d'un problema real que afecta la persona.
  • Què podem fer? El primer pas és tractar-ho amb naturalitat. No donar res per fet. Vigilar l'evolució del nen. Quan són petits podem "permetre'ls" algunes coses discrepants amb el seu gènere, per˛ restringir altres que puguin suposar que el nen/a es sotmeti a les bromes o menyspreu dels seus companys o altres persones.
  • Una mestra em comentava que, per carnestoltes, un nen de 9 anys desitjava més que res al món, disfressar-se de princesa al colĚlegi. La mestra li ho va permetre durant una estona en una activitat privada amb pocs alumnes, per˛ va pactar amb ell no fer-ho davant de tot el colĚlegi ja que el mateix nen sabia i entenia que seria objecte de burla immediatament.
  • Una mare em comenta que deixa al seu fill de 6 anys pentinar-se o posar-se algun objecte femení i fins i tot li regala joguines de nenes per˛ considera que no deu vestir-lo, tal com ell demana, com una nena i exposar-lo en públic per protegir-lo de persones malintencionades .
  • Creiem que el psic˛leg està al servei de l'infant i la seva família. La nostra intervenció fonamental és primer assessorar la família i, posteriorment atendre les necessitats particulars de cada cas i persona, per˛ escoltant molt a la família, especialment en el cas de nens molt petits.
  • Podem ajudar la família en el procés d'acceptació de les peculiaritats del seu fill/a, supervisant el seu desenvolupament i possible "malestar psicol˛gic" durant la seva evolució. Hem d'estar vigilants sobre el seu desenvolupament natural i no hauríem encasellar en un o altre sentit almenys fins que tingués un nivell de maduració adequat.
  • Finalment, si fos el cas, hauríem acompanyar l'adolescent, amb el suport de la seva família, si decideix dur a terme tractaments hormonals o d'altre tipus. Tot aix˛ no està exempt d'altres possibles problemes. S'ha comentat que la transsexualitat es va a confirmar en només uns pocs nens/es diagnosticats de disf˛ria de gènere (menys del 15% en la majoria d'estudis).

Necessita més informació o ajuda?

Més informació:

WISC-R; WISC-IV (en castellà) Característiques generals avaluació infantil i juvenil (en castellà) Avaluació d'un cas (en castellà) Informe d'un cas (en castellà)

Temes relacionats en aquesta web:

Trastorns específics de l'aprenentatge La Dislèxia La Disgrafia Problemes de conducta infantil: Possibles causes

Patrocinadors:

A tenir en compte:

Els continguts d’aquesta web tan sols tenen caràcter d’informació general. Aquesta informació no pot ser utilitzada amb finalitats diagnòstiques o de tractament. És el professional de la salut pertinent qui ha de prendre les decisions adequades després d’efectuar l’avaluació del cas concret.

00001106