Baix rendiment escolar: Causes i solucions.
1- Aproximació al problema
Un dels temes de major preocupació en el desenvolupament dels nostres fills és el del seu rendiment escolar. Això és justificable pels temors que ens genera el seu futur professional i econòmic. Actualment el tema sembla haver anat més enllà de l'àmbit individual i s'utilitzen termes com el de "fracàs escolar" per fer col·lectiu un problema que, en els darrers anys, s'ha agreujat i que incorpora elements externs al propi alumne com poden ser la idoneïtat dels actuals models educatius.
En aquesta pàgina es tractarà el problema des del punt de vista individual, és a dir, des de la perspectiva del nen que té problemes en l'aprenentatge. No estem parlant de nens que presentin discapacitat intel·lectual o trastorns severs del desenvolupament (TGD.) sinó de nens que per un motiu o altre, no avancen en l'aprenentatge escolar com seria d'esperar independentment del debat referent al model educatiu.
Les causes del mal rendiment escolar solen ser múltiples. Des de factors interns de tipus genètic o la pròpia motivació del nen a anar a classe, a condicionants ambientals com l'entorn socio-cultural o l'ambient emocional de la família.
És un problema complex ja que cada nen és un cas peculiar amb els seus propis ritmes d'aprenentatge, els seus punts forts i febles. Alguns necessiten més temps per integrar la informació, d'altres són més ràpids. N'hi ha que tenen seriosos problema per treballar en activitats que requereixen processar informació de forma seqüencial (lectura, matemàtiques ...), mentre que altres les tenen quan la informació és presentada simultàniament i depenen de la discriminació visual.
Actualment es parla de Trastorns específics de l'Aprenentatge per designar un conjunt de símptomes que provoquen una disminució significativa en el rendiment escolar dels nens que ho pateixen. Trastorns com els de la lectura (dislèxia), de l'escriptura (disgrafia) o de càlcul (discalculia) es donen en nens amb un QI dins la normalitat però que cursen amb grans dificultats al presentar dèficits específics.
Evidentment no tenim un sistema d'ensenyament personalitzat a les necessitats de cada nen. Més aviat al contrari, és el nen qui s'ha d'ajustar al ritme que marquen els objectius curriculars i aquests no saben de diferències individuals. Malgrat que se solen fer esforços amb adaptacions curriculars, no sempre tots els nens, especialment aquells que estan en el límit poden rebre l'atenció individualitzada que necessiten.
Els problemes d'aprenentatge també poden ser conseqüència o anar acompanyats, agreujant el problema, de trastorns amb implicacions conductuals com el TDAH (Trastorn per Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat). En aquest cas els nens que ho pateixen, poden presentar, curiosament, un nivell d'intel ligència normalitzat i fins i tot per damunt de la mitjana de la seva edat, és a dir, disposen d'un bon potencial però no desenvolupen normalment l'aprenentatge a causa dels dèficits específics en l'atenció o control dels impulsos. Tots aquests aspectes han de ser avaluats abans de traçar un pla d'intervenció.
És important assenyalar que, amb certa freqüència, els retards de l'aprenentatge en els primers anys d'escolarització solen ser minimitzats sota el pretext que el nen ja els anirà assumint (lectura, escriptura, etc.). Certament, ja s'ha dit, que cada nen té el seu propi ritme, però no afrontar el problema des d'inici ens pot portar a lamentar després la pèrdua d'un temps preciós.
Quan els problemes apareixen en un moment donat de l'escolarització, es pot hipotetitzar amb la presència eventual de factors emocionals que estan condicionant negativament l'aprenentatge (separació pares, pèrdues, canvi d'escola ...). Al contrari, quan el retard és acumulatiu i ja es va posar de manifest en les primeres etapes, cal analitzar amb detall la història evolutiva. Malgrat que cada nen segueix el seu propi ritme, els retards de certs aprenentatges en els primers anys solen anticipar un major risc de problemes en l'etapa escolar.
Com a regla general: Com més aviat s'avaluï i s'intervingui per corregir-los, millor serà el pronòstic.
2- L'Avaluació
Cal insistir en la necessitat d'efectuar una bona avaluació psicopedagògica, tan aviat es detecten signes o símptomes que un nen o nena presenta dificultats en alguna àrea. Avui en dia disposem de proves d'avaluació suficientment contrastades per efectuar una exploració del Quocient Intel·lectual (QI) i treure'n les pertinents conclusions. Això ens donarà una idea molt aproximada del nivell de funcionament del nen respecte als altres nens de la seva mateixa edat. Tanmateix ens permetrà diferenciar, quan tenim un baix rendiment escolar, quina part és deguda a problemes específics en el nen o a una falta de motivació e interès. Ambdues coses solen succeir al mateix temps però cal esbrinar en quin grau cadascuna. Així un nen que presenta una Dislèxia (trastorn específic de la lectura) és molt probable que desenvolupi certa fòbia a fer els deures, anar classe etc.
En concret creiem que la Bateria Kaufman (de 2,5 a 12,5 anys) i el conegut WISC-IV (de 6 a 15 anys) o WISC-V (nova edició actualitzada), són instruments que suposen un bon punt de partida. Tanmateix l'exploració hauria de completar-se amb proves més específiques a partir dels resultats obtinguts amb aquestes proves. Per exemple, si es detecta una mala coordinació viso-motora (subtest laberints) pot complementar-se amb el Test de Bender.
Altrament, comprovar el nivell de lectura, escriptura, expressió oral, comprensió lectora, etc, mitjançant proves específiques (segons edat: Talec, Prolec-r, Proesc, etc) és també molt important per analitzar en detall el funcionament cognitiu del nen i possibles dificultats.
Cal dir també que quan no es detecten problemes intel·lectuals significatius en aquestes proves, es fa necessari la incorporació, segons el cas, de proves de personalitat i/o emocionals, per tal de poder avaluar altres aspectes del funcionament del nen (per exemple adaptació a l'entorn social, familiar , escolar) que poden estar influint en el seu mal rendiment acadèmic. Cada cas és diferent i requerirà una avaluació personalitzada.
En alguns casos (per exemple persones d'una altra cultura o amb limitacions en el seu llenguatge), quan necessitem explorar les capacitats cognitives hem d'utilitzar proves lliures de la influència del llenguatge o de la cultura pròpia. Les proves típiques en aquests casos són les de sèries de relacions lògiques (Intel·ligència General: Test de Raven, Toni-2, etc ...) o visuals (Peabody, etc.).
3- Cercant solucions
No és tan important el QI (Quocient Intel lectual) Total, com l'anàlisi fi dels processos que estan fallant (diferents tipus de memòria, atenció, percepció, processos lingüístics, etc ...) i, quan sigui possible, delimitar les seves causes, siguin orgàniques, conductuals o emocionals. Per exemple, un nen pot presentar una disgrafia a conseqüència d'una lateralitat creuada o contrariada i no per que tingui menys aptituds generals que els seus companys.
Aquesta anàlisi dels processos ha de proporcionar-nos els punts forts i febles del nen avaluat i això determinarà que podem traçar una línia d'intervenció molt més efectiva.
No només n'hi ha prou amb comprovar que el nen presenta, per exemple, un problema específic en l'àrea del càlcul. Cal esbrinar si aquest problema es dóna indistintament si la presentació del problema es fa via oral o escrita. Passa amb freqüència el trobar resultats contradictoris segons la forma d'efectuar la prova. Això és indicatiu que hi ha un procés específic que està fallant i és al que li hem de prestar atenció.
L'avaluació s'ha d'efectuar a consciència i utilitzant les proves psicomètriques que siguin necessàries.
En ocasions, com s'ha apuntat, el problema no es deu a la manca de capacitats sinó a problemes emocionals que condicionen el retard en l'aprenentatge. Els maltractaments físics o psicològics per part de les figures familiars n'és una causa habitual, però també els maltractaments per part dels iguals (companys) que actualment van al alça i que coneixem sota el nom de "bulling".
En aquests casos la intervenció serà bàsicament psicològica, al menys en principi, i anirà orientada a tractar el problema des de la seva base.
Amb freqüència, factors emocionals i trastorns específics de l'aprenentatge concorren conjuntament per la qual cosa la intervenció s'ha de plantejar de forma multidisciplinar.
Altres factors de risc a considerar són quan els problemes d'aprenentatge formen part d'una constel·lació més gran de manifestacions conductuals, familiars, socials, etc ... Llavors, l'àmbit d'intervenció psicològica pot ser més ampli i complex. (Veure: "Origenes i causes dels problemes de conducta en nens")
En definitiva, l'objectiu de l'avaluació ha de ser concretar l'àmbit d'actuació. Aquesta avaluació ha de plasmar-se en un informe en el qual es descriguin els resultats obtinguts i, a partir d'ells, es donin les corresponents pautes de tractament o intervenció. Els pares obtenen d'aquesta forma, una informació precisa per conèixer l'abast real dels problemes detectats i les seves possibles solucions. Depenent dels mateixos, pot requerir la participació d'altres professionals especialitzats tals com logopedes, pedagogs, etc ...
Necessita més informació o ajuda?
Temes relacionats:
A tenir en compte:
Els continguts d’aquesta web tan sols tenen caràcter d’informació general. Aquesta informació no pot ser utilitzada amb finalitats diagnòstiques o de tractament. És el professional de la salut pertinent qui ha de prendre les decisions adequades després d’efectuar l’avaluació del cas concret.
