Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. OK | Més informació

El Dibuix infantil i el seu significat

1- Evolució del dibuix infantil

A continuació expliquem les diferents fases del desenvolupament del dibuix infantil. Els dibuixos que es mostren pertanyen a la mateixa nena de la que es va fer un seguiment des dels 2 anys fins als 6.
Tot i que cada nen/a té el seu propi ritme d’evolució i aprenentatge, creiem que hi ha una sèrie d’etapes en el dibuix infantil que són comunes a tots els nens i que hem pogut verificar en el seguiment de diferents casos.

A) El gargot

Primer dibuix d'una nena de menys de 2 anys.

El primer gargot (no sempre efectuat sobre paper), suposa la primera expressió gràfica del que més endavant seran traços que aniran prenent progressivament forma i contingut. Són els precursors d'alguna cosa més important que vindrà després: el dibuix i l'escriptura.

Aquests primers "dibuixos" solen efectuar-se a partir de l'any i mig. Evidentment sense intenció ni capacitat per representar formes, figures o objectes. Sí que poden, des d'un punt de vista psicològic, permetre'ns explorar alguns detalls primerencs de la seva afectivitat i temperament com s'exposa una mica més endavant.

Els seus primers contactes amb el llapis i el paper seran exploratoris i molt condicionats per les limitacions òbvies de la seva capacitat i maduració visomotriu.

Igual com passa amb en altres aspectes de l'aprenentatge, cada nen és un món i seguirà el seu propi procés i cicle. N'hi ha que són més precoços i altres més lents en l'adquisició de certes habilitats. Això no han de ser símptoma inequívoc, almenys en aquestes edats, de retard o menys capacitat futura. No obstant això, sempre serà positiu potenciar, motivar i acompanyar l'infant en qualsevol procés d'aprenentatge i estar atents a qualsevol problema que pogués sorgir.

B) Del gargot a les primeres formes

La mateixa nena amb 2 anys y mig

A partir del segon any, el nen és capaç d'anar donant forma als gargots. Ja no es tracta només de línies inconnexes sinó que s'observen agrupaments de traços en formes amb contorns. Poden ser els primers intents de representar objectes del món real. Evidentment el nivell de maduració no permet encara la definició de les formes. Sol també començar l'experimentació amb diferents colors. En aquesta etapa ja podem distingir alguns trets del temperament del nen tal com s'apunta més endavant.

C) Les línees comencen a prendre forma

La nostra nena ja té quasi 3 anys

Estem ja en l'etapa de 2,5-3 anys aproximadament. El nen és capaç de dibuixar cercles i combinar-lo amb línies per a crear noves formes. Són dibuixos que ja tenen certa semblança amb objectes i figures humanes però sense arribar a nivell de detall suficient com per identificar-se plenament.

D) El detall augmenta

Als 3,5 anys ja fa aquest dibuix

Propers els tres anys poden aparèixer les primeres formes que identifiquen objectes o persones. El dibuix pot tenir ja una intenció clara de comunicar situacions, personatges i emocions. La forma es perfila i podem reconèixer en ells el primer esbós de la figura humana. Són humanoides només amb cames i cap. Altres objectes d'interès per al nen poden ser també objecte de plasmació en el paper (autobús, cotxe, casa, etc.).

E) La figura humana ja es perfila

El dibuix al voltant dels 4 anys

Entre els tres i quatre anys el nen va depurant els seus dibuixos. La figura humana evoluciona d'un simple humanoide amb cames i cap a una figura més completa en què ja s'han incorporat el cos i els braços. El cap amb freqüència apareix molt gran igual que els ulls. En els nens més detallistes pot ser que també s'incorpori el pèl com un element més.

F) Es consolida la forma

La nostra nena ha crescut. Estem quasi als 5 anys.

Estem ja en els cinc anys. Les diferents estructures cognitives han anat madurant i el dibuix és una més de les facetes en les que el nen ha progressat. Ara la figura humana és perfectament identificable i presenta la majoria dels elements principals: Cap, cos i extremitats superiors i inferiors. A la cara poden observar-se els ulls i la boca. El nas i les orelles solen tardar una mica més. La presència del cabell és també habitual. A més apareix un aspecte important: la diferenciació. Quan es pinten diverses figures humanes, el nen és capaç de pintar en cadascuna d'elles trets diferencials (més gran, més petit, amb pèl, sense pèl, alegre, amb algun objecte a la mà, etc.). Aquest detall és important atès que és un símptoma de creativitat i de capacitat d'observació de l'entorn.

G) El personatge en situació

Amb 5 anys i mig, ja sap representar situacions concretes. En el dibuix una representació de Peter Pan.

Dels cinc a sis anys el dibuix està consolidat. Cada nen a la seva forma i amb la seva pròpia destresa. No obstant això, el dibuix presenta un element comú en tots els nens: La seva capacitat de ser una plataforma comunicativa, un aparador on se'ns mostrarà un mosaic de sensacions i emocions, és a dir, el món intern del nen. No sempre seran òbvies sinó que hauran d'interpretar-se cautelosament amb la clau peculiar i intransferible de cada nen. Ara, figures humanes i objectes interactuen dins el paper i el nen pot plasmar no tan sols com a formes individuals sinó formant part d'una escenificació, d'una situació concreta.

El nen, generalment, és capaç ja de dibuixar una línia vertical a l'any i mig; l'horitzontal i el cercle als dos anys; la creu als tres; el quadrat als quatre i el rombe als set anys.

2- Aspectes a avaluar en les primeres etapes

Des del mateix inici del gargot podem anilizar diferents aspectes, si bé, quan el dibuix pren una especial rellevància en l'avaluació és a partir dels 4 - 5 anys, moment en el qual està ja més consolidat.

A continació s'exposen alguns dels elements que poden ser susceptibles d'observació i avaluació en les primeres etapes del dibuix infantil.

a) La manera en què agafa els llapis.
Ho fa de forma tranquil·la o l'agafa fortament. El seu traç serà segurament encara maldestre però si l'agafa de manera forçada pot ser un indicador de tensió. És aconsellable que li indiquem tranquil·lament com ha de agafar-los, però deixant-li certa llibertat en les seves primeres trobades amb el paper perquè vagi experimentant.

b) La mirada i l'actitud.
¿Gaudeix el nen amb l'activitat? ¿Sol·licita els llapis?
Hem de verificar si està pendent del que fa fixant la mirada en el paper o simplement es limita a fer moviments amb el llapis sense prestar atenció. En aquest últim cas hauríem d'intentar corregir i que atengués visualment al que està fent. Si no està motivat per pintar millor deixar-ho per un altre moment. No forçar-lo.
Una inclinació natural cap al dibuix és bon indicador de la capacitat d'aprenentatge posterior.

c) L'espai que ocupa.
Veure l'espai que ocupa en el paper pot donar-nos algunes pistes. En general ocupar tot l'espai s'associa a confiança, seguretat, ganes d'explorar l'entorn, etc. Quan l'espai ocupat es redueix a alguna zona en concret o els gargots són petits s'interpretaria en sentit contrari, és a dir, timidesa, retraïment, introversió.

d) El traç.
Un traç ferm, segur i estable en fer el gargot pot significar soltesa de moviments, ganes d'explorar, d'experimentar, bona predisposició al joc, a aprendre, etc. Si el traç s'efectua amb excés de pressió o velocitat pot ser un indicador d'impulsivitat o manca de control (veure dibuix nº1)

e) Forma.
En general, els nens comencen dibuixant formes rectilínies per progressivament incorporar les formes ondulades. Un cop passada l'etapa dels primers gargots, quan es comença a adquirir una mica de destresa amb el dibuix, les línies rectes llargues traçades de cantonada a cantonada del paper, especialment les ascendents, poden ser indicadors de certa agressivitat cap a l'exterior o manca de control d'impulsos. Per contra, els traços amb predomini de les formes ondulades o arrodonides són pròpies de nens amb major control sobre si mateixos i potser de major complicitat afectiva amb les figures d'afecció (veure dibuix nº2)

f) Els colors preferits
Si voleu conèixer el significat dels colors en els dibuixos dels nens, podeu seguir aquest enllaç i trobareu tota la informació.

3- El dibuix a partir dels 5 anys

Com hem vist, després de la primera etapa, el gargot s'ha transformat progressivament en un dibuix amb forma, amb color i intenció comunicativa que reflecteix la maduresa dels canvis maduratius, però també, la forma particular en què el nen veu i viu el seu món . El dibuix és la representació del seu univers subjectiu.

No obstant això, és a partir dels cinc anys, quan el dibuix es converteix en una eina de gran utilitat en l'avaluació psicològica dels nens. Acompanyant-lo de preguntes simples sobre alguns dels aspectes dibuixats, ens proporciona informació valuosíssima i el nen ho viu de forma molt natural, poc intrusiva el que l'ajuda a expressar-se amb llibertat.

4- Trets psicològics segons dibuix

El següent esquema mostra un resum d'alguns trets psicològics i la seva expressió en el paper. Aquesta exposició pretén ser aproximativa. Sabem que uns determinats trets o elements presents en el dibuix presenta una alta correlació amb alguns factors psicològics. Per exemple, dibuixos grans que quasi surten del paper solen donar-se en nens de fort caràcter. Tanmateix dibuixos petits amb un traç feble és més propi de nens introvertits i tímids.

Dit això cal, però, recordar que no s’han d’extreure conclusions només en base a aquestes dades i menys si qui les fa no es un especialista. Les dades exposades obeeixen a probabilitats estadístiques i no a fets amb seguretat absoluta. En tot cas, aquesta informació ha de ser complementaria a altres probes i avaluacions per determinar la presencia de qualsevol factor psicològic en un nen/a.

TRETS PSICOLÒGICS: INDICADORS GRÀFICS:
Agressivitat, desobediència. En les figures humanes: presència de dents molt destacats, braços llargs amb mans tancades. Urpes en lloc de dits. Formes amb traços rectes molt allargats i en sentit ascendent. Marcada asimetria de les extremitats quan es representen persones. Dibuix de números, lletres, signes o objectes repetits, seguint una progressió ascendent, es a dir, de mida creixent.
Són també habituals rallats en forma circular sense cap finalitat concreta fets amb molta pressió del llapis. Dibuix, en general, desorganitzat, amb continguts violents (punyals, sang, guerra, etc.). Veure dibuix nº1.
Ansietat, Pors. Els temors infantils es manifesten en el dibuix mitjançant un grafisme reduït, indecís, petit, simple en la seva forma. En ocasions, el nen pot preferir dibuixar-se dins d'una casa, vehicle, etc. que li proporcioni recer davant del món extern i els seus fantasmes. Poca expressivitat en les cares. Si la por és cap a alguna persona en concret, la representarà amb braços curts o sense. La presència d'ansietat pot reflectir-se també en l'ombrejat de la cara (parcial o total) sent molt significatiu entre els 5 i 12 anys.
Motivació per l'Aprenentatge i l'Escola. Dibuixos ben proporcionats enriquits amb alguns detalls. Les cares solen representar-se amb grans ulls, hi ha expressió, el coll sol estar present. El dibuix està bastant centrat i ocupa bona part del paper. Braços oberts i cames ben definides. Cares somrients, elements extra com petits animals (cargols, papallones ...). La varietat d'elements en el dibuix és un signe clar de certa intel·ligència i sensibilitat. Cal veure també si tots els elements del dibuix formen part d’una mateixa representació o es tracta d’element aïllats sense cap vincle en comú. En aquest últim cas la valoració no seria tan positiva respecte a la motivació envers l’aprenentatge. Veure dibuix nº2
Egocentrisme. Cap gran, formes exagerades. Si es tracta d'un dibuix de família o de diverses persones, el nen es dibuixa en primer lloc i apareix notablement més gran que els altres.
Comportaments i pensaments obsessius. El dibuix es realitza sempre amb un mètode molt similar, seguint una mateixa rutina, un mateix tema o colors. Solen repetir-se alguns elements o s’inicia el dibuix amb un determinat element (sol, casa, arbre, línia, etc.).
És un dibuix elaborat que crea molta ansietat al nen si s'equivoca o creu que no li ha quedat bé. Necessitat d'esborrar amb freqüència. Si els traços o elements són molt repetitius poden estar associats a discapacitat mental. Veure dibuix nº6.
Inseguretat. Braços i mans petites i / o pegats al cos. Cames primes o inestables. Traç irregular, insegur, rectificacions freqüents, necessita esborrar molt. Figures comprimides o petites. Inclinació de la figura en 15º o més.
Perseverança. Figures ben contornejades. Riquesa de detalls. Els personatges apareixen amb la cara expressiva i amb tots els elements. Cabell ben definit. Si s'utilitza el color, s'ha pintat gran part del dibuix. Traç pausat poc impulsiu. Bona atenció.
Dèficit atencional. Impulsivitat. Dibuix desorganitzat. Normalment a major dèficit atencional menor capacitat per estructurar un dibuix global. El nen preferirà dibuixar petits objectes inconnexos de diferents temàtiques i formes. Poca definició, pobresa de detalls. Objectes irreals o molt distorsionats. Quan coincideixen dèficit atencional i impulsivitat el dibuix passa a ser més una descàrrega tensional que una activitat plaent. El nen dibuixarà només elements del seu interès i tendirà a ocupar tot l'espai del paper amb poques formes mal disposades.
Lateralitat Creuada. La lateralitat creuada es manifestarà per la presència de figures, lletres o numeros de forma invertida (com reflectides en mirall). El traç del dibuix serà irregular amb formes distorsionades. Dificultats per escriure o dibuixar recte sense ajuda de pautes o referències espacials. Veure dibuix nº4.
Autocontrol. Simetria en el dibuix. Formes ondulades, ben proporcionades. Si el dibuix està acolorit no es traspassen els límits del contorn.
Autoestima. Bona organització de l'espai. Braços i mans oberts. Mida de la figura gran. El dibuix sol ocupar gairebé tot l'espai del paper amb una distribució adequada. Expressió positiva en les cares quan apareixen diverses figures. Molta varietat de color.
Problemes de relació amb els companys u altres. Braços enganxats al cos, expressió neutra o trist. La figura pot mostrar-se indistintament (segons com ho viu el nen) gran o petita. Gran quan es viu la situació com a agressió cap a un mateix i cal respondre o plantar cara. Petita quan el sentiment és d'indefensió, por o incapacitat. Veure dibuix nº5
Trastorn del desenvolupament intel·lectual. El tret fonamental és la pobresa i poca variabilitat dels detalls. Depenent del nivell cognitiu, el nen pot efectuar el dibuix de la figura humana però serà incapaç d'introduir variacions significatives per distingir, per exemple, un home d'una dona. Asimetria en les extremitats i/o poca integració de les parts. Tendència a fer sempre els mateixos elements. Segons el seu temperament, els dibuixos poden ser grans o petits, però, en tot cas, molt immadurs i esquemàtics amb pocs detalls o detalls redundants. Veure dibuix nº6.

5- Exemples de dibuix lliure

A continuació es mostren alguns dibuixos lliures efectuats per nens i nenes de diferents edats. Estan organitzats del 1 al 6, corresponent la primera filera als dibuixos 1 a 3 i la segona del 4 al 6.
Més avall trobareu els corresponents comentaris.


Clikeu damunt dibuix per anar a la galeria:

Comentaris dels diferents dibuixos que exposem:

Dibuix 1 Falta de Control-Impulsivitat: Nen de 8 anys. S'observen traços desorganitzats en un dibuix amb les formes molt distorsionades (és un cotxe). La sèrie de lletres van augmentant progressivament. S’observen rallats amb forta pressió i dibuix desorganitzat amb poc detall.

Dibuix 2 Sensibilitat i afecte: Nen 5 anys. Amb aquest dibuix expressava a la seva cuidadora l'afecte que li professava. A destacar la riquesa del dibuix complementat amb un arbre amb fulles i nombrosos animals petits (papallones, formigues ...). Expressió de la cara somrient.
Dibuix 3 Discapacitat: Nena 8 anys. Les figures humanes mancades de cos o altres membres són normals fins a certa edat. A partir dels 5/6 anys poden indicar discapacitat en l'àrea cognitiva.
Dibuix 4 T.D.A.H. Lateralitat Creuada: Nen de 6 anys. Els traços efectuats en el paper indica un patró d'hiperactivitat. A la segona fila s'observen una sèrie de números invertits (4 i 9) propi de la lateralitat creuada.
Dibuix 5 Intel·ligència i retraïment: Nen de 10 anys. Excel·lent dibuix amb tota mena de detalls. Propi d'un nen amb destresa i imaginació. La figura està amb els braços enganxats i les mans a les butxaques. És un espectador passiu sense intenció d'actuar i mirant de reüll el que passa al seu costat. La seva sensibilitat pot entrar en conflicte amb el que l'envolta ...
Dibuix 6 Les obsessions i rituals: Nen de 9 anys. La repetició constant de petits detalls en el dibuix, efectuar-lo sempre amb elements que es repeteixen pot indicar una personalitat obsessiva, ritualista. En alguns casos també discapacitat, manca de recursos i inseguretat.

Necessita més informació o ajuda?

Altres temes:

Significat del color en els dibuixos dels nens Baix rendiment escolar Les Pors infantils La Depresió infantil

Patrocinadors:

A tenir en compte:

Els continguts d’aquesta web tan sols tenen caràcter d’informació general. Aquesta informació no pot ser utilitzada amb finalitats diagnòstiques o de tractament. És el professional de la salut pertinent qui ha de prendre les decisions adequades després d’efectuar l’avaluació del cas concret.

00004660