El Dibuix infantil i el seu significat

1- Evolució del dibuix infantil (del gargot a la figura humana)
a) El Gargot
b) Del gargot a les primeres formes
c) Les línies comencen a prendre forma
d) El detall augmenta
e) La figura humana ja es perfila
f) Es consoliden les formes
g) El personatge en situació

2- Aspectes a avaluar en aquesta primera etapa
3- El dibuix a partir dels 5 anys
4- Trets psicològics i la seva expressió en el dibuix
5- Alguns exemples de dibuix lliure

1- Evolució del dibuix infantil

A continuació expliquem les diferents fases del desenvolupament del dibuix infantil. Els dibuixos que es mostren pertanyen a la mateixa nena de la que es va fer un seguiment des dels 2 anys fins als 6.
Tot i que cada nen/a té el seu propi ritme d’evolució i aprenentatge, creiem que hi ha una sèrie d’etapes en el dibuix infantil que són comunes a tots els nens i que hem pogut verificar en el seguiment de diferents casos.

A) El gargot

El primer gargot (no sempre efectuat sobre paper), suposa la primera expressió gràfica del que més endavant seran traços que aniran prenent progressivament forma i contingut. Són els precursors d'alguna cosa més important que vindrà després: el dibuix i l'escriptura.

Aquests primers "dibuixos" solen efectuar-se a partir de l'any i mig. Evidentment sense intenció ni capacitat per representar formes, figures o objectes. Sí que poden, des d'un punt de vista psicològic, permetre'ns explorar alguns detalls primerencs de la seva afectivitat i temperament com s'exposa una mica més endavant.

Els seus primers contactes amb el llapis i el paper seran exploratoris i molt condicionats per les limitacions òbvies de la seva capacitat i maduració visomotriu.

Igual com passa amb en altres aspectes de l'aprenentatge, cada nen és un món i seguirà el seu propi procés i cicle. N'hi ha que són més precoços i altres més lents en l'adquisició de certes habilitats. Això no han de ser símptoma inequívoc, almenys en aquestes edats, de retard o menys capacitat futura. No obstant això, sempre serà positiu potenciar, motivar i acompanyar l'infant en qualsevol procés d'aprenentatge i estar atents a qualsevol problema que pogués sorgir.

B) Del gargot a les primeres formes

A partir del segon any, el nen és capaç d'anar donant forma als gargots. Ja no es tracta només de línies inconnexes sinó que s'observen agrupaments de traços en formes amb contorns. Poden ser els primers intents de representar objectes del món real. Evidentment el nivell de maduració no permet encara la definició de les formes. Sol també començar l'experimentació amb diferents colors. En aquesta etapa ja podem distingir alguns trets del temperament del nen tal com s'apunta més endavant.

C) Les línees comencen a prendre forma

Estem ja en l'etapa de 2,5-3 anys aproximadament. El nen és capaç de dibuixar cercles i combinar-lo amb línies per a crear noves formes. Són dibuixos que ja tenen certa semblança amb objectes i figures humanes però sense arribar a nivell de detall suficient com per identificar-se plenament.

D) El detall augmenta

Propers els tres anys poden aparèixer les primeres formes que identifiquen objectes o persones. El dibuix pot tenir ja una intenció clara de comunicar situacions, personatges i emocions. La forma es perfila i podem reconèixer en ells el primer esbós de la figura humana. Són humanoides només amb cames i cap. Altres objectes d'interès per al nen poden ser també objecte de plasmació en el paper (autobús, cotxe, casa, etc.).

E) La figura humana ja es perfila

Entre els tres i quatre anys el nen va depurant els seus dibuixos. La figura humana evoluciona d'un simple humanoide amb cames i cap a una figura més completa en què ja s'han incorporat el cos i els braços. El cap amb freqüència apareix molt gran igual que els ulls. En els nens més detallistes pot ser que també s'incorpori el pèl com un element més.

F) Es consolida la forma

Estem ja en els cinc anys. Les diferents estructures cognitives han anat madurant i el dibuix és una més de les facetes en les que el nen ha progressat. Ara la figura humana és perfectament identificable i presenta la majoria dels elements principals: Cap, cos i extremitats superiors i inferiors. A la cara poden observar-se els ulls i la boca. El nas i les orelles solen tardar una mica més. La presència del cabell és també habitual. A més apareix un aspecte important: la diferenciació. Quan es pinten diverses figures humanes, el nen és capaç de pintar en cadascuna d'elles trets diferencials (més gran, més petit, amb pèl, sense pèl, alegre, amb algun objecte a la mà, etc.). Aquest detall és important atès que és un símptoma de creativitat i de capacitat d'observació de l'entorn.

G) El personatge en situació

Dels cinc a sis anys el dibuix està consolidat. Cada nen a la seva forma i amb la seva pròpia destresa. No obstant això, el dibuix presenta un element comú en tots els nens: La seva capacitat de ser una plataforma comunicativa, un aparador on se'ns mostrarà un mosaic de sensacions i emocions, és a dir, el món intern del nen. No sempre seran òbvies sinó que hauran d'interpretar-se cautelosament amb la clau peculiar i intransferible de cada nen. Ara, figures humanes i objectes interactuen dins el paper i el nen pot plasmar no tan sols com a formes individuals sinó formant part d'una escenificació, d'una situació concreta.

2- Aspectes a avaluar en les primeres etapes

Des del mateix inici del gargot podem anilizar diferents aspectes, si bé, quan el dibuix pren una especial rellevància en l'avaluació és a partir dels 4 - 5 anys, moment en el qual està ja més consolidat.

A continació s'exposen alguns dels elements que poden ser susceptibles d'observació i avaluació en les primeres etapes del dibuix infantil.

a) La manera en què agafa els llapis.
Ho fa de forma tranquil·la o l'agafa fortament. El seu traç serà segurament encara maldestre però si l'agafa de manera forçada pot ser un indicador de tensió. És aconsellable que li indiquem tranquil·lament com ha de agafar-los, però deixant-li certa llibertat en les seves primeres trobades amb el paper perquè vagi experimentant.

b) La mirada i l'actitud.
¿Gaudeix el nen amb l'activitat? ¿Sol·licita els llapis?
Hem de verificar si està pendent del que fa fixant la mirada en el paper o simplement es limita a fer moviments amb el llapis sense prestar atenció. En aquest últim cas hauríem d'intentar corregir i que atengués visualment al que està fent. Si no està motivat per pintar millor deixar-ho per un altre moment. No forçar-lo.
Una inclinació natural cap al dibuix és bon indicador de la capacitat d'aprenentatge posterior.

c) L'espai que ocupa.
Veure l'espai que ocupa en el paper pot donar-nos algunes pistes. En general ocupar tot l'espai s'associa a confiança, seguretat, ganes d'explorar l'entorn, etc. Quan l'espai ocupat es redueix a alguna zona en concret o els gargots són petits s'interpretaria en sentit contrari, és a dir, timidesa, retraïment, introversió.

d) El traç.
Un traç ferm, segur i estable en fer el gargot pot significar soltesa de moviments, ganes d'explorar, d'experimentar, bona predisposició al joc, a aprendre, etc. Si el traç s'efectua amb excés de pressió o velocitat pot ser un indicador d'impulsivitat o manca de control (veure dibuix nº1)

e) Forma.
En general, els nens comencen dibuixant formes rectilínies per progressivament incorporar les formes ondulades. Un cop passada l'etapa dels primers gargots, quan es comença a adquirir una mica de destresa amb el dibuix, les línies rectes llargues traçades de cantonada a cantonada del paper, especialment les ascendents, poden ser indicadors de certa agressivitat cap a l'exterior o manca de control d'impulsos. Per contra, els traços amb predomini de les formes ondulades o arrodonides són pròpies de nens amb major control sobre si mateixos i potser de major complicitat afectiva amb les figures d'afecció (veure dibuix nº2)

f) Els colors preferits
Si voleu conèixer el significat dels colors en els dibuixos dels nens, podeu seguir aquest enllaç i trobareu tota la informació.

3- El dibuix a partir dels 5 anys

Com hem vist, després de la primera etapa, el gargot s'ha transformat progressivament en un dibuix amb forma, amb color i intenció comunicativa que reflecteix la maduresa dels canvis maduratius, però també, la forma particular en què el nen veu i viu el seu món . El dibuix és la representació del seu univers subjectiu.

No obstant això, és a partir dels cinc anys, quan el dibuix es converteix en una eina de gran utilitat en l'avaluació psicològica dels nens. Acompanyant-lo de preguntes simples sobre alguns dels aspectes dibuixats, ens proporciona informació valuosíssima i el nen ho viu de forma molt natural, poc intrusiva el que l'ajuda a expressar-se amb llibertat.

4- Trets psicològics segons dibuix

El següent esquema mostra un resum d'alguns trets psicològics i la seva expressió en el paper. Aquesta exposició pretén ser aproximativa. Sabem que uns determinats trets o elements presents en el dibuix presenta una alta correlació amb alguns factors psicològics. Per exemple, dibuixos grans que quasi surten del paper solen donar-se en nens de fort caràcter. Tanmateix dibuixos petits amb un traç feble és més propi de nens introvertits i tímids.

Dit això cal, però, recordar que no s’han d’extreure conclusions només en base a aquestes dades i menys si qui les fa no es un especialista. Les dades exposades obeeixen a probabilitats estadístiques i no a fets amb seguretat absoluta. En tot cas, aquesta informació ha de ser complementaria a altres probes i avaluacions per determinar la presencia de qualsevol factor psicològic en un nen/a.

5- Exemples de dibuix lliure

A continuació es mostren alguns dibuixos lliures efectuats per nens i nenes de diferents edats. Estan organitzats del 1 al 6, corresponent la primera filera als dibuixos 1 a 3 i la segona del 4 al 6.
Més avall trobareu els corresponents comentaris.

Clikeu damunt dibuix per anar a la galeria:

Comentaris dels diferents dibuixos que exposem:

A tenir en compte:

Els continguts d’aquesta web tan sols tenen caràcter d’informació general. Aquesta informació no pot ser utilitzada amb finalitats diagnòstiques o de tractament. És el professional de la salut pertinent qui ha de prendre les decisions adequades després d’efectuar l’avaluació del cas concret.

Si li agrada la fotografia visiti també: