Utilitzem cookies pr˛pies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferŔncies. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ˙s. OK | MÚs informaciˇ

Malsons i Terrors nocturns

1- Introducció

Els malsons infantils i els terrors nocturns s'engloben dins dels Trastorns del son i concretament en el grup de les Parasòmnies.
Es denominen parasòmnies a aquells trastorns caracteritzats per esdeveniments o conductes anormals associades al son, a les seves fases específiques o als moments de transició son-vigília.

Normalment no constitueixen trastorns importants però sí que poden ser objecte d'assessorament o intervenció psicològica pels efectes secundaris que poden produir en el nen (manca de descans nocturn, irritabilitat, ansietat, pors, etc.).

2- Diferències entre Malson i Terror Nocturn

MALSON TERROR NOCTURN
Normalment el nen es desperta durant l'episodi i recorda el contingut del somni. Tot i que pot incorporar-se del llit i fins i tot plorar o cridar, resulta molt difícil despertar-lo. No recordarà res.
Els continguts del somni recordats són molt elaborats. Continguts inexistents o molt pobres de l'episodi.
Durant els episodis no solen aparèixer moviments ni vocalitzacions ja que no hi ha to muscular. En el cas que aparegui alguna paraula o crit pot indicar el final del malson. Poden aparèixer verbalitzacions i/o vocalitzacions per la presència de to muscular.
Al despertar: sensació de por i ansietat associades al record de les imatges oníriques. S'experimenta una intensa ansietat amb gran activació autònoma.
Apareixen en la fase de son REM. Apareixen en la fase No REM.
Solen donar-se en la segona meitat de la nit. Es donen a la primera meitat de la nit.
Inici entre els 3 i 6 anys. Inici entre els 4 i 12 anys.
Solen remetre a mesura que el nen es fa gran. Solen desaparèixer amb el temps i normalment no necessiten tractament farmacològic.

3- Els Malsons infantils

Es tracta d'un dels trastorns més freqüents en la infància. Podem definir-lo com un somni llarg molt elaborat, amb riquesa de detalls i que provoca en el nen una forta sensació d'ansietat, por o terror. El contingut dels mateixos és molt variat però sempre hi ha un component de perill per la integritat física del nen. En general no fan referència a situacions reals (excepte en aquells nens que han patit situacions traumàtiques).
L'episodi sol acabar amb el despertar del nen, tornant aquest a un estat de plena alerta i amb la sensació de por o ansietat encara present.
A diferència del que passa amb els terrors nocturns, el nen, normalment, és capaç de relatar amb tot detall el somni, els seus personatges, circumstàncies i fets que s'han anat succeint.
Encara que els malsons no solen suposar un risc, en si mateixos, per a la salut del nen, sí que poden produir un cert temor a dormir, en especial, si aquests són freqüents. És en aquests casos quan es pot alterar el patró de son i aparèixer secundàriament la somnolència excessiva, irritabilitat, ansietat, etc, determinant un mal funcionament pel mati.
Els malsons solen aparèixer en la fase REM i amb major freqüència en la segona meitat de la nit.
Respecte als seus orígens, sovint s'han associat amb factors externs que provoquen inquietud en el nen. A mesura que disminueixen aquestes causes, és d'esperar que vagin desapareixent.
No solen existir trastorns psicològics associats als malsons sinó que normalment tenen relació amb fases específiques del desenvolupament emocional.
Per alguns autors, els malsons constitueixen una expressió del procés evolutiu de la maduració del sistema psíquic i la posada en marxa de mecanismes defensius. Per tant es tractaria més d'un proces natural que no pas d'un trastorn.
Quan són molt freqüents, sí que s'ha associat a nens amb un perfil d'inseguretat relacionat amb mancances emocionals, problemes familiars, escolars o altres.
Són també habituals en nens que han estat separats de les seves mares durant un llarg període de temps o han petit hospitalitzacions.
Segons el DSM-IV, la prevalença oscil·la entre un 10-50% en nens de 3 a 5 anys. El primer episodi sol aparèixer per primera vegada entre els 3 i 6 anys.
Normalment aquests episodis es superen amb l'edat i no necessiten cap tipus d'intervenció psicològica.

Orientacions per superar els malsons

  • Ja hem comentat que el malson sol acabar amb el nen despert i amb una gran ansietat o por.
  • Els pares han de saber tranquilĚlitzar els nens després de l'episodi.
  • És important que vagin al dormitori del fill, l'escoltin per˛ sense entrar en massa detalls sobre el contingut del son.
  • No aclaparar amb massa explicacions d'entrada (per exemple intentar demostrar que els monstres només existeixen en la seva imaginació).
  • Cal utilitzar una veu suau i no mostrar-se excessivament preocupats o angoixats pel que ha succe´t. Podem dir-li que ha tingut un malson mentre dormia i que ja ha passat tot.
  • Si el nen és petit o està molt espantat es pot valorar, després de l'episodi concret i la seva magnitud, la idone´tat de deixar-lo dormir al dormitori dels pares, o que algun d'ells l'acompanyi durant algun temps mentre tracti d'agafar el son. També pot deixar connectat algun petit pilot de llum. Cal per˛ valorar aquests aspectes en cada cas per no crear hàbits inadequats.
  • Per als nens més grans (a partir 7 o 8 anys) pot funcionar bé que els pares parlin al matí sobre la malson. Cal esbrinar si hi ha alguna cosa que li preocupa en especial (a l'escola, a casa ...).
  • És important saber escoltar i/o interpretar les claus del seu comportament (si han hagut canvis en la seva conducta habitual contingents a l'aparició dels malsons, etc.)
  • Cal també explicar als nens més grans, que aquests episodis, encara que molt molestos, obeeixen normalment a uns processos naturals que es donen durant el creixement i tenen caràcter transitori. Amb aix˛ podrem contribuir a rebaixar el nivell d'ansietat associada al episodi i el temor que es torni a produir.
  • El parlar sobre el que ha passat en un ambient calmat i lúdic sempre resulta una gran eina terapèutica. Podeu també, segons l'edat del nen, animar-lo a que faci un dibuix del malson com a mitjà per treure fora la por i plasmar-ho en un paper. D'aquesta forma el nen podrà manipular la hist˛ria i canviar el final o el paper dels personatges. Aix˛ pot ajudar-lo a superar l'angoixa.
  • Cada nen és diferent i així passa amb la vivència de la malson, per tant, haurem d'ajustar-nos a les peculiaritats de cada cas.

4- Els Terrors Nocturns

Els anomenats terrors nocturns són menys freqüents que els malsons, no obstant, també tenen una alta incidència en la població infantil.
Durant l'episodi és habitual que el nen s'assegui bruscament al llit i comenci a cridar i plorar amb una expressió facial de terror i signes d'intensa ansietat. A diferència del que succeeix en els malsons, no solen despertar-se fàcilment malgrat els esforços d'altres persones que tracten de treure del trànsit desagradable. Si finalment s'aconsegueix, el nen es mostra confús, desorientat durant uns minuts i amb una certa sensació de temor però no tan acusat com en el cas dels malsons. No hi ha record del somni i si no s'ha despertat totalment torna a dormir immediatament sense record del succeït al dia següent.
Segons DSM-IV, la prevalença dels terrors nocturns en població infantil és de 1.-6.%, essent més freqüent en nens.
Normalment s'inicia en nens d'edats compreses entre 4 i 12 anys, i remetent espontàniament durant l'adolescència.
Els terrors nocturns solen aparèixer en les fases 3 i 4 del son no REM, normalment en la primera meitat de la nit.
Els nens amb terrors nocturns no presenten una major incidència de trastorns mentals o psicopatològics que la població general a diferència del que se sol observar amb població adulta. La tensió emocional i la fatiga semblen incrementar l'aparició d'aquests episodis. Fets traumàtics recents (hospitalitzacions, separació de la mare, mort ésser estimat, etc.) són factors de risc que poden desencadenar i mantenir els episodis.

Alguns autors defensen un component hereditari en els terrors nocturns i fins i tot s'apunten factors genètics (el 96% dels subjectes d'un estudi amb terrors nocturns tenien familiars en primer, segon o tercer grau amb el trastorn). Tanmateix, no podem obviar la influència dels factors externs o ambientals com l'estrès. La seva presència s'associa de forma molt evident amb alguns d'aquests episodis.

Controlar els terrors nocturns

  • És important establir clarament el diagn˛stic diferencial amb els malsons exposats anteriorment ja que es tracta de trastorns diferents per˛ que s'expressen en el mateix àmbit: el son.
  • Els terrors nocturns normalment desapareixen amb el temps i no solen requerir tractament farmacol˛gic, excepte en aquells casos que per la seva freqüència o intensitat constitueixin un problema per al nen i així ho estimi un professional de la salut. Per aquests casos el pediatre o metge pot prescriure fàrmacs de la família de les benzodiacepines de conegut efecte ansiolític.
  • En els casos lleus, que són la majoria, els pares han d'adoptar una actitud tranquilĚla i de coneixement del trastorn. Durant els episodis simplement han de vigilar que el nen no caigui o pateixi qualsevol dany físic derivat de la seva incorporació del llit i el seu estat (recordem que el nen no està despert).
  • No es recomana parlar-li en veu alta o despertar-lo mentre es produeix l'episodi.
  • Cal esperar que l'episodi segueixi el seu curs natural per˛ sota la nostra vigilància.
  • Tant en els terrors nocturns com en les malsons, és necessari valorar la conducta del nen durant la vigília. Considerar si hi ha problemes a l'escola o un altre àmbit que puguin estar influint en el mateix. Si es confirmés l'existència d'aquests factors externs, també s'hauria d'actuar sobre ells per tal de solucionar el problema.
  • Poden també ser necessàries l'aplicació de tècniques que ensenyin el nen a afrontar els somnis que li provoquen ansietat. Es pot entrenar la relaxació o fer que el somni perdi el seu caràcter amenaçador. Hi ha nens que desenvolupen la capacitat de desconnectar o finalitzar el somni quan aquest passa a ser amenaçant (són conscients que estan somiant malgrat estar adormits).
  • Una altra tècnica molt efectiva consisteix en despertar el nen abans de l'hora en què habitualment apareixen els episodis (en la primera meitat de la nit). Aix˛ requerirà l'observació prèvia durant diversos dies per poder establir el moment aproximat en què es produeix. Amb aquesta acció es talla el cicle del son i, per tant, l'aparició de l'episodi.
  • Al igual que assenyalàvem en els malsons, cal recordar que cada nen és diferent i així passa amb la vivència del terror nocturn, per tant, haurem d'ajustar-nos a les peculiaritats de cada cas.

Necessita més informació o ajuda?

Temes relacionats en aquesta web:

Baix rendiment escolar L'Insomni infantil Les Pors infantils La Timidessa: El nen tímid

Patrocinadors:

A tenir en compte:

Els continguts d’aquesta web tan sols tenen caràcter d’informació general. Aquesta informació no pot ser utilitzada amb finalitats diagnòstiques o de tractament. És el professional de la salut pertinent qui ha de prendre les decisions adequades després d’efectuar l’avaluació del cas concret.

00003113