T.G.D. Característiques

1-Introducció
2-Causes dels TGD: La seva etiologia.
3-Símptomes i Signes dels TGD:
a) Consciència i orientació.
b) Atenció i Memòria.
c) Capacitat intel·lectual.
d) Afectivitat - Comportament Social.
e) Llenguatge i Pensament.
f) Sensopercepció.
g) Psicomotricitat
h) Trastorns d'impulsos. Comportament anòmal.

4 - Avaluació dels TGD
5 - Tractament i Intervenció en els TGD

Actualització criteris diagnòstics.

Recentment s'han actualitzat els criteris diagnòstics i categories dels TGD que han quedat englobats dins dels T.E.A. (Trastorns de l'espectre autista, DSM-V).
És, en definitiva, un canvi de nom que intenta aclarir el debat entre el que era un TGD i un Autisme, que no sempre quedava ben establert i ara passa a ser una mateixa categoria amb alguns matisos. Per més informació recomanem la visita a la nostra pàgina sobre els TEA per actualitzar dades i entendre la nova perspectiva des de la qual s'aborda actualment.
De totes maneres, en aquesta pàgina s'expliquen en detall les característiques bàsiques del mateix problema.

1- Introducció

Es tracta d'un conjunt de trastorns caracteritzats per retards i alteracions qualitatives en el desenvolupament de les àrees socials, cognitives i de comunicació, així com un repertori repetitiu, estereotipat i restrictiu de conductes, interessos i activitats. En la majoria de casos, el desenvolupament és atípic o anormal des de les primeres edats sent la seva evolució crònica. Només en comptades ocasions les anomalies es presenten després dels cinc anys d'edat.
Els TGD comprenen un ampli conjunt de trastorns. Algunes classificacions diagnòstiques com el CIE-10 (Classificació multiaxial dels trastorns psiquiàtrics en nens i adolescents) intenten posar cert ordre i permeten el diagnòstic diferencial dins dels TGD en funció de la discriminació dels diferents símptomes.
En concret estableix una diferenciació entre:
Autisme Infantil, Autisme atípic, Síndrome de Rett, Altres trastorns desintegradors de la Infància, Trastorn hipercinètics amb retard mental i moviments estereotipats, Síndrome d'Asperger, Altres Trastorns Generalitzats del desenvolupament i Trastorn generalitzat del desenvolupament sense especificar.
Els TGD constitueixen, doncs, malgrat els intents de classificar-los degudament, un panorama molt heterogeni i en el qual el Autisme té un paper protagonista per les seves peculiaritats i característiques. De fet TGD i Autisme s'utilitzen en la pràctica de manera sinònima, si bé, cal insistir que el Autisme estaba integrat dins els TGD i que, actualment, segons nous criteris diagnòstics (DSM-V), els TGD passen a formar part dels TEA (Trastorns de l'espectre Autista). Algunes hipòtesis ja assenyalaven l'existència d'un espectre sobre les manifestacions clíniques de l'Autisme que abastarien des dels casos més severament afectats i acompanyats d'una deficiència mental severa o profunda, a quadres on la deficiència mental seria lleugera o moderada, a altres, amb una intel·ligència límit o normal.

La conducta en aquests pacients també es mostrarà variable en diferents graus però sempre vinculada a l'alteració en la capacitat per establir relacions socials, a l'absència d'empatia i el desenvolupament d'un repertori conductual estereotipat i limitat només a certes àrees del seu interès.
Altres aspectes clínics destacables que es solapen en diferents nivells són els que fan referència a la coordinació motriu, hipotonicitat, alteracions de la percepció i dèficits atencionals.
És important destacar que dins dels TGD podem distingir aquells que cursen amb quadres abans dels tres anys d'edat i que formen part de l'Autisme típic, d'aquells que després d'un curs evolutiu "normal" d'inici desenvolupen els símptomes a partir dels tres anys (comprendrien les formes atípiques).
No s'ha pogut verificar una major incidència dins de cap estrat social determinat ni en cap cultura en particular. Sí que és coneguda la seva major incidència en homes (3-4/1), si bé sembla que quan es registra en dones sol cursar amb una simptomatologia més severa.
Pel que fa a la prevalença s'estableix al voltant de 4 a 7 de cada 10.000 nens aproximadament.

2- Causes dels TGD: Etiologia

Tal com es descriu en l'esquema, les causes dels TGD són variades. La influència de factors genètics ha estat demostrada en estudis en bessons monozigòtics, observant-se una concordança del 64%, sent del 9% entre bessons dizigóticos, el que contrasta amb les taxes de prevalença en població normal que es situen al voltant del 0,02-0,05%. Des de la genètica s'estableix l'existència d'una gran heterogeneïtat parlant d'una herència autosòmica recessiva, d'una herència lligada al cromosoma x fràgil, així com alteracions esporàdiques. D'aquesta manera s'estableix un nexe d'unió entre factors genètics i neurobiològics.
Un altre factor de risc rellevant són les infeccions víriques. Durant el primer trimestre de l'embaràs, les infeccions virals apareixen de forma rellevant en les històries de les mares de nens autistes, entre les que se citen la rubèola com el virus més freqüent, la toxoplasmosi, la sífilis, la varicila i altres. No obstant això, queden moltes preguntes en l'aire sense resposta com, per exemple, si és suficient el contacte amb un malalt o es necessita una infecció clínica per produir-se. Tanmateix, es desconeix els efectes diferencials i específics que originen l'autisme o el retard mental o tots dos al mateix temps.
Per la seva banda les complicacions durant el part com la hipòxia, isquèmia i l'hemorràgia intracranial s'han assenyalat com a possibles causes d'autisme d'origen prenatal i que afectarien sobretot a fetus de baix pes. No obstant això, actualment, no hi ha conclusions definitives al respecte.
Un estudi publicat per M. Konstantereas el 1986, resumeix les dades aportades per una sèrie d'autors que assenyalen el fet sorprenent i no prou explicat, que els pares dels nens autistes tenen una major exposició i maneig de productes químics, mostrant-se aquests com un factor de risc, així com una elevada incidència de "hipotiroïdisme" entre aquests pares, i una major infertilitat i avortaments entre les respectives mares. No hi ha, però, acord en quantificar les edats de les mares i la seva possible incidència.
Per tant, podem concloure que no tenim actualment una resposta definitiva pel que fa als orígens dels TGD, tot i que s'han identificat molts factors de risc i és possible que el seu origen sigui determinat per la confluència de diferents elements. En quin grau es combinen aquests factors de risc determinaran la conseqüent simptomatologia orgànica i psíquica. Molts d'aquests símptomes són pràcticament els mateixos que descrivim en l'Autisme, però recordem que els TGD comprenen altres trastorns que es solapen entre ells.

Finalment assenyalar que l'exploració del nen amb TGD requerirà exàmens mèdics, neurològics i psicològics.

3- Símptomes i signes dels TGD

S'ha comentat l'origen multicomponent d'aquest trastorn, per tant, no és d'estranyar que la simptomatologia presenti també una variabilitat evident.
Tot i que puguem descriure uns patrons de símptomes comuns que solen donar-se en el conjunt dels afectats, rarament un nen els presentarà tots en el mateix grau o intensitat. En alguns nens aquests símptomes poden presentar-se de forma lleu, en altres poden adoptar una forma molt més severa afectant a totes les àrees del seu funcionament.
A continuació s'exposen les diferents àrees en les que presenten dèficits significatius els nens amb TGD:

a) Consciència i orientació

La claredat de la seva consciència es troba molt limitada i interferida per les greus mancances que afecten a la resta de les funcions psíquiques, sobretot en les àrees cognitives. L'orientació temporal-espacial i respecte a si mateix es troben greument afectades i en tot cas vénen determinades per les àrees d'interessos restrictives que delimiten la seva atenció preferent.

b) Atenció i memòria

Es troba molt dispersa o contràriament és molt selectiva per a àrees d'interès molt concretes (parts d'objectes amb els que realitzen alguna manipulació improductiva i de forma reiterada). Malgrat això solen estar atents als detalls de l'entorn però sense poder interpretar els significats més abstractes de les coses. Hi ha unes capacitats especialment elevades pel que fa a memorització, i aptituds viso-espacials, però, la memòria, funciona de forma irregular en els seus rendiments veient-se molt influenciada també per l'interès que pugui despertar en el nen l'activitat concreta.

c) Capacitat intel·lectual

Al voltant d'un 40% dels nens amb TGD tenen un QI (Quocient Intel lectual) per sota de 50 (Retard moderat, sever i profund). Un 30% estaria al voltant de 70 (retard lleuger). A les escales WISC, els resultats en àrea manipulativa són superiors als de l'escala verbal.
S'obtenen resultats molt pobres en les escales de Comprensió en les quals ha d'integrar i processar la informació. A les escales de cubs i trencaclosques solen assumir puntuacions normals.

d) Afectivitat i Comportament social

La majoria dels nens tendeixen a evitar el contacte ocular demostrant poc interès per la veu humana. Ja de petits no alcen els braços als seus pares com a indicació per ser aixecats (no anticipen). Semblen indiferents a l'afecte no mostrant signes externs emocionals. El vincle d'afecció no s'estableix com seria d'esperar i no es produeix l'ansietat de separació tan habitual en la primera infància.
L'absència de por davant perills reals o imaginaris sol estar present, així com un alt llindar de dolor. Ambdos factors fa d'aquests nens molt vulnerables a patir accidents de tot tipus. Per regla general hi ha rebuig a jugar amb altres nens de la seva edat i l'establiment de relacions socials. A mesura que creixen, tot i que poden crear vincles d'afecte o acceptació amb els seus pares o altres (cuidadors, educadors ...) seguiran amb els problemes de relacions amb els seus iguals.
La incapacitat comunicativa sorgeix per no poder comprendre que les altres persones tenen ment, intel ligència, sentiments, etc ...

e) Llenguatge i Pensament

Les alteracions del llenguatge són un dels símptomes més significatius i van des de l'absència de comunicació a una comunicació verbal anòmala amb alteracions en la producció de la parla pel que fa al volum, to, ritme o entonació. Presència de ecolàlia immediata o diferida, i inversió pronominal. La generació del llenguatge, està doncs, molt deteriorada, apareixent juntament amb les ecolàlies esmentades, emissions planes o monòtones alternades amb entonacions peculiars. Les frases poden ser telegràfiques i distorsionades confonent paraules amb sons similars o inventant paraules noves.
A la primera infància, els nens amb TGD, poden desenvolupar l'hàbit de tirar de la mà d'algun adult per acompanyar-lo cap a l'objecte que desitgen. Rarament afirmen o neguen amb el cap per acompanyar alguna resposta verbal. Són també menys proclius a imitar les accions dels seus pares que els altres nens.
Respecte a la comprensió del llenguatge, aquest pot estar afectat en un grau variable, depenent del lloc que se situï el nen en l'ampli espectre del trastorn. Els individus que cursen a més amb retard mental, pot ser que mai arribin a desenvolupar la comprensió del mateix. Els nens amb dificultats menys severes poden seguir instruccions simples acompanyades de gestos i en un context immediat i predictible. Els més competents en aquesta àrea poden arribar a entendre bona part dels significats de les construccions verbals però sense poder captar els matisos més subtils que es donen, per exemple, en les metàfores o amb l'ús del sarcasme, entre d'altres.

f) Sensopercepció

Les respostes davant la diferent informació sensorial que els arriba als seus òrgans és també anòmala. Alguns nens sembla que estan sords o tenen deficiències visuals pel que són objecte a edats primerenques de tot tipus de revisions oftalmològiques.
El llindar del dolor és molt alt pel que no solen queixar-se després de patir accidents, caigudes o estar malalts. Alguns sons poden fer disparar una alegria incontrolable escoltant l'audició de certs tipus de música (especialment la simfònica, tot i que cada nen té les seves preferències), rebutjant, en canvi, altres sense motiu aparent.
Paral.lelament alguns sorolls "insignificants" (caiguda d'aigua a la banyera, un tros de paper adhesiu que arrenca, etc ...) pot produir-veritable por. És com si hi hagués una sensibilitat diferencial segons la freqüència i / o intensitat del so. Així alguns són viscuts com a molt agradables metratant altres són rebutjats per insuportables.
Alguns nens poden passar llargs períodes de temps tocant amb les mans una determinada textura o fer estereotípies (accions improductives que es repeteixen sense cap fi determinat) amb objectes o parts d'ells (per exemple, les rodes d'un cotxe de joguina). Les sensacions tàctils són també experimentades amb els peus. La sensació de tocar diferents superfícies amb els peus descalços sol resultar de gran interès per a ells sentint probablement sensacions plaents difícils de comprendre per a nosaltres.
També poden mostrar interès per sensacions olfactives olorant a persones o objectes.

g) Psicomotricitat

La part psicomotora presenta també particularitats i dèficits específics. Al costat de símptomes d'hiperactivitat i dèficit atencional es registra una falta d'iniciativa total. La conducta motriu no persegueix cap fi determinat o comprensible per a l'adult.
El desenvolupament de la motricitat gruixuda i de l'habilitat per a usar moviments coordinats i fins a les dues mans pot arribar a ser adequada, lo que unit a unes bones capacitats cognitives, poden explicar la gran habilitat que demostren, alguns d'ells, amb les tasques viso - espacials.
Per contra són molt característiques les anomalies posturals i la conducta motora estereotipada (aleteig, caminar de puntetes, etc ...).
Nens i adolescents poden alternar al llarg de la jornada períodes de certa tranquil.litat motora, només alterada per la realització de les estereotípies habituals, amb conductes de fugida o agitació sense motiu aparent o a causa d'una sobre-estimulació sensorial en veure's trencada la seva rutina o visitar espais o llocs nous.
No obstant això, en ocasions, l'aparició d'aquestes conductes és poc previsible i no està subjecta a un motiu comprensible per a nosaltres.

h) Trastorn impulsos. Conducta anòmala

Són freqüents els problemes en la inducció o manteniment del son o el despertar amb moviments de balanceig.
De lactants solen ser fàcils de tractar mentre se'ls deixi en el seu llit o a l'habitació, sent catalogats pels seus pares de tranquils, "molt bons", que a penes donen un soroll. De vegades, passa el contrari, descrivint-se nens inquiets, irritables, que es passen el dia xisclant i que semblen necessitar poques hores de son. Mostren auto-agressivitat acompanyant crisi d'agitació. La seva alimentació és anòmala i oscil.la entre el rebuig actiu a l'intent d'alimentar-lo, a consumir tot tipus d'aliments no comestibles (conductes de pica).
En quant a les conducta anòmales podem destacar:
Resistència al canvi: No toleren els canvis de les seves rutines, fins i tot petites variacions en el seu entorn familiar els creen gran desassossec podent produir-se episodis de rebequeries.
Alguns nens poden disposar les seves joguines d'una determinada manera, enfadant-se molt si aquest "ordre" és alterat.
Comportament ritualista: Inclouen un repertori de conductes que es repeteixen una i altra vegada però que no tenen cap finalitat. L'aleteig de mans és un dels més freqüents. També solen donar-se jocs estranys amb objectes o parts d'ells siguin o no joguines.
Obsessions i Pors: Poden establir certa afinitat o interès per determinats objectes estranys (bateries, pedres, tapes de qualsevol caixa ...) passant molt de temps amb ells, manipulant o simplement portant-los a sobre. Per la seva banda les pors poden presentar-se en diferents àmbits. Hi ha un temor davant el canvi de rutines (situacions o llocs nous). Hi ha una por també de tipus sensorial a sorolls concrets i finalment pot desenvolupar una por injustificat cap a certes persones, fins i tot cap companys de la seva mateixa edat, sense existir cap antecedent previ de conflicte.
Per acabar, esmentar que els nens TGD solen tenir una aparença física normal, sense estigmes físics i fins i tot amb expressió desperta i intel ligent, que els fa semblar estar atents als detalls del seu entorn però que amaga l'existència d'uns dèficits generalitzats i, a vegades, profunds, en les seves funcions psíquiques.

Més informació dels TGD-TEA

T.E.A: Trastorns de l'espectre autista	T.G.D. Avaluació	TGD Intervenció	Autisme Clàsic

A tenir en compte:

Els continguts d’aquesta web tan sols tenen caràcter d’informació general. Aquesta informació no pot ser utilitzada amb finalitats diagnòstiques o de tractament. És el professional de la salut pertinent qui ha de prendre les decisions adequades després d’efectuar l’avaluació del cas concret.