El Nounat: Estadis, cicles, reflexos

1-Introducció
2-Estadis de somni i alerta
3-Cicles del son
4-Els Reflexos
5-El Plor
6-Fites motruis per mesos

1- Introducció

S'entén per període neonatal aquell que comprèn els 30 primers dies després del naixement. Durant la major part de la història de la psicologia infantil, s'ha considerat que el nadó és una criatura bàsicament passiva i desemparada. La seva activitat seria essencialment casual. Certament el nadó no està tan organitzat com un nen de dos anys però la seva conducta està molt lluny de ser fortuïta o desorganitzada. El nounat posseeix ritmes naturals d'activitat que generen pautes de son i vigília, menjar i moviment. A més, està dotat amb moltes reaccions reflexes a l'estimulació externa. També té algunes pautes organitzades de conducta per investigar i controlar l'entorn a través de la mirada, la succió i el plor.

Estudis més recents assenyalen que les seves capacitats sensorials estan especialment dotades per tot allò que es relaciona amb la interacció social. El nadó és capaç de fixar-se en un objecte en moviment i seguir fins a 180 º en sentit horitzontal i vertical, així com també discriminar entre diferents estímuls cromàtics (tenint en compte que el seu camp de visió òptima és d'uns 20-30 cm; els objectes presentats més lluny són encara borrosos per a ell).

Les respostes als estímuls auditius són de les primeres en aparèixer. L'oïda és ja funcional des de la vida intrauterina. A les 24 setmanes de gestació el fetus ja respon davant estímuls provinents de l'exterior, així com estímuls interns com el produït pel batec del cor matern. Està també comprovat les capacitats gustatives del nounat en el sentit de discriminar gustos. Així prefereix el dolç al salat.

Respecte a l'olfacte, no tan sols s'ha verificat que són capaços de discriminar entre diferents tipus d'aromes sinó que, fins i tot recorden experiències olfactives prèvies.

Per tant, es considera que l'observació de la conducta espontània del nadó és la base d'un tipus de tècniques d’observació molt sensibles per a l'avaluació del seu desenvolupament neuroconductual des de el mateix moment del naixement. L'avaluació psicològica del nen en aquestes primeres etapes del desenvolupament ofereix l'oportunitat de detectar alteracions en el moment precís, per poder prevenir futurs trastorns, alhora que ens permet estudiar l'evolució de les pautes considerades normals.

Per a l'avaluació sistemàtica del nadó des dels primers dies disposem d'instruments com l'Escala de Brazelton o les Escales Bayley (BSID) aplicables fins als dos anys i mig.

2- Estats de somni i alerta

Alguns investigadors (Wolff, 1966) ja van observar la variabilitat de l'estat del nivell d'alerta en diferents nadons però, alhora, una gran similitud i regularitat entre ells. Això els va portar a la conclusió que es produïen 6 possibles estats:

1-Somni tranquil. Caracteritzat per respiració regular, ulls tancats i sense moviment (excepte moviments espasmòdics ocasionals).
2-Somni actiu. Ulls tancats però poden observar-se moviments ràpids dels ulls (fase REM). Nivell d'activitat baix. La respiració pot ser irregular. Els moviments són més suaus que en el somni tranquil. Aquest tipus de son ocupa aproximadament la meitat del temps total (al voltant de 8 hores). És la fase on es produeixen els somnis.
3-Somnolència. Els ulls es poden obrir o tancar. Les reaccions a l'estimulació són retardades. Però aquesta estimulació podria fer canviar d'estat.
4-Inactividad en alerta. Ulls oberts. Atenció enfocada als estímuls però amb nivell d'activitat baix.
5-Actividad en alerta. Ulls oberts. Nivell d'activitat alt. Pot mostrar-se nerviós. Reacciona a l'estimulació amb un augment d'alerta i de l'activitat motriu.
6-Plor. Plor intens que és difícil d'aturar. Alt nivell d'activitat motriu.

La distribució temporal dels diferents estats de la son canvien ràpidament amb l'edat i a mesura que el cervell va madurant. L'organització d'aquests estats es veu afectada en els nadons de mares alcohòliques o drogoaddictes.
Els nens que presenten inestabilitat en la distribució dels diversos estats entre les 2 i 5 setmanes, són més susceptibles de presentar posteriors problemes de salut o de conducta.

3- Cicles del son

Contràriament al que pot semblar, els nadons nounats són criatures molt rítmiques. El seu rellotge biològic és, evidentment, diferent al dels adults, però variarà progressivament fins sincronitzar-lo amb el nostre, assumint el cicle diürn-nocturn de 24 hores.
En inici, els cicles de son i vigília es poden anar alternant cada 3 o 4 hores coincidint amb les diferents preses d'aliment.
Els períodes de somni es fan progressivament més llargs a la nit i, a partir de les 5 o 6 setmanes, ja s'han aconseguit somnis amb només un o dos desperta's nocturns. Cap a les 12 o 16 setmanes, la pauta de dormir més seguit per la nit, poden estar establertes en condicions normals.
Cap al final del primer any, la majoria no passa de dos somnis al dia. La quantitat total de son varia d'un nadó a un altre. Alguns dormen amb prou feina, deu o onze hores, mentre altres ho fan quinze o setze.
Poc podem fer si el nostre nadó és dels que tenen tendència a despertar-se a la més mínima i no necessariament perquè alguna cosa vagi malament. Cada nen segueix el seu propi patró.
Així com el nounat sol dormir en qualsevol lloc, a partir dels 3 o 4 mesos és convenient que s'habituïn a quedar adormits en el seu llit i sense companyia (llevat de circumstàncies especials).

4- Els Reflexos

Els nadons estan equipats també amb diferents pautes específiques de conducta. Algunes d'elles són les que anomenem reflexos i es caracteritzen per ser molt estereotipades i constitueixen la resposta a estímuls específics. La presència o absència d'elles ens proporciona informació sobre el sistema nerviós del nadó. Alguns reflexos duren tota la vida altres desapareixen sent indicadors del desenvolupament de funcions cerebrals més avançades.

-Alguns dels reflexos més importants:
1-Reflex de fotjar: És el primer a aparèixer. Consisteix en el moviment de cerca propiciat al acaronar-lo a la galta. Aquest reflex és adaptatiu ja que ajuda a trobar el mugró del pit de la mare. Desapareix als 3 o 4 mesos.
2-Reflex de prensió: Es produeix en exercir pressió amb un dit al palmell de la mà del nadó. Aquest tancarà immediatament la mà agafant el dit. Aquest reflex augmenta durant el primer mes i declina gradualment. Desapareix als 3 o 4 mesos.
3-Reflex de Moro: Consisteix en una sèrie de reaccions davant d'un so sobtat o la pèrdua de suport del cap. Per comprovar-lo es pot prendre en suspensió al nadó en horitzontal i després baixar les mans ràpidament i parar de sobte. El nadó primer impulsa els braços cap endavant, obre les mans, arqueja l'esquena, i estira les cames cap endavant. Després recull els braços cap enrere en un moviment de abraçada amb els dits apretats en forma de puny. L'absència d'aquest reflex és senyal de lesions cerebrals, i si no desapareix després dels 6 o 7 mesos també és probable que alguna cosa no vagi bé.
4-Reflex de marxa automàtica. Desapareix normalment als 3 mesos d'edat. Consisteix en la flexió de cames amunt i avall quan s'aplica pressió a la planta del peu.
No totes les conductes del nadó són respostes a una estimulació. El nounat també disposa d'activitats anomenades "conductes congènitament organitzades". Exemples d'aquestes conductes són el mirar, succionar i plorar. En aquest cas no obeirien a estímuls externs sinó a una necessitat d'aconseguir aliments i explorar el seu entorn.

5- El Plor

Tradicionalment s'han distingit 3 tipus de plor. Un plor com a resposta a la sensació de gana, un altre anomenat d'enuig (o rabiós) i un tercer identificat com plor de dolor. Els dos primers són similars en grau si bé el plor d'enuig força més aire entre les cordes vocals produint major variació. El plor de dolor s'identifica per que és de començament sobtat i cursa amb un esclat inicial més llarg.

-El plor "normal" dels nadons saludables és bastant característic en grau i ritme. Un plor atípic per la seva freqüència, absència o to pot indicar problemes.

Alguns dels nadons que estan afectats per anomalies genètiques presenten aquest tipus de plors atípics amb pautes temporals anormals o freqüències altes. Vegeu per exemple la Síndrome del miol de gat (Cri du xat).

6- Fites motrius per mesos: *

Temes relacionats en aquesta web:

Desenvolupament de la Intel·ligència	El Vincle	Problemes de conducta infantil	Treballant el vincle afectiu amb els nostres fills

A tenir en compte:

Els continguts d’aquesta web tan sols tenen caràcter d’informació general. Aquesta informació no pot ser utilitzada amb finalitats diagnòstiques o de tractament. És el professional de la salut pertinent qui ha de prendre les decisions adequades després d’efectuar l’avaluació del cas concret.