Adolescència i consum marihuana

1- Introducció

En la societat actual, la gent té opinions radicalment oposades respecte al consum de marihuana. Uns pensen que fumar-se un porro no és una cosa diferent de prendre dues cerveses, uns altres afirmen que presenta molts riscos i conseqüències a nivell fisiològic i psicològic.
És evident que molta gent també al·legarà que s'empra per a fins mèdics i analgèsics, cosa completament certa, però això no s'hauria d'entendre com la justificació que no comporta cap risc.
Algunes famílies conreen les plantes a casa (la llei permet un nombre determinat per persona per consum propi) i els fills ho van interioritzant com una cosa normalitzada. Si a més visualitzen el consum per part de persones properes, tindrem tot a punt perquè ells mateixos siguin consumidors.
Resulta habitual avui dia, veure a joves adolescents, alguns d'ells amb 14 o menys anys fumant-se un porro en els moments de descans de l'Institut, normalment a mig del carrer. La percepció en ells de "perill", en general, està molt relativitzada i, normalment, pot més la pressió de grup per iniciar-se en aquest consum o la seva necessitat d'experimentar amb noves coses (alcohol, tabac, etc.).
Entrar al debat que si el consum puntual de marihuana és innocu o fins i tot bo o és tot el contrari creiem que seria estèril per al que intentem exposar ja que probablement hi ha tants punts de vista com persones existeixen. No obstant això, hem de començar a analitzar els resultats dels estudis que es duen a terme i les dades de les institucions de salut mental dels respectius països.

2- Algunes dades

Segons estudi estadístic efectuat en E.E.U.U. (Publicat per F.E.Jensen en el llibre: "El cervell adolescent" i que comprèn un seguiment del 1.997 al 2.012), la marihuana ha superat a l'alcohol com a problema de salut pública en els adolescents. En els últims cinc anys, l'abús de la marihuana ha estat responsable de gairebé dos terços dels ingressos d'adolescents, d'entre quinze i dinou anys, en centres de rehabilitació, enfront de menys d'un terç d'ingressos deguts a l'alcohol.
A Espanya, segons les dades de les últimes enquestes realitzades, el cànnabis és la droga il·legal més consumida ja que actualment el 26,6 per cent dels adolescents de 14 a 18 anys l'ha fumat en l'últim any. A més, el consum augmenta amb l'edat ja que, mentre que el 13,5 per cent dels menors de 14 anys diu haver-ho provat, als 17 anys el percentatge ascendeix al 43 per cent, i l'edat mitjana d'inici de consum dels 14,9 anys (Font Diari ABC).

3- Quins efectes indesitjats té en adolescents

L'adolescent està en ple creixement tant a nivell físic com psicològic. El cervell és un òrgan que, en aquesta etapa, està patint transformacions molt importants, de tal manera que antigues connexions neuronals (que ara ja no resulten útils) són eliminades per donar pas a altres de nova creació i que suposen passos importantíssims en la maduració cognitiva i intel·lectual de la persona. Tot aquest moviment d'interconnexió neuronal se seguirà desenvolupant fins més enllà dels 20 anys.
Doncs bé, la marihuana, conté uns compostos moleculars coneguts amb el nom de "cannabinoides" entre els quals es troba el THC (Tetrahidrocannabinol). Aquests compostos són els responsables dels efectes fisiològics i psicofarmacològics de la marihuana. El problema és que aquesta substància pertorba el desenvolupament de les connexions neuronals i la consolidació de la substància blanca responsable de la velocitat i qualitat amb la que es transmet la informació interneuronal. Aquesta afectació pot resultar irreversible i condicionar el futur funcionament personal, social, laboral i també emocional de la persona. Els símptomes més evidents són la manca d'atenció sostinguda, irritabilitat, canvis d'humor, labilitat emocional, depressió, desmotivació general, manca d'expectatives, desconnexió de l'entorn, malaptesa motriu, falta de reflexos. Per tant, activitats quotidianes com el estudiar, conduir qualsevol vehicle, fer esport, mantenir una relació afectiva o altres activitats que són naturals en els adolescents, poden quedar seriosament afectades si es produeix un consum habitual, creant possibles situacions de risc per a la integritat física i psíquica de l'adolescent, de les que ells solen ser bastant inconscients.
En definitiva, el fet que el consum s'iniciï o es doni durant l'adolescència multiplica els efectes i riscos indesitjats respecte als efectes que es donen en els adults.

El factor més important de la relació entre l'abús de la marihuana i el dany és l'edat. Els adolescents més joves que la consumeixen tenen el doble de probabilitats de fer-se addictes, i els que la prenen als setze anys tenen més problemes d'atenció i cometen el doble d'errors en test i exàmens que requereixin planificació, flexibilitat i pensament abstracte. A més com més jove s'és, més es fuma.
Conclusió: Com més aviat es comença a fumar, més gran és l'abús.

seguir enllaç per a més informació
seguir enllaç per a més informació

Si els adolescents esperen a tenir 17 anys mínim per fumar el seu primer porro o donar la seva primera calada a un bong, no s'hauran d'enfrontar a les mateixes deficiències que els seus companys més joves.

"S'ha comprovat experimentalment que els adolescents que van començar a consumir cànnabis a partir dels 17 anys van obtenir els mateixos resultats positius que els adolescents que no consumien", informa Natalie Castellanos-Ryan, professora adjunta de l'Escola de psicoeducació de la Universitat de Montréal. "Als 17 anys d'edat no es produeix cap acció de desenvolupament en particular," continua. "El cervell ha tingut més temps per desenvolupar-se, de manera que el cervell d'un jove de 17 anys és menys vulnerable als efectes neurotòxics de les drogues".

Per tant, s'hauria d'evitar el consum de cànnabis en persones menors de 21 anys per establir un marge de seguretat i minimitzar el risc d'alteracions en el seu perfil cognitiu que poden resultar irreversibles quan el seu consum ha estat primarenc i/o habitual.

4- Factors que afavoreixen el seu consum precoç

seguir enllaç per a més informació
seguir enllaç per a més informació
  • 1- Observar el consum en el seu propi ambient (pares, familiars o altres). Hi ha famílies que conreen alguna planta al seu domicili.
  • 2- Problemes en l'entorn proper: desestructuració familiar, separacions o divorci, fracàs escolar, pares poc implicats a nivell educatiu o afectiu.
  • 3- Hi han factors de temperament o caràcter en nens que també poden indicar-nos vulnerabilitat a acabar provant substàncies. Entre elles: manca d'habilitats socials, introversió, pocs amics, rebuig escolar, conductes violentes.
  • 4- Una de les principals causes de l'inici del consum és la incitació per part d'altres iguals o pressió dels seus companys. Alguns adolescents es veuen "obligats" a provar-ho o fins i tot fer ostentació que porten una mica de material amagat a la seva roba com a forma de guanyar un fals protagonisme en el seu grup a l'institut.
  • 5- Un altre factor negatiu és la baixa percepció de perill que tenen els adolescents en general. Encara que disposen de molta informació, segueix havent-hi una falsa percepció per part d'ells que són capaços de controlar-ho tot. Tot això combinat amb la "explosió hormonal" que facilita l'aparició de conductes molt impulsives que els fan coquetejar amb conductes de risc (esports extrems, jocs de risc, etc.). L'adolescent necessita posar-se a prova i trobar la seva pròpia identitat (per a més informació visitar aquest enllaç).
  • 6- Hem de tenir en compte que el cervell de l'adolescent segueix desenvolupant-se fins passat els 20 anys i, precisament, l'última part a madurar és la que està relacionada amb la capacitat d'autocontrol, reflexió i raonament lògic.
  • 7- Un altre indicador de risc és l'inici de fumar, beure alcohol o altres substàncies. L'addicció primerenca a qualsevol substància és un factor d'alt risc en l'evolució posterior i una senyal d'alerta que ens avisa de la possibilitat que s'iniciï en altres substàncies i acabi consumint o provant-ne vàries.

5- Què podem fer?

seguir enllaç per a més informació
seguir enllaç per a més informació

Cada adolescent té la seva pròpia història i temperament.
L’adolescència és una etapa molt complicada pels pares a l’hora d’acceptar i entendre els canvis que es van produint. L’adolescent sol qüestionar-ho tot i estan en una etapa de transició a la vida adulta que es caracteritza per canvis importants a nivell fisiològic i també psicològic. L'adolescent necessita trobar el seu propi lloc, la seva identitat, més enllà de la seva família. Els pares han d'entendre que ha deixat de ser el nen/a que era i ara està en una etapa complicada en què ni ell mateix sap què passa.
Ara, els pares deixen de ser els referents principals i els iguals, els companys de la seva edat, prenen el relleu. Per tant, el que passi amb ell, dependrà en gran mesura del grup d’amics amb els que estableixi relacions i activitats.
Saber amb qui va, qui són els seus amics de referència, portar-los a casa per conèixer-los, saber on va i amb qui, és una cosa que si es fa amb cert tacte i sense ser excessivament estrictes, excepte sospita fonamentada, pot frenar d'alguna manera la temptació de caure en mals hàbits.
Si sospitem que s'ha iniciat en el consum de certes substàncies probablement no n'hi haurà prou amb sermons, bronques o càstigs "exemplars". Això si es porta a un extrem pot propiciar el contrari del que estem buscant. Quan "esbronquem" a un adolescent si només l’amenacem no funcionarà. El millor, encara que de vegades pot resultar complicat pels pares, és despertar en ell la motivació o la necessitat de canvi per ell mateix en les conductes que ens preocupen.

El missatge no ha de ser tant: "Has de canviar perquè t'ho dic jo i en cas contrari no sortiràs més....” sinó "les conductes que tens posen en risc la teva salut mental i física, i aquesta és una situació que els teus pares , que volen el millor per a tu, no poden suportar, per tant hauràs de decidir què penses fer i en base a això t'ajudarem o prendrem decisions per tu ... "
De tota manera, cada cas és diferent i, per tant, les solucions s'han de plantejar sempre des del suport o assessorament professional.


A continuació adjuntem una carta confeccionada pel nostre equip i dirigida a qualsevol adolescent que estigui flirtejant amb la marihuana. En un llenguatge que per a ells és familiar, tractem d'explicar-los des d'una visió objectiva però rigorosa a nivell científic, els riscos del consum d'aquesta substància. Convidem als pares que ho desitgin la utilitzin com a argument extern per avalar la perillositat de certs consums. Esperem els sigui d'utilitat a nivell preventiu.

6- Carta a un adolescent

Hola. M'agradaria explicar-te una cosa que crec que hauries de saber.
Sé que probablement ja coneixes moltes coses referent al tema de les drogues i altres substàncies que diuen que són molt perilloses. No obstant això, n'hi ha una, la marihuana, normalment consumida en forma de porro, sobre la qual pot ser que tinguis alguns dubtes. Si ja l'has provat o la consumeixes de tant en tant, hauries de seguir llegint això. No et diré, almenys directament, que no has de fumar, donat que això segurament ja t'ho han dit persones del teu voltant que t’estimen. També és probable que tu et sents amb capacitat per controlar-lo i saber el que et convé.
Molts joves dieu que la marihuana s'utilitza, en alguns casos, com a tractament terapèutic, que el seu ús és molt estès, és natural i que t’ajuda a relaxar-te, a sentir ... etc. No vull qüestionar-te tot això, sinó només explicar-te el preu que a la teva edat (si tens menys de 21 anys) pot costar-te i, si en base a això, segueixes disposat a pagar el preu que això et pot comportar.
Segurament, com a qualsevol adolescent, t'agraden les noves tecnologies, el mòbil, el whatsapp, l'ordinador. Potser hagis penjat algun vídeo en el you-tube o en un futur proper t’agradaria ser desenvolupador de videojocs. Tot això està molt bé i has de lluitar pels teus somnis. Però per fer-los realitat en un futur necessitaràs alguna cosa més que intencions. Necessitaràs estar preparat, ser competitiu i tenir totes les teves capacitats al 100%.
Imagina't per un moment que el teu cervell és el teu ordinador biològic personal, el teu disc dur. Segur que voldries ampliar la seva capacitat, la RAM, la memòria cau, actualitzar-lo a noves versions i, especialment millorar la seva velocitat. Per a això, avui dia, el millor és la fibra òptica, sens dubte, l'autopista més ampla per on la informació circula a una velocitat espectacular. Segur que estaries disposat a pagar un bon preu perquè el teu cervell, el teu propi ordinador personal, disposés de tota aquesta tecnologia que et garantiria uns bons resultats en tot allò que decideixis fer.
Doncs bé, has de saber que el teu cervell, de forma natural segueix creixent fins al voltant dels 21 anys. Cada dia, en el seu interior, es generen noves connexions neuronals (s'actualitza el teu software i hardware) i es va conformant el que serà el teu ordinador biològic personal al llarg de tota la teva vida. Aquestes connexions lluitaran per ser el més amples possibles i gestionar en el menor temps la major quantitat d'informació possible. La forma que tenen de fer-ho és fabricant de forma natural una substància que s'anomena mielina (substància blanca que recobreix les connexions). La mielina és el que determinarà si el teu cervell disposa de connexions lentes o de fibra òptica i amb això que el teu rendiment personal, acadèmic, professional i també emocional, sigui inestable, canviant o per contra sòlid, eficient i amb capacitat d’actualitzar-se a nous canvis.
Dit això, entendràs de forma més fàcil quins són els efectes no desitjats de la marihuana al cervell d'un adolescent. En primer lloc, el teu propi ordinador biològic (el teu cervell) que hem dit es troba ara en fase de construcció, començarà a construir connexions febles, inestables, amb errors en el programari. La marihuana conté unes substàncies denominades "cannabinoides" (entre ells el THC) que són les que produeixen els efectes actius i fisiològics buscats però que també és el causant del deteriorament de les connexions esmentades, especialment quan estan en ple creixement (adolescència).
També determinen que la teva velocitat de connexió es vagi reduint proporcionalment a la quantitat consumida i en funció de quan ho hagi començat a fer. Si això ha passat abans dels 17 anys, tens moltes possibilitats que el teu cervell hagi començat a connectar-se amb fibra de baixa velocitat i difícilment podràs disposar de fibra òptica en un futur.

El teu cervell no té recanvi:

El teu cervell, a diferència del que succeeix amb el teu terminal físic (mòbil, ordinador, etc.) ja no podràs actualitzar-lo a una velocitat superior si has danyat irremeiablement algunes connexions primerenques. Un dels efectes més contrastats en el consum de marihuana per part d'adolescents, és la reducció de la mielina (alta velocitat neuronal). El resultat final és com si en el nostre propi ordinador biològic s'haguessin introduït multitud de virus que prenen el control per nosaltres quan intentem fer alguna operació. El sistema es fa inestable, no troba el destí, es perd la ruta ( "pàgina no trobada", "error del servidor", "connexió no disponible") es penja, cal resetejar, però el pitjor és que ja no podem comprar-ne un altre perquè el nostre ordinador biològic no té recanvi. Naixem i morim amb ell. Per això, el seu funcionament dependrà de la cura que haguem tingut amb ell.

Recorda, a més, que qualsevol substància psicoactiva que introdueixes en el teu cos pot incitar a provar altres, de manera que es poden produir efectes irreversibles i portar-te a l'addicció física i / o biològica.
L'ordinador biològic personal (el teu cervell) sempre serà el teu ordinador principal.
Decideix tu mateix quin ordinador personal vols construir, però no oblidis que desprès no podràs contractar la fibra òptica pel teu cervell.

Necessita més informació o ajuda?

Altres temes en aquesta web:

Trastorns específics de l'aprenentatge La Dislèxia La Disgrafia Problemes de conducta infantil: Possibles causes

A tenir en compte:

Els continguts d’aquesta web tan sols tenen caràcter d’informació general. Aquesta informació no pot ser utilitzada amb finalitats diagnòstiques o de tractament. És el professional de la salut pertinent qui ha de prendre les decisions adequades després d’efectuar l’avaluació del cas concret.

00005621

Utilitzem cookies per optimitzar el nostre lloc web i oferir-te la millor experiència en línia possible. En fer clic a "Acceptar-ho tot", accepteu això. Configuració avançada