Augment dels trastorns ansietat en nens

1- Introducció
2- Causes i factors involucrats
3- La generació ansiosa
4- Com ho podem avaluar
5- Algunes pautes que ens poden ajudar

1- Introducció

És un fet inqüestionable que assistim en els darrers anys a un augment com a mínim d’una sèrie de símptomes en la població infantil i juvenil que cursen amb malestar emocional, baixa autoestima, dificultats d’encaix en el grup i una percepció negativa del seu entorn i el mon en general que acaba comportant un fort estrès, desmotivació escolar i baixa tolerància a la frustració, en part perquè no saben gestionar-ho i la conseqüència inevitable és l’aparició de la simptomatologia ansiosa-depressiva, encara que també es pot manifestar a nivell de la seva conducta.
A l’agost de 2.024 es va publicar l'Informe Anual de Salut Mental 2023 del Ministeri de Sanitat on s'assenyala que els trastorns de l'ansietat afecten el 10% de la població, el doble a dones (14%) que a homes (7%). Són els problemes de salut mental més freqüents en els menors de 25 anys (en tenen 3 de cada 100), especialment en la infància i l'adolescència. Per tant, veiem que el focus d’atenció es situa en els més joves i conèixer què està succeint.
Cal tenir en compte que tal com s’afirma, entre d’altres, des del col·lectiu pediàtric (Dia de la pediatria 8 octubre de 2.024): «Un dels reptes sanitaris més grans de la nostra època és la salut mental infantil i adolescent, perquè és una etapa vulnerable en què es forgen més del 70 % dels problemes de salut mental que es mantenen durant l'edat adulta”.
Cal també diferenciar els nens que tenen ja un trastorn dels que només tenen símptomes, si bé el fet de mostrar ja símptomes sol ser el primer pas, si no és tractat convenientment, per esdevenir un trastorn. Si parlem dels que només tenen símptomes però no encara un trastorn, el percentatge de nens afectats ha pujat dràsticament i es fa molt dificil trobar un nen que manifesti no haver experimentat en un moment u altre aquests símptomes de forma intensa. Al augmentar aquest percentatge també ho farà el dels que acabaran desenvolupant un trastorn.
Estem davant el trastorn quan els símptomes són intensos, es mantenen en el temps (almenys durant varius mesos) i l’expressió dels mateixos cursen amb una alteració significativa de la vida del nen que els pateix (li costa anar a l’escola, somatitzacions freqüents, apatia, fòbies, alta ansietat i/o trets depressius i de desesperança). En aquest casos es fa imprescindible la visita al psicòleg infantil.
Curiosament molts nens solen identificar i donar nom a aquests símptomes ja que per les mateixes xarxes o el YouTube s’han informat al respecte.
Anem però tot seguit a veure si podem a analitzar els diferents factors que poden estar en la base de l’increment de tots aquests símptomes com a pas previ per intentar prevenir-los o tractar-los.

2- Causes i factors involucrats

L'impacte de les xarxes socials i les pantalles
L'ús excessiu de xarxes socials i dispositius electrònics s'ha transformat radicalment de la manera com els infants i els adolescents interactuen amb el món. Molts queden atrapats en un univers virtual que els desconnecta del seu entorn real, cosa que afecta negativament la seva capacitat per desenvolupar habilitats socials. Passar llargues hores en línia redueix el temps dinteracció cara a cara, crucial per aprendre a gestionar les emocions i resoldre problemes de forma directa. A més, les comparacions constants que fomenten les xarxes entre els usuaris poden generar inseguretat, sentiments d'inferioritat i contribuir significativament al desenvolupament d'ansietat i depressió.

El ritme frenètic i la sobrecàrrega d'activitats
Molts nens i adolescents es veuen sobrecarregats per múltiples activitats extraescolars, cosa que deixa poc o cap temps per descansar o per tenir converses significatives amb els seus pares. Això implica que no s’estimula un vincle segur, factor essencial per l’estabilitat emocional posterior del nen.
Tot i que aquestes activitats poden ser valuoses, la seva acumulació sense el temps de reflexió i descans necessari pot portar a un estat d'estrès crònic. Els nens necessiten moments de tranquil·litat per poder processar les seves emocions i experiències diàries. Sense aquest temps, es poden sentir desconnectats de si mateixos, cosa que incrementa la probabilitat de desenvolupar trastorns emocionals com l'ansietat.

La pressió per guanyar i ser sempre el millor
Vivim en una societat altament competitiva on es valora l’èxit per sobre de tot. Els nens creixen en un entorn on se'ls exigeix ser els millors en cada aspecte de la seva vida, ja sigui en l'àmbit acadèmic, esportiu o social. Aquesta pressió constant per guanyar genera una gran ansietat, ja que la por del fracàs pot ser paralitzant. Quan els joves senten que el seu valor personal depèn exclusivament dels seus èxits, qualsevol ensopegada o error es converteix en una font de frustració i angoixa, cosa que pot derivar en episodis depressius.

La por d'experimentar emocions desagradables
A la nostra cultura, les emocions com la tristesa, la ira o la frustració sovint són estigmatitzades i considerades inadequades. Això ha generat en els nens i adolescents un temor a enfrontar-se a aquestes emocions "negatives", cosa que els porta a reprimir-les en comptes d'aprendre a gestionar-les. Aquesta constant evitació de les emocions difícils provoca una acumulació de malestar intern, que eventualment es manifesta en forma d'ansietat o depressió. És crucial ensenyar als joves que totes les emocions són vàlides i formen part de l'experiència humana, permetent desenvolupar més resiliència emocional.

Manca d'una educació basada en l'autoconeixement i l'autogestió emocional
Una causa fonamental de l'augment dels trastorns emocionals és la manca d'una educació que fomenta l'autoconeixement i l'autogestió. En lloc d'ensenyar els nens a reflexionar sobre les seves pròpies emocions i entendre el que els està succeint, se'ls guia cap a la conformitat amb les normes socials o seguir modes sense qüestionar-les. Aquesta manca de connexió amb les seves emocions pot portar a una despersonalització, on els joves no es reconeixen a ells mateixos ni comprenen les seves pròpies experiències internes. Aquesta desconnexió amb un mateix és un terreny fèrtil per desenvolupar l'ansietat i altres trastorns emocionals.

Inestabilitat familiar
El factor d'inestabilitat emocional en els pares mateixos, que es reflecteix en el nombre creixent de separacions i divorcis, és un element clau en l'augment dels símptomes d'ansietat i depressió en els nens. Quan els pares travessen conflictes emocionals o ruptures, els nens sovint experimenten incertesa, inseguretat i canvis dràstics al seu entorn familiar, cosa que pot desestabilitzar el seu benestar emocional. A més, la tensió a casa pot dificultar l'atenció i el suport emocional que els nens necessiten. Aquesta manca d'estabilitat i de seguretat pot generar sentiments d'abandonament, ansietat pel futur i, en molts casos, depressió, ja que els nens tendeixen a internalitzar els problemes familiars, sentint-se responsables o culpables per la situació.

4- Com podem avaluar tot això?

Cal fer una avaluació integral. Es a dir, aquella que és capaç d’atendre, detectar i quantificar tots els factors potencialment involucrats en la generació de la simptomatologia ansiosa-depressiva en aquest cas amb els nens.
Hem d'entendre que la societat actual ha evolucionat cap a un model més divers on coexisteixen diferents models culturals i on la irrupció de les noves formes relacionals mitjançant les tecnologies han creat un context molt més complexa respecte als de la societat de fa uns anys enrere, i on la forma de jugar, interactuar i comunicar-se a sofert uns canvis dràstics amb molt poc temps. Per tant, ens veiem també obligats a ampliar la visió com a professionals i explorar no tan sols al nen sinó tot l’entramat que hi ha al seu voltant, tan físic com sobretot emocional.
Molt nens se’ls fa dificil reconèixer i transmetre les seves pròpies emocions. Alguns es fan o semblen quasi autistes. Pateixen en silenci a costa d’anar minvant la seva propia autoestima. Això ve accentuat perquè han interioritzat que el que es comparteix amb les altres persones només és lo positiu, és l’èxit personal, els suposats guanys econòmics, lo fort o guapo que soc, i altres manifestacions narcisistes que els nens en xarxa ho creuen i no detecten que solen ser mentida o el que s’anomena “postureo”.
En definitiva, quan avaluem com a psicòlegs aquests casos amb nens, com succeeix quasi sempre, l’objectiu primer per fer una bona avaluació és crear un espai de confiança i vincle amb el nen. Desprès podem utilitzar tota la llarga llista d’instruments professionals que tenim a l’abast.

5- Algunes pautes que poden ajudar

1. Fomentar la comunicació oberta
És crucial crear un entorn on el nen se senti còmode parlant de les seves emocions. Anima el teu fill a expressar com se sent sense por de ser jutjat. Cerca espais on esteu tranquils. Millor al vespre a casa abans d’allitar-lo que no pas amb preses al cotxe quan tornem a casa.
Crea espais de joc amb ell de forma quotidiana ja que és la millor manera perquè el nen s’obri emocionalment.
Pregunta-li regularment com li va a l'escola, amb els amics i a casa. Escolta amb atenció, validant les emocions. Una comunicació oberta és el primer pas per identificar preocupacions ocultes que puguin estar causant ansietat o depressió.
Procureu com a pares que les vostres diferències o problemes no arribin, almenys de forma desordenada, als vostres fills. Tingueu també cura de que en cas que presenteu vosaltres mateixos problemes emocionals, que els nens no ho visualitzin en la mesura de lo posible o si no ho podem evitar que puguin tenir una explicació al respecte que els hi doni tranquil·litat.
Evitar la sobreprotecció.

2. Limitar l’ús de xarxes socials i pantalles
Com hem vist anteriorment, les xarxes socials poden contribuir a l'ansietat, especialment per les comparacions constants i la pressió social. Establir límits saludables en el temps que els nens dediquen a les pantalles pot ajudar a reduir l'estrès. A més, fomenti l'ús de les tecnologies de manera equilibrada i supervisada, evitant-ne l'exposició perllongada a contingut que en pugui afectar negativament l'autoestima.
Interesseu-vos per conèixer els jocs, xarxes i aplicacions que utilitzen els vostres fills i així podreu tenir més informació del què estan fent.
Cal que els pares sigueu models coherents amb allò que els hi demanem als nostres fills. Per tant, heu de ser capaços també d’apagar els terminals en determinats moments del dia per fomentar la comunicació familiar.
Heu també de ser capaços de crear activitats o jocs atractius que puguin ser bons recursos alternatius a les tecnologies.

3. Crea una rutina de son saludable
Els trastorns del son estan relacionats estretament amb l'ansietat i la depressió. Assegureu-vos que el vostre fill tingui una rutina regular de son, evitant l’ús de dispositius electrònics almenys una hora abans de ficar-se al llit. Un bon descans és clau per al vostre benestar emocional i físic.

4. Equilibrar les activitats extraescolars
És important que els nens participin en activitats que gaudeixin, però sense sobrecarregar-los. Un excés d'activitats extraescolars pot augmentar l'estrès i la pressió i descansar temps per al descans i la connexió familiar. Assegureu-vos que tingueu temps lliure per relaxar-vos i gaudir d'activitats sense la pressió d'haver de “fer-ho tot bé”.

5. Parar atenció al seu entorn escolar i social
Investiga com va al teu fill a l'escola i amb els amics. L'assetjament escolar, les dificultats acadèmiques o les relacions problemàtiques amb els companys poden ser desencadenants de l'ansietat i la depressió. Si detecteu problemes en aquest àmbit, parleu amb els professors o l'orientador escolar per trobar solucions i oferir el suport adequat.

6. Promoure l'autoconeixement i la reflexió
Ajuda el teu fill a desenvolupar un millor autoconeixement i la capacitat de reflexionar sobre allò que li està succeint emocionalment. En lloc de seguir el ritme de les expectatives socials o les modes, fomenta que identifiqui el que sent, quines situacions l'afecten i com les pot gestionar millor. Això li permetrà tenir més control sobre el seu propi benestar emocional.
Ensenya’l a ser crític, a tenir criteri propi, a no creure lo primer que veu o li diuen.

7. Ajuda professional
Si els símptomes d'ansietat i depressió persisteixen o empitjoren, no dubteu a buscar ajuda d'un professional de la salut mental. Un psicòleg o terapeuta especialitzat en nens i adolescents podrà fer una avaluació exhaustiva i proporcionar eines específiques perquè el teu fill gestioni les seves emocions de manera saludable.

A tenir en compte:

Els continguts d’aquesta web tan sols tenen caràcter d’informació general. Aquesta informació no pot ser utilitzada amb finalitats diagnòstiques o de tractament. És el professional de la salut pertinent qui ha de prendre les decisions adequades després d’efectuar l’avaluació del cas concret.